Més que una feina

L’Esther Solsona es va adonar des de ben petita que és diferent d’altres persones del seu voltant. Sobretot, per la seva dificultat a l’hora “de fer els números”. Va estudiar uns anys al col·legi francès però ho va acabar deixant perquè “no aprenia”. Des que va faltar el seu pare, quan ella tenia 14 anys, es va dedicar a cuidar la mare. El que més l’empipava de la seva dissemblança era que les seves quatre germanes i el seu germà treballessin fora de casa i ella no. Gràcies al programa Agentas de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell va trobar feina fa divuit anys i és un dels vuit treballadors de la Cambra de Comerç.

La Cambra és una de les entitats que s’han adherit a la Xarxa d’empreses inclusives, programa del ministeri d’Afers Socials per facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat. L’Esther ha deixat de formar part de la plantilla d’Agentas per incorporar-se al personal de l’entitat. “És una manera de reconèixer la seva feina i el seu talent”, explica Pilar Escaler, directora de la institució. Amb la nova contractació ha vist millorat el seu salari i és “autosuficient econòmicament”. L’Esther realitza tasques administratives i és l’encarregada de recollir la premsa, portar les cartes a Correus, ajuda a preparar les sales i el material per a les formacions que organitzen... Feina que realitza amb “molta eficiència”. “Segurament hi ha moltes empreses que tenen llocs de treball perfectament assumibles per persones amb capacitats diferents i no ho han pensat”, reflexiona Escaler.

“Tothom té unes capacitats i és qüestió de trobar-les”, afirma Inés Martí, responsable de comunicació i responsabilitat social corporativa d’Andor­ra Telecom. La parapública ha creat dos llocs de treball específics per a persones amb discapacitat perquè “una empresa ha de reflectir una societat en què tothom té cabuda”. Una de les seves incorporacions al departament d’atenció al client és la Judith Torres. Qui, a pesar de tenir “dificultats a l’hora de parlar”, és la primera persona que atén el client quan entra a l’establiment. “Aquesta feina és com si m’hagués tocat la loteria!”, diu. La Judith gaudeix parlant amb els clients i té clar el seu millor actiu: “Intento somriure sempre i tractar molt bé la gent.” “És molt amable i disposada a aprendre coses noves”, indica Martí.

La Judith ja havia tingut altres ocupacions temporals abans, però mai havia trobat una feina estable. El mateix li passava al Toni Rodríguez, treballador de Júlia que abans havia fet de bander a Encamp i de jardiner a Canillo. Un dels beneficis de la Xarxa d’empreses inclusives és que compten amb un treballador social que ajuda tant l’empresa com la treballadora a fer que el procés d’inserció tingui èxit. “Crec que al final això és un win-win”, opina la directora de la Cambra, que creu que conviure amb la diversitat enriqueix la resta de la plantilla. “Normalment una persona amb discapacitat té altres capacitats en molts altres àmbits, com ara l’aspecte de la socialització. Incorporen bon humor i tenen solidaritat amb els seus companys”, explica el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

El Toni es va incorporar al novembre al Centre Júlia i ha congeniat molt bé amb la resta dels seus companys. “Ens aporta molta alegria i a més fa molt bé la feina, és molt perfeccionista”, explica Vera Castro, treballadora amb16 anys d’experiència a l’empresa. El Toni treballa al magatzem recollint i preparant els nous productes i mostres que arriben. També col·loca els emprovadors dels perfums al seu lloc. És Asperger, una forma d’autisme, i té una alta capacitat de concentració. “A mi em va molt bé tenir un treball rutinari, m’agrada fer sempre el mateix i sempre intento fer-ho bé”, diu. Les empreses que participen al programa també destaquen la bona relació dels tres treballadors amb els clients.

El Servei d’Ocupació s’ha posat en contacte amb unes 200 empreses els darrers dos anys per explicar els beneficis d’incorporar persones amb altres capacitats a la plantilla. De moment, hi ha dues societats més en fase de negociació per sumar-se a la xarxa i una desena d’interessades. “La veritat és que pensàvem que seria més difícil i jo valoraria el programa com un èxit”, celebra el ministre. L’assignatura pendent és augmentar el nombre de petites i mitjanes empreses, que suposen un 98% del teixit empresarial del país, que també siguin capaces d’incorporar persones amb discapacitat.

Més enllà de la retribució econòmica, els participants al programa d’inserció laboral coincideixen a destacar els beneficis emocionals. “Aquesta feina m’ha aportat molta autoestima, jo sempre havia somiat de treballar en una gran empresa”, afirma la Judith. El Toni celebra tenir una rutina diària i es mostra content d’haver fet amistat amb alguns dels seus companys de feina. Per a l’Esther és una qüestió de normalitat: “Per què no he de treballar com tothom?”

Ningú per sota del salari mínim

La Xarxa d’empreses inclusives és la mesura estrella de l’estratègia per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, aprovada l’any 2016. L’objectiu era “posar fi als mal anomenats contractes de baix rendiment”, explica el ministre Xavier Espot. Amb la incorporació d’Hotansa, Soldeu Hotels i Àspit (Grup Bomosa), són un total de 16 les entitats adherides i donen feina a 18 persones. Aquestes empreses estan exonerades d’una part del pagament de la CASS. Però estan obligades a remunerar-los com a qualsevol treballador. “Podem dir alt i clar que no hi ha cap treballador amb discapacitat que cobri per sota del salari mínim”, afirma Espot. Els contractes de baix rendiment han passat de 80 a 20. En aquests casos, Govern subvenciona part del salari per assolir el sou mínim, situat en 1.017 euros.