Sinergies compartides

A casa no podia treballar, hi tenia un despatx però no em concentrava. El fet de llevar-me al matí i no tenir l’obligació de sortir de casa em creava la tendència de fer feina en pijama o fer coses de casa en comptes de treballar”, explica en Ramon Tena, emprenedor i usuari del primer coworking a Andorra. Fer feina des de casa cada vegada està més estès ja que té molts avantatges. Permet conciliar millor la vida familiar i la laboral alhora que estalvia temps i diners en desplaçaments. L’estrès es redueix pel fet de no tenir el cap a prop i tot això provoca un increment de la qualitat de vida. Però tot i la part positiva, els usuaris de coworking coincideixen que treballar des de casa no sempre resulta fàcil. És necessari establir uns límits, crear-se un horari i una rutina a seguir per no procrastinar la feina. Cal no desconcentrar-se fàcilment amb possibles interrupcions (el carter o la mascota) o amb les coses de casa (rentar els plats o fer-se el dinar) per poder ser constant i productiu. És molt important limitar quin és l’espai de la feina i quin el de la llar, per no barrejar els conceptes.

Un cotreball és una infraestructura molt més competitiva que la que es pot tenir fent feina des de casa, que posa a disposició dels usuaris sales de reunions on rebre els clients; un lloc on separar la vida laboral de la personal i on poder relacionar-se amb altres professionals, sigui compartint un cafè o un projecte. Felip Gallardo, cofundador de Cow or King, el primer coworking al Principat, ho detalla: “És una manera de pensar, de fer les coses de forma diferent. Cadascú treballa en les seves coses però compartim un espai comú on creem sinergies amb l’afany de fer coses per crear comunitat i intentar ajudar-nos entre tots; on no arriba un arriba l’altre.” Hi ha una modalitat de cotreball anomenada business center o centres de negocis. Patrick Mueller, director d’Smart Executive Center, ho matisa: “A Andorra s’entén el concepte afegint espais individuals a banda de la zona compartida que s’ajusta al concepte de coworking. Ho hem fet així perquè encaixi amb la legislació andorrana, que obliga les societats domiciliades amb un commerce a tenir un despatx individual, un extintor i un comptador per activar una societat.” Així que es pot dir que hi ha dos usuaris diferenciats a Andor­ra: els coworkers, més joves i creatius, i els business, amb visió de negoci. Patrick Mueller ho precisa: “Els més joves, que solen ser les start-ups, busquen aquestes sinergies i volen intercanviar i aprofitar l’ambient, i després estan els usuaris que, a causa dels requisits regulatoris, busquen un espai tancat amb aquest accés comú.”

En Ramon Tena indica que va “decidir venir al coworking perquè treballar sol i no veure mai companys de feina és difícil. Des del 2012 treballo com a emprenedor en temes relatius a la transformació de conflictes. Soc mediador i formador a Cow or King, on tinc la seu”. La Cristina Rodrigues, usuària andorrana de cotreball, explica que “el fet de treballar amb gent t’ajuda molt, pots fer col·laboracions amb companys i crear-te una rutina. De fet, els primers clients que vaig fer aquí van ser gràcies al coworking per recomanacions internes de companys”. Estava en una agència de comunicació i va decidir obrir la seva empresa tot portant diverses xarxes socials. “Em moc en l’àmbit de les xarxes i les estratègies digitals, fer el pas de tenir web o de començar a vendre per Internet.”

La Paula i la Laia Grassi, unes germanes catalanes establertes a Andorra per fundar una agència de publicitat, relaten que “la Laia tenia una consultoria a Espanya i volia fer el canvi a agència de publicitat. Ens vam associar i fa cinc mesos que estem al Business Center. La Laia, que porta la part creativa de l’empresa, és més de relacions i de cotreball, i jo, que porto la part de client i gestió, necessito estar en un ambient més tancat, en un executive center”. La Laia afegeix que “el tema del coworking ens va semblar molt interessant per enriquir-nos d’altres projectes, poder tenir altres partners”.

En Josep Rivas, andorrà, engi­nyer i empresari que desenvolupa software al centre de negocis, explica que “quan vaig començar al coworking jo era autònom i estava sol, i ara que m’he passat al centre de negocis som cinc persones. Ens dediquem al desenvolupament de software, i com que treballem per projectes hi ha molta llibertat. Al centre hi ha un lloc comú per tenir les reunions d’equip però cadascú treballa on vol”.

El cotreball es una pràctica que es va estendre molt ràpidament entre els freelance dels Estats Units i que ja fa uns anys va començar a expandir-se a Espa­nya i Europa i va arribar al Principat fa més de quatre anys. El director del centre de negocis comenta que l’espai va arribar a Andorra fruit d’una necessitat: “L’elevat cost i la disponibilitat limitada d’espais a Andorra la Vella feia complicat trobar un despatx. Faltava això, una infraestructura compartida que facilités conèixer d’altra gent, cadascú amb el seu propi despatx però que et permetés sortir i fer networking entre empreses.” El cofundador de Cow or King també apunta que “quan el vam crear hi havia una necessitat i aquesta encara existeix. Aquí al coworking hi ha 23 emprenedors, hi ha un banc online, una empresa de seguretat, una empresa que està treballant amb el 8K per a la televisió japonesa, etcètera”, destaca.

