Gires i concerts

Ritmes per a tots els gustos i escenaris per a quasi tots els artistes. L’activitat musical estiuenca és intensa i variada i satisfà bona part dels intèrprets del país, tot i alguna crítica perquè es continua recorrent massa a propostes estrangeres. “Hi ha lloc per a tothom, potser per a algú és difícil i d’altres són més adaptables, però és un moment molt interessant per la diversitat d’espais per fer música i la diversitat d’oferta”, valora Landry Riba, amb tres projectes actius i un estiu que va “força bé, amb una actuació per setmana”. Lluís Cartes, de vacances musicals a l’estiu i amb projectes a punt per al setembre, comparteix la visió del bon moment i veu “una moguda molt potent, una ebullició important tenint el compte el país de grups i bandes, amb molts estils, molt eclèctic tot”. Un d’aquests grups nous són The Swing Girls, que es proclamen “encantades. No hem parat i estem sorpreses perquè en mig any ens ha sobtat el suport del país, hem estat a totes les parròquies”, destaca Susanne Georgi.

A Persefone tenen un estiu “bastant liat” amb concerts al Be Prog My Friend de Barcelona o al Wacken Festival d’Alemanya, “on cada estiu entren deu bandes, és superexclusiu i hem pogut ficar el cap. És el festival més gran del metal, hem al·lucinat, trigues mitjà hora d’un escenari a un altre”, subratlla Miguel Espinosa, teclats del grup. Actuacions a les quals sumen la de la setmana passada al Brutal Assault de la República Txeca “davant 60.000 espectadors” i la gira que comencen a Ciutat de Mèxic el 26 d’agost i acaben el 7 de setembre al ProgPower Festival d’Atlanta, amb deu concerts i cites a Los Angeles, Mont-real, Boston o Nova York. Per posar-se a la tornada d’Amèrica a enregistrar el sisè CD, “perquè quan creixes més et demanen anar més ràpid”, i ara el ritme és una gravació i 120 concerts per any, assenyala Espinosa, recordant que la banda evoluciona “per poder-nos dedicar a temps complet a la música, però és difícil preveure quan, perquè no es garanteix que doni de menjar a sis persones”.

FALTA D’OPORTUNITATS

La satisfacció majoritària conviu amb discrepàncies dels grups menys presents en les convocatòries festives organitzades del juny al setembre. El bateria de Madretomasa, Josu Adánez, troba a faltar iniciatives com els Dijousderock que fa anys donaven cabuda a bandes nacionals quatre dies del juliol, i planteja que podrien recuperar-se “o fer acords dels comuns amb locals externs –com el que regenta– que estem disposats que es facin actuacions”. El grup no fa concerts aquest estiu perquè no el contacten perquè ja saben que és a la terrassa del seu local, “i perquè ja està bé el que fem durant l’any, de cinc a deu concerts”. A qui els agradaria “tenir molta més activitat” és a Komanem. Jordi Díaz, veu del grup, sosté que “a Andorra el tema de la música és bastant pobre quant al fet que es fan poques coses i el poc que es fa es lloga de fora, no donen oportunitats a grups d’aquí, i és una opció molt respectable”. Lluís Cartes entén que “és dediquen molts recursos a portar un sol artista –i de fora– però és difícil lluitar contra això”, i puntualitza que no és una situació que visqui només Andor­ra perquè des de final dels noranta “el món de la música és complicat. Hi ha esforç de les administracions i hi ha oportunitats de tocar, però és difícil”.

Komanem té concerts a Montferrer, Prada de Conflent i la Seu, i després “comencem a fer disc per tenir-lo al juny”, anuncia Díaz, que assegura no entendre per què no els contracten a Andorra. “El 85% de la nostra activitat és a Catalunya, aquí es busquen grups de versions i nosaltres fem música pròpia i també alguna versió”, comenta, tot admetent que potser influeix el tipus de música que fan, rock, “que a Catalunya té bona acollida i a Andorra és difícil, potser agrada molt més suau però no renunciarem al nostre estil”. El tipus de música que creen els Persefone tenen clar que és el que motiva que no actuïn més al Principat, “perquè el metal és un estil minoritari i no tenim mercat, no val la pena fer-hi un concert”, analitza comprensiu Miguel Espinosa, alhora que precisa que tenen suport de subvencions de Govern i que quan toquen al país “ens sentim bé, molt estimats, ve gent a qui no li agrada aquest tipus de música però ens coneix i estem supersatisfets amb l’acollida que tenim a fora”.

Per a Landry Riba una de les claus de generar activitat musical és buscar espais innovadors perquè “l’estiu permet que hi hagi més escenaris i es poden fer propostes diferents, hi ha diversitat d’escenaris i pensem en els convencionals”. I explica l’experiència que van tenir a la sala de màquines de FEDA, un lloc insòlit per a un concert aparentment, que va resultar “una sorpresa l’acústica”, en l’actuació que va fer amb el violinista Jordi Claret, com la posterior a l’església de Sant Cristòfol d’Anyós o la de la vall d’Incles. Concerts als quals suma “un per setmana al juliol i després al setembre” amb el seu grup Love It, i durant l’any les del projecte instrumental. Un volum de dedicació a la música “que és un bon equilibri, em costaria fer més per la feina”, i del que conclou que és “molt afortunat perquè puc compartir escenaris amb músics de nivell, per proposar escenaris que s’accepten i per l’acollida del públic. Hi ha un petit nucli de gent que sempre ve i estic molt content que les entrades estiguin exhaurides”.

Un grup de fans també han aconseguit The Swing Girls. “Ens segueixen a tot arreu”, ressalta Susanne Georgi, que atribueix el volum d’actuacions que estan tenint, “que ens a sorprès, al fet que la gent ens diu que la música és tan diferent, que no hi ha res així”, gràcies a un repertori de versions de cançons dels quaranta als setanta, “quan era música de veritat, que tot­hom coneix, són tot èxits perquè teníem molt per escollir i també hem fet algun tema actual a la nostra manera”. La cantant subratlla que van crear el grup amb Mar Capdevila i Fanny Pérez “per divertir-nos i el sorprenent és que hem aconseguit bolos”, perquè tot i que no s’havien plantejat passar la frontera ja tenen actuacions a Espa­nya i “n’estem mirant a Dinamarca”. Una zona, tot Escandinàvia, familiar per a Susanne Georgi, on fa concerts amb un altre projecte, Me&My, que forma amb la seva germana. Pel territori nacional es mouen de moment Iarake&Ginger. “Estem força bé, fent una mica de tot, i ja ens conformem amb això perquè tenim activitats professionals i som molt nombrosos”, declara Robert Marsal. Que no vol oblidar que tot i que els artistes del país “cada vegada tenim més reconeixement, és una lluita de l’Associació de Músics (Asma), però hi ha molta contractació de gent de fora”, i es mostra “globalment satisfet” de l’activitat que desenvolupen amb una banda “amb bona acollida de públic” amb versions d’èxits soul dels cinquanta als setanta. Marsal lloa la gran varietat musical que hi ha a Andorra: “Hi ha de tot.” I Georgi afegeix que “hi ha molta oferta i molt bona, però de vegades el problema és que no arriba a la gent, que no es fa la publicitat”, i pel que veu a la seva escola de cant emfatitza que tenen “molta sort perquè hi ha molt talent, molt nivell i qualitat”.