L'educació a prova

Fa sis anys que les tauletes van entrar dintre de les aules de l’Escola Andorrana, quan es va posar en marxa el Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea). Enguany, són els alumnes de segon de batxillerat els primers a acabar la segona ensenyança i enfrontar-se a la POB amb aquest nou model, criticat des dels inicis per la introducció de la tablet a les aules com a nova eina pedagògica.

Una decisió que va no va ser ben acollida per tots els pares i sobre la qual alguns d’ells segueixen dubtant. “Amb l’iPad ens la van colar”, es queixa la Rosi, mare d’una alumna de segon de batxillerat. “Al principi era un desastre. Ara ja està més controlat, però la meva filla, que va ser el primer any que s’introduïa, va ser un caos”, afegeix l’Elvira, mare d’una altra alumna de segon de batxillerat. Els centres educatius, amb el ministeri d’Educació, van elaborar un reglament sobre l’ús de les tauletes a l’aula posterior a la seva implementació. “Tot i això el control total és difícil, perquè és un element llaminer i quan se’n fa un mal ús també s’ha de castigar, és inevitable”, assegura Jordi Torné, cap d’estudis de l’escola de segona ensenyança d’Ordino. Els alumnes també coincideixen en aquest punt de distracció. “Porto quatre anys treballant amb iPad, però és inevitable distreure’t buscant coses que no toquen en aquell moment”, admet l’Ainhoa, alumna de primer de batxillerat artístic-humanístic.

Un altre punt conflictiu en la introducció de les tauletes va ser l’elecció de la marca Apple com a obligatòria per a tots els alumnes. “Deien que ho feien per les aplicacions, però al final les que empren els meus fills també n’hi ha de similars a Android o altres sistemes”, critica una altra mare de dos nens. “Utilitzem la tablet per enviar-nos documents amb els professors, però molts d’ells per a explicar la matèria usen el power point, encara que és veritat que les activitats a classe les fem a l’iPad”, afegeix la Laia, alumna de primer de batxillerat. No obstant això, des del sector educatiu asseguren que la marca americana “és qui ofereix major qualitat d’aplicacions pedagògiques i de millor qualitat”, recorda Jordi Torné. No utilitzar cap eina tecnològica amb material de qualitat a les aules “hauria estat nedar a contracorrent, ja ho veiem a la societat”, sentencia Sandra Tudó, directora de l’escola de segona ensenyança ordinenca.

L’ús de les tauletes ha estat una manera d’augmentar l’autonomia de l’alumnat, segons el sector educatiu. “Fem molta recerca a Internet i som nosaltres els que hem de mirar què és el correcte i què no. Has de buscar molt i aprens a buscar i a ser autònom”, explica l’alumna de primer de batxillerat. “Ara són els alumnes el centre de l’aula i els professors fem de guia”, explica Núria Erola, professora de ciències socials de segona ensenyança. El món laboral està canviant i no demana professionals que siguin capaços de memoritzar, sinó dinamisme i autonomia per decidir. Amb aquest canvi s’intenta potenciar aquesta autosuficiència de l’alumnat, segons els experts. Per això, les maneres clàssiques de dirigir la classe canvien i són els alumnes qui estan al centre, ja que han de resoldre una sèrie de propostes per anar avançant en la matèria. “Hem pogut retallar temps a les aules d’explicació de la matèria per a poder emprar-lo en l’aplicació de la mateixa”, explica Jordi Torné. “Es fa menys pesat treballar recercant nosaltres la informació”, afegeix per la seva banda l’Emma, alumna de segon de batxillerat artístic. “Això ha permès trencar el rol d’intocables i acostar-nos més a l’alumnat”, afegeix Erola.

Durant aquests sis anys, els canvis han residit també a potenciar una sèrie d’eines, com la recerca a Internet o la capacitat de comunicació que els alumnes, al llarg de la segona ensenyança i batxillerat, han aplicat en diversos àmbits, per així superar les etapes. “El sistema no es basa sols a assolir coneixements, sinó a emprar correctament les eines per entendre’ls”, explica Jordi Torné. “Realment tu no t’adones que estàs aprenent contingut i a més et donen més facilitats i eines per poder realitzar treballs en un futur”, explica Carlota, alumna de segon de batxillerat científic.

Els experts en psicopedagogia asseguren que resulta “normal” que els pares es mostrin escèptics, tenint en compte que és un sistema que no han experimentat i això crea expectació i incertesa. “Jo venia d’un sistema molt reglat i aquesta llibertat crec que és més beneficiosa. Estan més motivats”, explica per la seva banda una altra mare. “Jo crec que al final, com tots els altres, farem la prova del POB i la superarem. A la segona ensenyança potser no vèiem tan clarament que funcionés i no li donàvem tanta importància, però al batxillerat veus que realment funciona, perquè vas superant els exàmens igualment que ho podries fer en altres sistemes”, diu l’Ariadna, alumna de segon de batxillerat artístic-humanístic. “No solament ha estat diferent per als pares i els alumnes, sinó també per al professorat, perquè venim d’un sistema totalment diferent, però a poc a poc ens anem fent entendre”, explica l’Erola.

