Vida entre escaquers

Evgeny Postny, Gran Mestre. Israel

Nascut fa 37 anys a Novosibirsk, una gran ciutat de Sibèria, Evgeny Postny sempre ha tingut clar què volia ser de gran. “El pare em va ensenyar a jugar a escacs quan tenia quatre anys i des d’aleshores en soc un addicte. És un joc fascinant i tinc clar que m’hi dedicaré tota la vida.” Amb 21 anys aconsegueix la màxima titulació internacional: Gran Mestre, i és aleshores quan s’adona que “acabava d’assolir una fita realment important però havia de seguir treballant per millorar més”. La vida entre escaquers fa que cada any visiti entre 10 i 12 països. Un d’ells és Andorra, on ja ha estat en tres ocasions. “Per un país tan petit com aquest, l’Open internacional d’escacs és un esdeveniment molt gran i important. Tant de bo a Israel tinguéssim tornejos com el vostre”, lamenta. Explica que viure dels escacs és complicat i que en el seu país no és considerat un esport, fet que l’obliga a treballar constantment fora de casa. Actualment és un dels 10 millors jugadors d’Israel, segons el rànquing internacional. Tot i que es mostra optimista, creu que la situació actual dels escacs no és bona, que cal lluitar amb més contundència contra les trampes que alguns jugadors fan utilitzant dispositius electrònics, i que la Federació internacional s’ha de reorganitzar i aconseguir més patrocinadors.

Ayelén Martínez,Mestra femenina. Argentina

Amb només 23 anys és la tercera jugadora d’escacs d’Argentina amb més puntuació en l’àmbit internacional. “Competeixo per millorar, per deixar la reputació del país el més alt possible i per demostrar que els argentins som molt lluitadors malgrat les crisis econòmiques que patim.” Ayelén Martínez, Mestra Internacional femenina des del 2013, arriba a Andorra per primera vegada amb la Comissió de la Dona de la FIDE (WOM). “És un projecte que fomenta els escacs femenins a Llatinoamèrica, ja que som poques jugadores”, explica. Aquesta organització, que es promociona des de la Federació internacional, escull una representant per país amb l’objectiu que participi a diversos tornejos d’arreu del món per tal d’intentar assolir la titulació de Gran Mestra femenina, la màxima en aquesta categoria. “Només un mateix sap el camí i els sacrificis que es fan per arribar a l’objectiu.” De petita va començar a viatjar per jugar tornejos i conèixer nens que, com ella, estimessin els escacs. “A la Rioja [Argentina], on vaig néixer, era l’única que tenia rànquing internacional. Amb 12 anys vaig fitxar per un club, però tot eren adults i no em sentia a gust.” En la categoria de menors de 16 anys va ser campiona d’Amèrica femenina i campiona nacional absoluta. Coneix molts països del món i assegura que li agrada Andorra i que intentarà tornar. “Tenia molt bones referències del torneig i m’encanta el país! Combina ciutat i natura, i es parlen molts idiomes. Tornaré per veure tots els refugis de muntanya.” Martínez opina que els escacs estan en creixement i en una situació de canvis. “Crec que tenim molt per a descobrir i que només en coneixem una petita part. És meravellós veure com els programes d’ordinador estan, fins i tot, canviant conceptes bàsics”, comenta.

Alejandro Barbero,Mestre FIDE. Espanya

Els escacs han evolucionat molt, la gent juga millor que abans, sap més teoria i això fa que ara sigui més competitiu.” Així explica Alejandro Barbero la situació actual d’aquest esport. Ha vist evolucionar el nivell dels alumnes que tenia exercint de professor d’escacs i dels jugadors amateurs que estudien i practiquen durant hores. “Segurament Internet ha influït molt sobre el nivell actual”, afirma. Nascut a Montevideo (Uruguai) fa 27 anys, porta des de ben petit a Espanya. Ell també va descobrir l’amor pels escacs a través del seu pare, a qui acompanyava al campionat uruguaià. “No sabia moure les peces però me’n vaig enamorar de seguida. No podia parar de jugar.” L’any 2012 assoleix el títol de Mestre FIDE, la tercera titulació més important a escala internacional després de Gran Mestre i Mestre Internacional. “És bonic tenir un reconeixement, però crec que ara està molt desprestigiat”, assegura. Per a ell, les fites més importants les va aconseguir l’any passat en guanyar el campionat d’actius Vila de Canovelles i fer un bon resultat al torneig espanyol amb més participants, l’Internacional de Benasque. D’Andorra li agrada la tranquil·litat, l’aire fresc i els paratges. “A més, l’Open està molt ben organitzat i estic content de participar en un torneig així.” Comenta que a Espanya no és un esport rellevant, però hi ha força promoció, sobretot a l’estiu, ja que la Federació catalana fomenta un circuit de tornejos on cada setmana els jugadors poden competir des de principis de maig fins a mitjans de setembre.

Christopher Shen,Mestre FIDE. Estats Units

Assegura que li agradaria convertir-se en un excel·lent jugador d’escacs i la realitat és que va per molt bon camí. Chris Shen és de Columbus (Ohio) i amb només 14 anys ja compta amb un gran palmarès. El 2012 va ser campió continental i tercer en el Campionat del Món de la categoria per a menors de 8 anys, on va obtenir el títol internacional de Candidat a Mestre. Va descobrir aquesta passió durant un cap de setmana cultural que es feia a la seva ciutat i actualment és campió nacional d’educació secundària, i el cinquè millor jugador dels EUA sub-14, segons el rànquing internacional. A més, aquest any ha obtingut el títol de Mestre FIDE. “De fet, l’havia assolit l’any passat, però per uns canvis en el reglament de la Federació internacional em vaig quedar sense”, explica. Sobre la situació actual dels escacs opina que es troba totalment sota una era tecnològica, on el coneixement i la informació s’estenen molt ràpidament. “Internet ajuda a difondre tornejos i que tot­hom pugui veure en directe com està jugant una partida el número 1 del món, Magnus Carlsen, i a més es pugui compartir opinions”, comenta el jove. És conscient que la vida entre escaquers és complicada, i més en un país tan gran com els Estats Units. “Viure exclusivament d’això és molt difícil, i el més probable és que hagis de compaginar-ho com a professor d’escacs o amb una altra feina. Als EUA no es consideren un esport, tot i que són populars i tenim tornejos de gran renom internacional.” Tot i la curta edat, els escacs ja l’han portat a visitar moltes ciutats americanes i països com Eslovènia, Bulgària, Anglaterra, Mèxic, Colòmbia, Sud-àfrica, Espanya, Canadà i Andorra. “És un dels millors tornejos que he jugat fins ara i el país és únic a Europa. M’agrada el clima i la bellesa de la ciutat. Espero tornar a l’hivern per esquiar.”