Cultivar la ment

"Ens hi vam apuntar perquè no se’ns rovellin les neurones”, relata el Salvador, de 72 anys. Aquest és el principal motiu pel qual la gent gran busca activitats educatives per enriquir els seus coneixements i seguir cultivant la ment una vegada es jubila. “Hi ha un canvi a la gent jubilada, hi ha un canvi en la mentalitat, a banda que ara entre la gent gran hi ha diverses generacions amb inquietuds diferents. Les noves generacions de jubilats cada vegada són més actives i busquen tot tipus d’activitats per fer al temps lliure”, assegura Anna Cerdà, membre del departament de Gent Gran del comú d’Andorra la Vella. “Fa poc que m’he jubilat i l’any passat vaig decidir apuntar-me a l’Aula Magna de la Universitat d’Andorra per adquirir més coneixements, estar al corrent del que hi pugui haver i de les novetats en tots els àmbits del coneixement. Resumint, no vull deixar morir el cervell”, assegura el Jordi, de 67 anys.

Durant tota la vida s’estudia per tal d’adquirir coneixements i obtenir un lloc al món laboral, però una vegada aquesta etapa professional acaba les inquietuds per seguir els estudis són diferents. “No pots parar, si vols estar connectada a la societat has d’anar fent coses. Si et quedes a casa et quedes enrere”, explica la Rosa, de 70 anys. El seguiment de l’actualitat és un dels motius pels quals la gent gran decideix assistir a classes. “Estudio perquè no vull perdre el fil de tota la tecnologia de l’actualitat i formació en àmbits que no he tingut temps de tocar abans, mentre treballava”, afegeix l’Àngela, de 61 anys. Haver deixat de treballar no és un motiu per als sèniors per fer el punt final als estudis. “Ens volem continuar formant, encara que ja fa temps que hem deixat de treballar. Els coneixements els volem continuar actualitzant, la vida passa i nosaltres volem passar amb ella”, puntualitza el Pere, de 70 anys, que en fa 13 que assisteix a les classes que es realitzen entre la Universitat d’Andorra i el comú d’Andorra la Vella al programa Aula Magna.

Un programa que engloba diverses àrees de coneixement: informàtica, sanitat, educació i economia, i en acabar les sessions els participants reben un diploma acreditatiu de l’assistència. “La gent gran busca una actualització en aquests temes, però no és com els alumnes joves de nou ingrés, ells tenen tota una experiència i un bagatge professional i això dona un valor afegit a les aules”, matisa Sara Esqué, coordinadora de l’Aula Magna. “És interessant per ampliar coneixements. Estic contenta perquè estic aprenent coses que no sabia. És una manera de mantenir-te al dia i no quedar-te aturada i enclaustrada en el temps, és una manera d’evolucionar i anar prosperant una mica més”, sentencia l’Àngela. “És el segon any que hi vinc, està força bé, fins i tot penso que s’hauria de poder implementar aquest sistema a la formació professional que ofereix Aixovall”, puntualitza el Jordi.

No obstant això, aquest sistema d’impartir classes magistrals col·laboratives de la Universitat d’Andorra és una de les opcions que troben els sèniors per seguir formant-se en diversos àmbits i conèixer els nous avenços de la societat. “La gent gran que sap que es fan coses al país per a nos­altres les fa i, a més, té ganes de fer-ne més, tot i que al final resulta impossible perquè hi ha mil activitats i no hi ha tants dies a la setmana, ni tantes hores al dia”, explica l’Àngela. Existeixen d’altres activitats organitzades pels comuns i entitats privades en què la gent gran del país s’inscriu per seguir activa. “L’Aula Magna és una de les tantes coses que faig durant la setmana, a part d’això en faig d’altres: vaig al taller tèxtil d’Escaldes, practico els meus coneixements tecnològics en un curs de mòbil a la Fundació Crèdit Andorrà... Però no sols faig coses intel·lectuals, d’altra banda, em mantinc en forma al gimnàs i fent aiguagim a Encamp. No paro ni un moment, la veritat”, admet la Rosa. “Estar-se a casa sense fer res seria una opció, una vegada et jubiles, però en el meu cas seria una opció no vàlida. Jo sempre he sigut una persona molt activa, he treballat sempre i a casa totes les hores no m’hi sabria estar. És impossible per mi estar a casa”, sentencia l’Àngela.

