Amb pòquer d'asos

Asseguts en una taula allargada amb tapet verd i envoltats pel fum dels puros sota una llum lúgubre que il·lumina les cartes. Segurament el jugador dugui un barret tipus cowboy i armes amagades apareixeran en escena si perd una bona aposta. La imatge clàssica del pòquer que s’ha donat a les pel·lícules ambientades en els anys trenta ha fet que molta gent tingui una visió estereotipada, molt distorsionada de l’actual. “És molt dolenta per diversos motius, un d’ells pel desconeixement total que hi ha”, explica Edgard Cabacas, jugador professional que resideix al país des de fa uns quants anys. Les sales de pòquer actuals reuneixen molts jugadors joves, “És cert que es mouen diners i que un noi amb 18 anys que guanyi força pot liar-la i pot fer ximpleries com ficar-se en drogues, però és un fet que no tan sols succeeix al pòquer, sinó que actualment es pot donar en tots els àmbits on hi ha gent jove que mou molts diners”, comenta. “Puc entendre i respecto la visió dolenta que té alguna gent sobre el pòquer però quan estàs dins d’aquest món veus que és totalment sa i que al final és gent que vol obtenir un sou fent allò que li agrada”, explica Dani P., un dels professionals que han vingut a viure a Andorra.

El perfil del jugador professional de pòquer actual és el d’una persona jove, amb estudis superiors, que va descobrir el joc a través de timbes d’un, dos o tres euros a casa d’algun amic. Del grup sempre n’hi havia un que despuntava i guanyava els altres. La curiositat per saber quin era el truc els va dur a descobrir que el pòquer no és simplement atzar, sinó que s’estudia i que es pot viure d’aquest joc de manera professional si s’hi afegeixen hores de treball. “Vaig acabar la carrera i em van oferir renovar les pràctiques amb un contracte de becari de 500 euros al mes però per a mi era una oportunitat de tirar una carrera que llavors em donava més guanys. És aleshores quan decideixo dedicar-me més seriosament al pòquer”, diu Cabacas.

En el món del pòquer l’estudi és molt ampli i complex. El principal al·licient per ser un gran amant d’aquest joc és sentir cert amor pels números, ja que es dediquen hores al càlcul, la probabilitat i l’estratègia, per tal de ser capaç de millorar i reconèixer com juguen els rivals a través de la seva tendència. “Quan comences no t’adones de totes les variants que hi ha per estudiar. Per molt que en sàpigues sempre n’hi ha més. Inclús el millor jugador del món et dirà que té molts dubtes perquè els té tothom. Hi ha molt d’estudi encara que no ho sembli”, argumenta Dani P. Les prioritats, els objectius i l’estil de vida de cada jugador influeixen directament en les hores que es dedica al pòquer. L’evolució es nota quan es deixa de jugar durant les hores de lleure per passar a estar unes vuit hores o més al dia. “Al principi podia fer 16 hores perquè quan t’agrada una cosa no se’t fa difícil, tot i que eren més de joc que d’estudi”, detalla Dani P. Els jugadors de pòquer en línia compten amb programes que els ajuden a crear perfils dels rivals a través d’estadístiques que estan permeses en els casinos en línia. “No fas cap infracció. És una eina que et facilita les coses perquè t’ajuda a crear un perfil del rival i enregistra les mans que ha fet. Estem acostumats a ser més analítics que els jugadors presencials perquè són molts números que has de saber interpretar i extrapolar uns als altres”, comenta Cabacas, que a la xarxa també és conegut com a Odineh. Utilitzar aquesta eina no és fer trampa, simplement jugar d’una altra manera. Aquesta és una de les grans diferències entre el pòquer en línia i el que es juga presencialment als casinos.

