Passió pel català

Des del Brasil, la Xina, Mèxic, Cuba, el Canadà, Rússia, Txèquia... Una trentena de joves aterren fins a un país desconegut per a la majoria i a milers de quilòmetres de casa seva, amb el desig i la inquietud de conèixer i aprendre la història, la cultura i la llengua catalana. És precisament aquesta la filosofia del Campus universitari, que enguany celebra la dissetena edició a la Massana, tot i que va aixecar el teló a la ciutat de Girona. Una iniciativa impulsada per l’Institut Ramon Llull i el Govern d’Andorra amb l’objectiu de promoure aspectes de l’àmbit social, cultural i econòmic tant del territori català com de l’andor­rà i que ja ha vist passar més de mig miler d’estudiants des de la seva creació. “Trobo que és una cosa preciosa i emocionant el fet que vinguin nois i noies de tots els racons del món i que vulguin conèixer la nostra llengua”, apunta una de les professores del campus, la Laura Casanovas, que fa gairebé vuit anys que treballa a Andor­ra als centres d’autoaprenentatge de català. Casanovas s’encarrega d’impartir les classes de tres hores al matí i també els acompanya durant les activitats culturals que fan a les tardes. Una de les seves alumnes és la Melissa Ramos, ve de Cuba i estudia filologia hispànica a la Universitat de l’Havana. Ramos considera que el català “és una llengua romànica molt bonica i interessant”, i alhora li resulta útil “per reforçar l’espanyol”. L’Eliska Freserova és de Praga i assegura que no s’ho va pensar quan es va assabentar de l’existència del campus. “Mai havia tingut la possibilitat de viatjar fins a Andorra i tenia moltes ganes de descobrir el país”, assenyala. Un altre dels seus companys és l’Stéphane Tremblay, que va decidir estudiar català durant un any a la Universitat de Mont-real perquè diu que “sempre he pensat que la societat catalana comparteix moltíssimes similituds amb la del Quebec, principalment el fet que existeixin diferents cultures i costums en un mateix país”.

Sigui com sigui, “ho fan per motivació personal, per engrandir la cultura lingüística, per conèixer Andorra i els seus pobles”, concreta l’impulsor i coordinador de la setmana andorrana del campus, Joan Ramon Marina, qui reconeix sentir-se “molt orgullós” que la gent hi segueixi participant any rere any.

APRENENTATGE INTENSIU

“Com que aquest és l’Any Pompeu Fabra hem treballat molt la seva biografia, però tots els professors acabem transmetent als estudiants els personatges que més ens agraden i, en el meu cas, soc una gran fan de Josep Pla. Això sí, intento que les classes siguin el més disteses possible, que escoltin cançons, que es facin treballs en equip...”, explica Casanovas. Encara que dues setmanes semblin molt poc, els tres estudiants coincideixen que han millorat el seu nivell de català i valoren l’experiència positivament. “Només tenia sis mesos de formació i ara sembla que en tingui cinc anys o tota una vida, i no exagero. Són dues setmanes intenses, sempre estem ocupats i amb coses per fer”, assegura Ramos. De fet, per a ella l’estada al campus va més enllà d’un entreteniment. “Un dels meus objectius a la carrera és fer un projecte que reculli aspectes de la llengua, la cultura i els costums catalans, així com les semblances que existeixen amb la llengua espanyola, i el fet d’estar aquí m’ajuda molt”, afegeix. En el cas de Freserova, desconeixia completament el Principat, ja que a la República Txeca “no parlen mai d’Andorra, els professors només diuen que aquest país existeix, però això és tot. No sabia gairebé res de la història d’Andorra o de l’organització política i m’ha semblat realment enriquidor”, comenta la txeca. Freserova confessa que l’ha sorprès l’amabilitat de les persones i la bellesa dels paisatges, sobretot el fet que existeixi “una petita societat tan propera en tot un país”. Per la seva banda, el canadenc Tremblay té molt clar que tornarà i, tenint en compte que una de les seves grans aficions és l’esquí, assegura que un dels destins que té al cap per a l’hivern vinent és Andorra.

UNITS PEL CATALÀ

No deixa de ser curiós que trenta persones d’edats, continents, cultures i formacions diferents siguin capaces de mantenir una perfecta convivència durant dues setmanes. Tots ells, però, comparteixen l’amor per la llengua, i és precisament aquesta estima i interès el que els manté units. De fet, els tres alumnes reconeixen que els agrada llegir, escoltar música i practicar aficions ben relacionades amb la societat catalana o andorrana. Tremblay, per exemple, escolta la música de Joan Dausà i pertany al grup de castellers de Mont-real, on diu que té “molts amics i coneguts catalans” i un dels grups musicals preferits de Freserova és el valencià L’Ham de foc.

La professora del campus, Laura Casanovas, celebra que existeixin iniciatives com aquesta i insisteix que, a banda de les classes diàries, “quan més aprenen és en el moment en què estan junts en una taula esmorzant i veus com una persona del Brasil es comunica amb una de Moscou en català”. Al cap i a la fi, es produeixen una sèrie de vincles i és una cosa bona tant per a ells com per al conjunt del país. “Quan marxin d’aquí seran els millors ambaixadors que tindrem d’Andorra, ja que els hem pogut mostrar qui som i com som, i ells ho podran transmetre a la resta del món”, afegeix Casanovas. L’estudiant Ramos té les mateixes sensacions. “L’idioma fa la unió entre nos­altres. Amb el català ens comuniquem, també ens divertim... Tot ho fem pel català”, conclou.