La inquietud i el neguit per aprendre són algunes de les característiques inherents a la gent gran que decideix matricular-se als cursos que s’ofereixen. Les persones que imparteixen cursos per ampliar coneixements coincideixen en el perfil de la gent gran que acudeix a les seves classes. “Són persones que sempre han tingut una vida bastant activa, que han treballat en llocs amb certa responsabilitat durant la seva carrera professional i no volen estar parades ni desvincular-se, i tenen moltes inquietuds. Els agrada conèixer els avenços en els diferents camps de coneixement, com ara la tecnologia”, relata Vicent Blasco, professor d’informàtica a la Universitat d’Andorra. “És un perfil de persona que té neguit de saber i busca la manera d’omplir aquell buit de coneixement”, afegeix Sara Esqué. “Normalment, com més gran és la persona trobem que té estudis mitjans o bàsics, mentre que entre els que s’acaben de jubilar n’hi ha més amb estudis superiors i, per tant, amb una vinculació més directa amb les diferents branques del coneixement”, assegura Anna Cerdà. “Jo he treballat tota la vida a la sanitat i ara, que estic jubilada, he trobat l’oportunitat de seguir els canvis al món de la salut. No perquè hagis estudiat ja s’ha acabat, o et recicles tota la vida o malament”, explica la Rosa. “Entre la gent que conec hi ha de tot, però veig que jo faig moltes coses i allà on vaig també hi ha molta altra gent que es mou com jo”, relata l’Àngela.

Les activitats a les aules i els tallers organitzats pels diversos comuns no són, però, les úniques activitats que realitza la gent gran. “La meva dona i jo no solament estudiem i aprenem idiomes, també ens agrada sortir els caps de setmana d’excursió i fem molts viatges. No parem quiets, la veritat”, admet el Jordi. Hi ha qui acudeix a les aules en parella, com és el cas de l’Antonio, de 67 anys, i de l’Àngela. “A l’Aula Magna venim plegats, perquè ens hi hem animat aquest any”, relata l’Antonio. Però anar-hi amb els amics també és una altra opció, com és el cas del Salvador i del Pere, que han treballat plegats al sector de la banca i ara, des de fa tretze anys, acudeixen a les diverses sessions a iniciativa de la Universitat. “Vam ser els primers. No hem deixat de venir ni un dia, hi ha noves matèries i d’altres de renovades. A nosaltres ens aporta allò que diem l’aprenentatge conjunt”, assegura el Salvador.

Tenir temps per aprendre idiomes

La jubilació també és un període en què l’aprenentatge dels idiomes té més presència, ja que durant la vida professional no hi ha hagut temps per dedicar-s’hi. “Ara que estic prejubilada m’he posat com a repte estudiar anglès”, assenyala l’Àngela, de 61 anys. “Per practicar un idioma has de tenir certa constància, per això, ara que no tenim cap obligació laboral és un bon moment”, assegura el Jordi, de 67 anys. Hi ha qui comença els estudis gairebé de zero. “Jo sempre he estat una eterna principiant i ara que m’he prejubilat i tinc temps m’he proposat deixar de xampurrejar l’anglès i posar-m’hi seriosament”, diu l’Àngela, mentre que d’altres ja han tocat els idiomes anteriorment i aquests cursos els serveixen per perfeccionar-los. “Jo miro d’aprofundir en l’anglès i el francès”, explica el Jordi. Actualment, la gent gran troba un gran ventall de modalitats per poder estudiar idiomes. D’una banda, hi ha les classes presencials als centres del país. “Jo em vaig assabentar que a Aixovall impartien classes d’anglès. Allà he trobat un ambient molt maco i una professora molt dinàmica, que és el que busco per així poder millorar més el meu nivell”, relata l’Àngela. D’altra banda, els cursos d’idiomes que s’ofereixen per Internet permeten a la gent gran poder millorar el seu nivell des de casa. “Estudio per Internet, que m’ha obert moltes portes i m’ha donat facilitats per accedir als cursos”, relata el Jordi. No obstant això, no tenir una persona que dirigeixi el curs també resulta un petit hàndicap. “És una contradicció perquè ho pots fer des de casa, però has de ser tu qui ha de trobar el temps i obligar-te a dedicar-hi unes hores, que amb unes classes reglades no es necessita aquest esforç”, afegeix. El coneixement de l’ús de les noves tecnologies obre les portes a un sector de la gent gran per poder estudiar a distància. “Tot i no ser nadius digitals dominen d’una manera bastant completa la seva utilització, ja que en els últims anys de feina han fet ús d’Internet i de l’ordinador”, assegura Vicent Blasco, professor d’informàtica a la Universitat d’Andorra.