Els professionals de pòquer per Internet destaquen que “els millors jugadors es troben en línia”, i que té molts més avantatges que el presencial, com són la comoditat –ja que juguen des de casa–, no haver de dependre de si hi ha suficient gent per jugar en una taula o que les entrades que cal pagar per jugar les partides són més barates que les del joc en directe. Però, sens dubte, l’avantatge més gran és la ràpida evolució que es produeix amb el pòquer en línia, ja que l’agilitat i el nombre de mans que es fan és molt superior al del presencial. “Crec que es necessiten més habilitats en el joc en línia perquè jugues moltes taules a la vegada i has de prendre moltes decisions. En directe jugues unes 20 mans per hora. En línia, unes 350”, comenta Cabacas. Això també significa que la capacitat de concentració ha de ser més alta i que es requereix una agilitat mental molt elevada. “Sense adonar-te’n estàs entrenant tota l’estona allò que has estudiat. De tant repetir els moviments i les decisions al final et surt al moment, ho penses molt més ràpid, més fluid, i és una evolució que nota molt”, comenta l’Hèctor, jugador professional de pòquer en línia.

L’esforç constant al qual se sotmeten els jugadors, durant tantes hores seguides, acaba passant factura. El desgast es fa notable amb el pas del temps i la majoria de professionals de pòquer en línia han de reduir les hores de joc i estudi per l’aparició de l’esgotament i la baixa motivació. “Trobo a faltar la il·lusió del principi. Abans guanyava un torneig i anava a celebrar-ho amb els amics. Ara aquelles quantitats les inverteixo diàriament i estic content però me’n vaig a dormir perquè només ha estat un altre dia més de feina”, comenta Dani P. Els premis que es poden assolir en els tornejos de pòquer en línia no tenen res a envejar els del pòquer presencial. Tot i això, l’espectacle i els grans triomfs són els que fan que el joc en directe sigui més popular. “Al final allò que ens crida l’atenció als professionals és la constància”, argumenta l’Hèctor.

EL SOU D'UN PROFESSIONAL

Els guanys d’un jugador professional de pòquer són molt relatius, ja que la xifra varia molt cada vegada que es disputen les partides i es comptabilitza a partir del balanç que es fa en finalitzar l’any i no mensualment. “A la modalitat d’Spin&Go –partides ràpides– en nivells mitjà-alt ni et fas milionari i ni pots assumir grans pèrdues. El més important és preservar el capital i jugar dins un marge que puguis assumir, segons la mala sort que puguis tenir. Crec que un rang adequat de guanys seria entre els 5.000 i els 15.000 euros”, comenta Hèctor. “Si acabes jugant tornejos durant quatre o cinc hores en moltes taules simultàniament pot ser que sense adonar-te’n acabis invertint 2.000 o 3.000 euros al dia, que és bastant”, diu Dani P.

És cert que els professionals guanyen grans xifres de diners, però també cal tenir en compte el que hi ha darrere d’aquestes dades. En el món del pòquer és habitual fer el que s’anomena bancatge, una espècie de mecenatge on una persona, pels motius que consideri oportuns, decideix posar part de diners perquè un professional pugui disputar partides. El jugador li torna aquest tant per cent quan guanya el premi. Per tant, un professional que hagi assolit un premi d’un milió d’euros no significa que la xifra total sigui per a ell, ja que és possible que al darrere tingui una o diverses persones a qui hagi de tornar un percentatge. “El bancatge és simplement una eina més. Hi ha molta gent que té ganes d’aprendre però no pot costejar-se una entrada o prefereix que algú li deixi diners per poder jugar. El problema és que en alguns països és un tema difícil de fer legalment, tot i que hi ha molts que ho permeten”, explica l’Hèctor. Per motius com aquest, els professionals del pòquer prefereixen no parlar de xifres concretes, ja que hi ha molts factors que influeixen en el resultat final d’una partida i en els guanys i les pèrdues.

La manera de tractar aquest tema a la premsa és un dels arguments pels quals els jugadors professionals de pòquer es mostren reticents a aparèixer als mitjans de comunicació. Dels jugadors que resideixen al país només tres han volgut participar en aquest reportatge. “Molts de nosaltres no volem parlar perquè la premsa fa escrits morbosos que no són certs. El problema és que si et dic que un dia pots guanyar 4.000 euros els mitjans fan un article sensacionalista dient que cada dia guanyo o perdo això, quan és una fal·làcia. Al final has de relativitzar les xifres amb les quals una persona juga”, explica Odineh. Molts també temen una possible repercussió per part de la hisenda espa­nyola. “Suposo que no els aporta res, al contrari, segurament volen passar desapercebuts per temes fiscals”, comenta Dani P.