No obstant això, des del col·lectiu de pares es reclama un sistema d’avaluació que demostri l’assoliment de coneixements. “Com sé jo que la meva filla podrà anar a la universitat que vol si no hi ha nota numèrica?”, es pregunta la Rosi. “A mi el que més em preocupa és com es traurà aquesta mitjana si es treballa amb uns paràmetres diferents i amb qualificacions numèriques”, afegeix una altra mare. Aquest futur, des del sector educatiu, asseguren que “és compatible per accedir a la universitat”, explica Sandra Tudó. “No deixem d’una banda els continguts, sinó que els apropem als alumnes d’una manera diferent”, afegeix l’Anna Pons, professora de segona ensenyança.

NOVES METODOLOGIES

L’ús de la tablet a l’aula i el treball per projectes ha propiciat la introducció de noves metodologies pedagògiques que han estat sorgint els últims anys i que tenen com a punt central la disminució de la càrrega de coneixements dintre de la classe, com les classes invertides. “El professor, amb les noves tecnologies, pot crear vídeos on integra l’explicació de la matèria, que l’alumnat haurà de veure a casa i, així a l’aula directament el treball estarà centrat en la realització dels projectes”, explica el cap d’estudis de l’escola de segona ensenyança d’Ordino. També s’han introduït nous models de recerca en grup, com els treballs cooperatius. “Per al professorat ha suposat un canvi en la manera de funcionar. Jo ara, després de sis anys i descobrir les eines que he descobert, no em puc ni imaginar fer les classes com abans. Em semblaria surrealista, perquè hem avançat moltíssim i com a docents hem crescut personalment i professionalment. Hem tingut un aprenentatge brutal”, assegura Montse Lansaque, professora de socials de l’escola de segona ensenyança d’Ordino.

Des del col·lectiu de pares es critica una implementació “precoç” del nou pla pel que fa a la formació docent. “No és el mateix fer treball cooperatiu que treballar en grups, i moltes vegades veus que els docents tenen una manca de coneixements en aquest sentit”, explica una mare d’un nen i una nena que cursen segona ensenyança. La introducció de noves maneres d’impartir les classes del nou pla fa sis anys va anar lligada a la creació de cursos formatius per al professorat. “Al principi veies que el professorat estava com tu, però clar, a ells se’ls hauria d’haver preparat abans i que no fos una novetat, com per a nosaltres i per als nens”, critica una mare.

“El punt feble no és la manca de professionalitat dels professors, sinó el canvi en la pedagogia i els coneixements que haurien d’haver adquirit abans d’abocar-se a les aules, però estic contenta amb el sistema i tornaria a apostar per ell. Crec que ens n’hem sortit, tot i que s’han de polir algunes coses”, afegeix la mateixa. “Fa sis anys, quan es va començar amb el nou pla d’innovació educativa era professora de primer curs, ara, torno a ser docent del mateix nivell i hi veig l’evolució”, relata l’Anna Pons. “El curs de la meva filla va ser el conillet d’Índies”, recorda la Rosi.

Una avaluació transversal

El nou pla d’innovació educativa va venir amb una manera nova d’avaluació a l’alumnat que deixa enrere les qualificacions numèriques i els exàmens per comprovar si s’han assimilat els coneixements, com s’havia fet fins ara. “No es marca en funció de la matèria que sap l’alumne, sinó de les eines que empra per saber-la”, explica Jordi Torné, cap d’estudis de l’escola de segona ensenyança d’Ordino. El nou pla es basa en l’avaluació de les aptituds de l’alumne dintre de l’aula i la manera com aplica les eines de treball que proporciona l’equip docent per poder superar les activitats, que moltes vegades són compartides entre els diferents departaments del centre. “Aquest nou sistema ens obliga a traslladar constantment l’evolució de cada alumne i tenir col·laboració amb els altres professors del nivell que impartim”, explica Núria Torné, professora de ciències socials a la mateixa escola. Aquest nou mètode ha generat diverses opinions entre els pares. Hi ha qui opina que “no és clar” i que s’hauria d’aprofundir en els coneixements. “Com sé jo si la meva filla sap la geografia europea o no”, denuncia Elvira, mare d’una alumna de segon de batxillerat. En canvi, hi ha una altra posició entre els pares que no va més enllà de la qualificació, es tracta de l’actitud dels nens a l’escola. “A mi personalment, la nota em dona bastant igual, el que em preocupa és que el meu fill no tingui interès pel que està fent. Com que veig que estan aprenent, ja em va bé”, diu la mare d’un nen que cursa cinquè.