Cos per a dones

Les dones a la policia som importants perquè tenim un sisè sentit i per a certs aspectes i delictes tenim més sensibilitat”, exposa l’agent major Guerris, membre de la primera promoció amb dones i amb la qual coincideix la sotsoficial De Jesús per insistir en la importància de l’aportació femenina “perquè a nivell psicològic som diferents, tenim més sensibilitat i més empatia”. Característiques que destaquen les fan necessàries en intervencions amb dones i menors com les de violència domèstica “perquè podem donar més tranquil·litat i calma, normalment en casos així no volen parlar amb els homes, no s’obren tant”, així com quan hi ha una detinguda perquè han de fer els escorcolls. I la poca presència de dones dificulta que intervinguin en aquestes actuacions. “Procuro enviar la noia però no sempre es pot fer per efectius, a patrulles som quatre grups amb dos o tres noies i no sempre estem”, apunta la sotsoficial.

La falta de dones policia és històrica. Era 1989 quan es van estrenar les tres primeres, una incorporació que es repeteix en cada edicte i que deixa les agents en percentatges mínims: dels 249 integrants del cos vint són dones, “un 8% que és molt baix. A França estan per sobre del 30% i a Espanya al voltant del 12%”, alerta l’agent Babot, part d’una convocatòria amb 33 incorporacions al juny passat en la qual només dues eren dones. El problema no és que no superin l’accés, és que es presenten molt poques candidates i per canviar la dinàmica “com sempre s’ha parlat que el cos de policia és un cos d’homes doncs s’hauria de promocionar que no és només d’homes quan es fan xerrades a les escoles que vagin també dones, fer més coses”, planteja l’agent. Per al sotsoficial Lechuga, cap de formació del cos, “potser el país limita i no és una feina atractiva per a les dones perquè a l’acadèmia de la policia nacional espanyola hi ha una quantitat im­pressionant i moltes noies amb carrera”.

Els comandaments tenen clar la importància de les agents. “Treballen molt bé a nivell policial, fan molt bona tasca, són totalment necessàries”, comentava el director, Jordi Moreno, a la ràdio del Diari i segons el cap de formació “som conscients des de fa molt temps que en són totalment imprescindibles, cada vegada són més necessàries i tenim molta mancança”. I de la vàlua professional al cos no en dubta ningú. El sotsoficial Lechuga la detecta des que superen la selecció perquè “s’esforcen moltíssim més, saben que quan portin l’uniforme al carrer ho tenen més complicat”, i assegura que “són més espavilades”. Troba que la complexitat pot estar en els combats o en defensa personal “i han de fer més tècniques, menys que fer servir la força i en estudis solen tenir unes notes molt millors. Saben el que venen a fer i s’esforcen” i confia tant en elles que afirma que “he format noies que aniria més segur de patrulla amb elles que amb alguns homes”.

Les policies, “orgulloses” de pertà-nyer al cos, constaten aquestes qualitats en la tasca diària “perquè parteixo de la base que una dona treballadora és molt implicada i se li han de fer poques reflexions, i d’un home no penso el mateix. La dona és molt més disciplinada, n’hi ha poques, però les poques que hi ha són molt bones”, remarca la sotsoficial De Jesús, que se sent “molt bé” al cos però subratlla que “no és fàcil” treballar amb homes i manar-los. Precisa que potser la seva percepció “no és correcta però a un noi quan li has de donar una ordre la teva credibilitat, a més tinc 33 anys, sembla com si no acceptessin. És com si he de reivindicar-ho dues vegades perquè si no no se m’escolta” i que no vol dir que “hi hagi masclisme però que els costa entendre, potser mano homes de 40 anys i no estan acostumats”. L’agent major veu un problema d’actitud dels homes “que diuen com que és una dona no me la prenc seriosament quan en realitat el que té davant és una persona amb comandament i ha de seguir l’ordre”, i entén que hi ha un factor com a moltes altres feines perquè “a una persona preparada amb trenta i pocs anys que entri a un càrrec de manar li costa imposar el seu manament i això està canviant a la societat, hi ha d’haver un canvi de mentalitat”. Reflexió a la qual la sotsoficial postil·la que “el problema és que abans et deien no vull treballar amb tu [dona] i ara no ho diuen i t’ho demostren d’altres maneres” sempre, però, amb subordinats mai amb superiors.

Tret d’algun fet puntual les protagonistes del reportatge ressalten que la relació amb els companys és bona i de màxim respecte i “aquí tots som policies i tenim el mateix objectiu”, afirma l’agent major que admet un canvi des que va entrar al cos amb 21 anys en inscriure’s per acompanyar una amiga, “perquè va ser un xoc que aquests homes de muntanya i de caràcter fort haguessin de treballar amb dones quan estaven acostumats a veure-les d’una altra manera”. Les policies valoren també l’actitud “de protecció dels companys en situacions greus, si algú se’ns intenta pujar i no fer cas ens defensen a mort” així com emfatitzen el bon treball que fan al carrer combinats “perquè moltes vegades agafem el rol perquè ens sabem emportar cap al nostre terreny, donem més pas al diàleg i a escoltar, i quan és una dona val més que intervingui l’home”.

L’agent Babot, amb estudis en criminologia, es mostra sobtada pel baix índex femení al cos perquè treballava per a la Xarxa europea de dones policia (ENP), que vetlla per la igualtat als cossos, a Barcelona i “veure tan poques dones és un tema que em preocupa. Vull que n’hi hagi perquè som molt necessàries” i “tot és diferent de com ho imaginava, perquè al carrer la realitat supera la ficció, he al·lucinat, i perquè Andorra és molt tancat i treballar amb homes és complicat”.

Les policies, que han de portar el cabell recollit i poden portar arracades petites, no han tingut problemes de sexisme i coincideixen que ser mare i policia és complicat. La sotsoficial De Jesús té una nena de 4 anys i relata que “és molt difícil compaginar-ho perquè fem nits i jo plego i me’n vaig a vestir la meva filla per portar-la al col·le” i reconeix que tot i les facilitats que dona el cos a les embarassades no tindrà més fills “perquè és incompatible amb la professió”.

Al cos hi ha una comissària de primera, dos sotsoficials, cinc agents majors i dotze agents. N’hi ha a totes les àrees, però en destaquen l’agent major del grup Tedax “que és la primera d’Andorra i de la segona promoció de dones d’Espanya i ha fet vuit mesos de formació a Madrid amb l’exigència del curs que és molt elevada perquè és amb la guàrdia civil i és un dels millors cossos a nivell mundial en aquest sector”, lloa l’agent major Guerris. L’aspiració és continuar ascendint fins a comissàries i per què no arribar a dirigir el cos perquè “hi pot haver una dona directora de la policia perfectament”, conclou.