IMPOSTOS DEL 50%

La legislació espanyola ha fet que molts jugadors professionals de pòquer emigrin a d’altres països, ja que es troben en una situació que qualifiquen d’“insostenible”. Des del 2012, la llei de regulació del joc va establir que els jugadors de pòquer en línia només podrien fer-ho sota el domini .es i contra persones únicament del territori. Per tant, es va passar de jugar amb gent d’arreu del món a un entorn completament tancat. Tanmateix, el preu de les entrades a les partides es va limitar a un màxim de 250 euros, fet que va provocar que molts professionals deixessin de jugar perquè la diferència dels guanys que podien assolir en tornejos d’aquesta quantitat amb els que jugaven habitualment era molt notable, ja que al domini .com s’hi poden arribar a trobar taules de 10.000 euros d’entrada. Actualment la regulació permet que els espanyols puguin fer partides amb portuguesos, francesos i italians.

Una de les principals queixes dels professionals del pòquer és “l’abús” de l’Estat espanyol a l’hora de cobrar els impostos. En primer lloc, quan un jugador vol participar en un torneig ha de pagar l’entrada d’aquest més un recàrrec que va per a l’Estat. El problema esdevé quan, a més de l’impost que es paga amb l’entrada, el jugador ha de pagar impostos, que no és precisament petit. “Marxem a d’altres països com Anglaterra perquè allà la sala és l’única que paga. Nosaltres paguem pels serveis oferts i ja està”, explica Cabacas, que va estar vivint a Anglaterra un any. L’escala de l’IRPF obliga els professionals que guanyen quantitats de diners superior a 100.000 euros a pagar prop del 50%, fet que significa que l’administració pública es queda amb la meitat dels guanys dels jugadors. En canvi, a Andorra es paga el 10%. “Tinc amics que han deixat de treballar més perquè, com que la franja de pagament depèn del que guanyes, no els sortia a compte arribar a certes quantitats i haver de pagar el 50%. Juguen menys, tenen més hores lliures i paguen la franja inferior”, explica Dani P. “Ens sembla bé que es regularitzi, però no d’aquesta manera tan abusiva”, afegeix l’Hèctor. Un dels inconvenients que tenen molts jugadors de pòquer és que hisenda tampoc preveu el bancatge i, per tant, el 50% els reclama del premi total. “Un jugador va a un torneig que costa un milió d’euros, però potser d’aquesta xifra ell en posa un 40% i el 60% restant és bancatge. Si guanya un premi ell realment es queda amb el 40%, però hisenda li reclama pagar la meitat del total del premi. No té sentit”, explica Cabacas. Tots coincideixen que Andorra els aporta més avantatges per exercir la professió. No només en l’àmbit fiscal, sinó que també suposa un canvi d’aire i una oportunitat per poder emprendre nous projectes. “Puc estar més concentrat, ja que al poble on vivia tenia moltes distraccions. Un país tranquil com és Andorra m’aporta serenitat, gaudir de la natura i poder prosperar, ja que les opcions d’emprenedoria està millor que a Espa­nya”, comenta l’Hèctor.

SI HI HAGUÉS UN CASINO...

La possibilitat de construir un casino és un dels temes més tractats entre els jugadors professionals que resideixen a Andorra. “Estic el 100% segur que vindrien a viure grans jugadors de pòquer”, diu l’Hèctor. El professional destaca que seria un aspecte positiu per al país, ja que es tracta de persones amb projectes emprenedors. “A la gent que juga en directe li interessa viure a prop del casino, per això aquí quasi tots juguem en línia”, afegeix Dani P. La ubicació del pòquer als casinos, envoltats de jocs que es basen purament en l’atzar com la ruleta o el blackjack, és una de les queixes dels professionals, ja que la sort és un factor petit comparat amb les habilitats. “És com si compares un cantant d’òpera amb una persona que fa sabates. És cert que el cantant d’òpera porta sabates però no s’assemblen gens”, compara Cabacas. La banca sempre guanya, una de les frases més conegudes als casinos, no serveix en el cas del pòquer, que busca diferenciar-se. “No ens agrada llançar els diners”, conclouen.