Menors enganxats

Quaranta menors van passar per la unitat de conductes addictives (UCA) durant l’any passat (les xifres més actualitzades facilitades pel servei), per a un total de 562 pacients atesos, entre els quals també figuren 59 joves fins als 25 anys. L’atenció per problemes d’addicions a drogues, jocs o noves tecnologies es va estendre a menors d’entre 14 i 18 anys el 2014 i la coordinadora clínica de la unitat del centre hospitalari, Angelina Santolària, assegura que “entre el 2015 i el 2016 vam tenir un augment de consulta dels joves del 27%”, però des d’aquell moment, amb 43 casos, “tenim una estabilització de la demanda de joves”, malgrat que la Rosa Vasques Pereira, mare d’un afectat, alerta que el nombre no para de créixer “però molta gent no vol parlar, calla”.

Per la psicòloga clínica, l’increment que es va registrar “pot ser degut al fet que hi hagi una major conscienciació social” que entén com un factor que contribueix a detectar abans les problemàtiques d’addiccions. Santolària estima que el major coneixement des de les estructures assistencials de primària fa que “hi hagi més derivacions”, alhora que destaca el factor familiar perquè “el fet que des de les famílies la vivència és diferent porta que es pugui detectar que hi ha un problema de substàncies en un familiar” i, per tant, es busquin els recursos per solucionar la situació. Justament a casa va ser on la Rosa es va adonar que el fill havia entrat en el món de les drogues. “Ho vam detectar per l’olor a maria, pel comportament, per l’agressivitat, ho trencava tot, va desaparèixer uns dies”, relata. El noi tenia 14 anys i ara, als 17, la problemàtica continua a casa, accentuada per les complicacions de salut mental que li ha suposat el consum de substàncies.

La mare recorda que havia d’anar a buscar el fill “al Parc Central, a Casa de la Vall, drogat”, i així va conèixer una altra dona amb un noi en la mateixa situació, i van començar a posar en marxa l’Associació Els Fills d’Andorra, i lamenta que porten “una lluita soles fa més de 3 anys, tothom et fa un somriure però a Andorra no hi ha professionals preparats per atendre els adolescents”. Rosa Vasques Pereira admet que hi ha recursos per portar aquests menors però critica que tant a l’UCA, com a l’aula taller de la Massana, com a salut mental a la quarta planta de l’hospital, com a la part específica del centre de salut de Fiter i Rossell, “l’atenció no funciona perquè barregen nens i nenes amb joves amb addiccions a drogues, amb els de problemes d’anorèxia i de comportament i cada cas s’ha de tractar d’una manera”. I precisa que per això van demanar que es fes un centre específic per a aquests menors, tot i que es queixa que no estigui acabat fins a final de l’any vinent. Per cobrir aquest període insisteix a reclamar “que es busquin professionals per treballar amb aquests adolescents”.

Els registres de l’UCA mostren que “el nombre de pacients que ingressen per una desintoxicació és baix. La majoria la fan ambulatòria, que pot ser amb suport diari d’una infermera de l’UCA o bé amb suport d’una infermera de centres de salut”, indica Santolària. El balanç d’aquest any és de 64 hospitalitzacions dels 562 pacients atesos, segons la coordinadora, que assenyala que els professionals de la unitat fan un diagnòstic de cada pacient on s’inclou “el del metge psiquiatre, del psicòleg i de la treballadora social, i a partir del diagnòstic cadascú té un pla terapèutic individualitzat” que té en compte les necessitats d’aquell pacient.

Angelina Santolària destaca que al servei s’han fet des que es va crear el 2003 programes tant per a addiccions a substàncies com per a addiccions comportamentals. Les d’estupefaents inclouen consum d’alcohol, tabac, cànnabis, cocaïna, drogues de disseny o psicofàrmacs i, segons la responsable de l’UCA, “en aquests moments podem dir que estem donant resposta a totes les addiccions que hi pugui haver en una població de 70.000 habitants”. I recorda que “les addiccions són malalties cròniques, que vol dir que en el moment que es fa el diagnòstic acompanya el pacient durant tota la vida”, i especifica que no sempre la patologia està en el mateix nivell perquè “com en altres malalties cròniques el pacient pot tenir períodes en què està en actiu i períodes en què està estabilitzada. La possibilitat de recaiguda hi és”.

“INFERN” PER A LA FAMÍLIA

El fet que la lluita hagi de ser constant per superar una addicció és el que provoca més afectació a la família, segons l’experiència de Rosa Vasques Pereira. “Per a la família és destrucció total, discussions, és l’infern en vida”, emfatitza, alhora que alerta que “les mares no tenim orientació de professionals que ens diguin per on hem d’anar i totes tenim baixons”. I parla de mares perquè en molts casos són les que més s’ocupen de tractar de treure els fills del món de la drogoaddicció “perquè ningú està preparat per viure aquesta situació i jo no puc obligar el meu marit a tenir la mateixa força”, reflexiona. La necessitat de trobar suport per afrontar el consum d’estupefaents quan afecta un familiar va ser el que va motivar el naixement del col·lectiu Els fills d’Andorra, que s’ha centrat des de la fundació a tractar de guiar les persones que patien aquesta situació perquè poguessin aprofitar l’experiència de les famílies que vivien el mateix cas.

Hi ha un ajut que lloa Rosa Vasques Pereira perquè ressalta que no li ha faltat mai. “L’únic suport i calor humà és la policia, ajuden les famílies i els nens, cridem les patrulles i venen i ajuden”, ja que subratlla que tenen la comprensió que falta en altres àmbits amb els problemes dels fills, que a vegades acaben tenint causes pendents a la Batllia. I demana que “tots prenguem consciència del problema greu que hi ha i cada vegada més. Ara mateix he vist menors fumant porros al Prat del Roure i cada vegada són més petits, comencen amb onze anys”. La mare remarca que “la droga a Andorra és com un tsunami, a l’escola és com un caramel perquè hi ha un gran negoci i venen i manipulen els nens”.

Una situació que considera que s’ha de començar per combatre amb la prevenció a les escoles i treballant des de l’associació. Tasca que fa anys que implica els ministeris d’Educació, Interior i Salut als centres educatius dins del pla nacional contra les drogues. Perquè el que porta al consum de tòxics i a l’aparició d’una drogodependència “són multifactors: individuals de la mateixa persona, que poden ser genètics, de personalitat, valors, i després de les característiques addictives de la substància i de la via d’administració, l’endovenosa ho és més. I hi ha factors socials, que són els familiars, els relacionats amb els valors socials com la família i la vivència que té la societat de la substància i la pressió del grup”, explica Santolària. Per Rosa Vasques Pereira, “la culpa no és dels pares perquè eduquem igual els fills i un és el que consumeix”, i insisteix a reclamar “que ens ajudin i ajudin els nostres fills”.

MAJORIA D’HOMES A PARTIR DELS 40

Els registres de l’UCA revelen que la majoria dels pacients que necessiten atenció per una addicció a Andorra són homes, en concret el percentatge de l’últim any se situa en un 68% davant del 32% de casos de dones. Per edats la franja que acumula més atencions és la de 40 a 55 anys, amb 216 pacients, i amb més de 65 anys hi va haver 32 persones al llarg del 2017, que va tenir 237 primeres visites. Totes ateses amb un “model assistencial que és biopsicosocial”, especifica la coordinadora de la unitat, perquè “l’addicció comporta problemes físics, patologies psiquiàtriques i també un deteriorament de l’entorn social. Alguns estan sense feina i en situacions socials precàries a conseqüència de la malaltia”.