Addictes al 'running'

Cada cop són més les persones que es marquen com a propòsit tenir un estil de vida saludable. Sortir a córrer és un dels esports que està de moda. Sobretot al migdia o al vespre, llocs com el passeig del riu Valira, el camí de les Pardines o l’Estadi Comunal s’omplen de runners que entrenen per preparar la pròxima cursa o simplement per plaer. Les motivacions que els empenyen a sortir són diverses, molts han començat ben entrats a la trentena o quarantena d’edat per estar en forma. La Cinthia Lacube fa dos anys que corre perquè “estava avorrida del gimnàs”. Sol sortir una hora tres cops per setmana, sempre acompanyada pel seu gos Rocko. “És una bona manera de treure’l de casa”, explica. Reconeix que al principi li feia certa vergonya sortir al carrer, però s’hi troba molta gent aficionada com ella i el benestar que li aporta entrenar l’ha “enganxat”. “El running és un vici”, manifesta Raúl del Pozo, que va començar a córrer fa cinc anys per acompanyar al seu germà a una cursa. Es va iniciar fent quilòmetres sobre una cinta de córrer, primer cinc, després sis... Així va anar aconseguint més resistència. El ràpid progrés el va motivar a seguir. Va trigar un any i mig a assolir el seu objectiu, finalitzar la marató de València. “Vaig sentir una gran eufòria després de tant esforç i sacrifici, també estava esgotat mentalment”, explica Raúl.

El seu company d’entrenaments, Pedro Correira, va començar a córrer després de deixar de fumar per perdre el pes que va guanyar amb l’ansietat. Com ell, també ha inclòs el running en la seva rutina. Abans sortia en bici o jugava algun partit de futbol amb els amics, però el que l’ha enganxat a cór­rer és que el “relaxa moltíssim”. A més s’ha aficionat al trail, és a dir, a córrer per camins de muntanya. Aquesta pràctica requereix més resistència i més “tècnica per evitar lesions durant la baixada”. Ell recomana baixar amb passes més curtes. Hind Jamoloun també és una aficionada al trail. Per a ella sortir a córrer és “dedicar-se temps a si mateixa”, el seu moment de desconnexió de l’oficina i les obligacions. També és una manera de donar exemple als seus dos fills, de deu i tretze anys, als qui anima a córrer perquè considera que “l’esport ha de formar part de la nostra vida, cal evitar el sofà”. Hind reconeix que no sempre és constant i que per això ara té un entrenador, de l’empresa escaldenca Monkeytrainer22, qui la prepara físicament i li marca el ritme mitjançant entrenaments personalitzats.

APPS PER MOTIVAR-SE

El mòbil o una polsera d’activitat poden ser bons aliats per a iniciar-se al running. RunKeeper, Runstastic, Nike+ Run Club, Strava... Infinitat d’aplicacions ofereixen establir un pla d’entrenament, mesurar la velocitat, el ritme i la freqüència cardíaca del corredor. També permeten tenir un historial per comparar diferents sessions i mesurar el progrés assolit. Altres com RockMyRun ofereixen música gratuïta per córrer.

També hi ha qui corre des de petit, com el Josep Maria Missé, que considera que “és una forma de vida”. Ell va començar a practicar l’atletisme a l’escola, on recorda participar al “campionat de cros”. Durant l’època universitària va deixar d’entrenar pels estudis i les lesions. Ara, ja fa dotze anys que practica aquest esport regularment i entrena amb un grup del CAVA (Club d’Atletisme Valls d’Andorra). Córrer l’ajuda a desembarassar el cap i “ordenar idees”. La seva afició l’ha portat a viatjar per participar a diferents competicions. La que més il·lusió li ha fet ha estat la marató de Nova York, “tot­hom que té anhels de córrer ha de fer-la”, opina. L’objectiu de la majoria de corredors que ja tenen experiència a fer curses és millorar la seva marca personal. Josep Maria va aconseguir baixar de les tres hores la marató de Munic, el 2014. “Aranyar deu segons et motiva moltíssim”, diu Raúl, que es prepara ara aquesta cursa.

Els beneficis de córrer són molts, ajuda a prevenir l’obesitat o la diabetis, redueix el risc de patir malalties coronàries. A més afavoreix la secreció d’endorfines, l’hormona de la felicitat. Hind destaca que és un esport econòmic, “només necessites unes vambes i un xandall”. En cas de voler participar en les curses, la inversió pot ser elevada. “Una ultra trail costa uns 80 euros”, indica Pedro. La inscripció a la de Nova York costa uns 300 euros i cal sumar-hi el viatge i l’estada. “T’ho has de plantejar com una sortida familiar”, opina Josep Maria.

El principal desavantatge del running és que sovint ocasiona lesions. El Raúl va haver de parar nou mesos després d’assolir la seva primera cursa de 42 quilòmetres a causa d’una afectació al genoll. “Cal muscular molt per evitar-ho i no ho havia fet”, reconeix. “Córrer és horrible, és traumàtic per als ossos i les articulacions”, afirma Kevin Poulet, director tècnic de l’escola Club Atletisme Valls d’Andorra. Considera que no és el mateix sortir a córrer una estona tres dies a la setmana, que no té per què ser perjudicial, que preparar-se una cursa, per a la qual cosa recomana tenir un entrenador. “El 99% dels corredors que veiem pel car­rer no corre bé, no trepitgen bé”, adverteix. Poulet afirma que cal distingir entre córrer i practicar l’atletisme. “El running ha crescut molt, mentre que el món atlètic en pista no massa”, apunta. Edgar Amaro, entrenador del Club Amics de l’Atletisme Andorra, considera que el running és un esport saludable i apte per a tothom, ja que es pot adaptar “al ritme de cadascú”. “No només és córrer, cal preparar-se bé físicament”, afirma Amaro. Ell recomana combinar els entrenaments amb gimnàs suau, cuidar l’alimentació, respectar els períodes de descansar i fer-se massatges regularment. Destaca que qui comença ha de buscar assessorament i “evitar fer animalades”.

Alimentació equilibrada i hidratació, abans i durant la cursa

Una persona que està entrenant “necessita carbohidrats, com pasta o arròs, que donen energia, abans i després de l’esforç físic”, afirma la nutricionista Katia Durich. També proteïna (carn, ou) que ajuda a recuperar el múscul i greixos saludables (peix blau, fruits secs), que contenen substàncies antiinflamatòries i antioxidants que reparen els teixits. És important alimentar-se també durant la cursa, “l’ideal és fer una ingesta d’uns 30-60 grams de carbohidrats per hora”, indica Durich. Això equival a 4 dàtils o una barreta energètica i uns 300 cc de beguda isotònica, necessària per recuperar sals minerals. La hidratació és vital, cal començar a beure una o dues hores abans de començar amb “almenys mig litre d’aigua o beguda isotònica”. Durant l’exercici cal beure en petits glops cada 15-20 minuts.