PROS I CONTRES

Reduir despeses, crear sinergies i fer contactes són alguns dels beneficis que troben els usuaris del cotreball o centres de negoci. Mitjançant el seu ús ja no cal fer una recerca d’immobles, pagar el cost que suposa una llarga estada i fer les reformes, en cas de ser necessari. “Un coworking és una forma d’estalviar costos, en comptes de tenir tota una infraestructura que al final infrautilitzes l’espai”, diu l’enginyer. La Laia afegeix que “una cosa molt positiva és que l’estructura del despatx ja està feta, no has de començar una de nou, i si ets un nou empresari t’ofereixen solucions i acompanyament constant”.

Com animals gregaris que som, el més comú a les empreses on hi ha diverses persones és compartir opinions i treballar en equip. En Bacha Kaici, empresari francès i usuari de cotreball, opina que “quan entres a un país nou vens amb unes idees d’aquell mercat vist des de fora, que a vegades no coincideixen per a res amb la realitat. Un coworking t’aporta intercanviar i integrar les experiències dels altres als seus negocis, conèixer gent, intercanviar impressions, sortir a dinar… és molt alegre”. La Paula explica que “els beneficis que ens aporta el coworking o centres de negoci són poder comptar amb contactes, crear sinergies i tenir accessibilitat a sales de reunions, cafeteria, etc., és a dir, tenir tots els privilegis d’un gran espai però amb el teu petit espai”. Perquè, a més de poder comptar amb un espai de reunió i per compartir, els coworkings o centres de negocis ofereixen uns serveis que no es poden gaudir des de casa o en un despatx propi, a no ser que s’adquireixin a part. La zona de la cafeteria i màquina dispensadora, en uns, o serveis indispensables per a tota empresa, en d’altres. “També oferim serveis vinculats i complementaris a l’activitat empresarial com traduccions, organització d’esdeveniments, assessoria, comptables...”, comenta Patrick Mueller.

Però com que no tot és de color de rosa, hi ha d’haver algun inconvenient amb aquest model de treball compartit. La Lea, advocada usuària de cotreball, manifesta que “s’ha de tenir sentit comú atès que estàs compartint espai on tots treballem i depèn de com pots molestar la resta”. L’enginyer opina que “cal intimitat, i l’únic lloc per tenir-ne és un despatx, no una sala de reunió compartida. Solen donar problemes perquè cal mirar el calendari i mirar de quadrar-lo entre tots”.

Treballar des de casa et permet fer feina a qualsevol moment del dia, però... ho permet el coworking o centre de negoci? “El centre s’adapta a les necessitats individuals de cada usuari permetent l’accés fora d’horari laboral, que puguin entrar i sortir quan vulguin”, destaca el director d’Smart Executive Center.

De fet, l’accessibilitat no es limita només en el temps, també hi ha mètodes per poder accedir siguis on siguis mitjançant coworking VISA. És una forma d’estar amb altres coworking oferint un accés lliure als membres d’altres espais. Els cotreballadors es poden inscriure i poder tenir un lloc on treballar arreu del món. “Hi ha una part d’altruisme dins d’aquesta xarxa de Coworking VISA. Això ajuda a enriquir la comunitat”, observa el cofundador. L’evolució del coworking ha provocat que apareguin molts espais que cobreixen les necessitats bàsiques de tenir una oficina amb un cost baix i un ambient professional, però també ha generat impactes beneficiosos per a la seva població i per als coworkers que aporten valor. D’aquesta forma aquests espais es converteixen en un focus de negoci, innovació i provoquen moviment social en les seves àrees d’influència. “Veiem que la xarxa d’emprenedoria pot ajudar molt al desenvolupament d’un país, fent negoci i creant riquesa. Creiem fermament que es necessiten més emprenedors”, sentencia Gallardo.

La Cristina Rodrigues acaba recomanant “treballar en un coworking a tothom que sigui emprenedor, que tingui ganes de no estar a casa tancat sol, que vulgui obrir-se treballant i conèixer més gent i fer una xarxa”. L’enginyer Josep Rivas opina que “el cotreball és bo per fer una prova real d’una idea, una forma de materialitzar-la i fer-la tangible: és el primer pas que hauria de fer tot­hom per convertir una idea en un negoci”. I el codirector de Cow or King ho remata tot explicant que “el coworking és una alternativa, ofereix tenir un lloc de treball fora de casa, on la gent que comparteix el mateix espai que tu està per treballar i per sumar, facilitant la feina”.