Protectors ambientals

Les muntanyes d’Andorra són la llar de tota mena de fauna salvatge que cal protegir. Aquesta és la feina dels 20 agents que actualment formen part del cos de banders, que des de l’any 1988 vetlla pel patrimoni natural andorrà. “Malgrat que hi hagi molta diversitat de funcions, el dia a dia consisteix a sortir al medi i fer vigilàncies de furtivisme de pescadors o caçadors”, explica al cotxe entre sotracs el director del cos, Miquel Rossell, de camí a la font de la Closa. Les tasques que duen a terme són d’allò més extenses i variades: captura i control d’animals perillosos, caça acompanyada, recollida de fauna salvatge ferida, antifurtivisme de caça i pesca, recompte d’animals, control de focs, treballs verticals, repoblació d’animals... Abans de sortir al terreny, però, els banders que tenen el torn de matí s’han reunit a l’edifici administratiu de Govern i han comprovat si hi ha algun servei que tinguin programat per a aquell dia. Resulta que no tenen res agendat, així que surten al medi, cada grup a la zona que li pertoca segons la seva àrea designada, de forma totalment autònoma. El director del cos explica que al març es tanca l’època de caça i que per aquestes dates ja han començat el període de recompte d’animals salvatges per ser l’època de naixements.

En arribar a la font de la Closa, on encara no toca el sol i el fred és present com un més al grup, els agents es creuen amb una parella que porta diversos gossos lligats i que semblen nerviosos. “Durant molt de temps hem fet controls per avisar però ara ja hem passat a una fase en què passarem a l’acció. Avisar està bé però fins a cert punt perquè hi ha hagut un augment considerable pel que fa a sancions de gossos perillosos”, diu rotundament Rossell. De fet, explica que ha augmentat vuit vegades des de l’any 2015, que hi va haver deu atestats de gossos perillosos, i ha augmentat fins a 81 atestats el darrer any. La parella, però, continua el seu passeig i en Miquel Rossell continua amb l’explicació abordant el tema de la caça. “Nosaltres no treballem per estadística per saber el nombre de controls de caça fets. El nostre objectiu és que la gent dugui a terme les seves activitats de caça i pesca però que ho faci complint la normativa i cada vegada més entenem que la gent ho farà en aquest sentit.” Pot semblar que el col·lectiu de caçadors i els banders estan totalment distants, però resulta ser totalment al contrari. Rossell exposa que “hi ha unió i molta col·laboració en moltes tasques entre banders i caçadors, i de fet ha de ser d’aquesta manera perquè la caça prosperi. És veritat que es pot caçar moltes espècies diverses durant tot l’any i el que cal és fer-ho amb seny i acotat amb els plans de caça que estan estipulats”. Els banders acompanyen els caçadors a capturar la peça que els ha tocat per sorteig, ja que hi ha un nombre estipulat d’animals que es poden caçar i ho tenen molt controlat. Quan un caçador abat una peça els banders li fan “una fitxa morfobiomètrica, que consisteix a prendre unes mides de l’animal per passar les dades a l’àrea de fauna, que són qui fan un seguiment de cada espècie i saben el nombre d’animals que es poden caçar”, relata el director dels banders.

EINES IMPRESCINDIBLES

Els agents sempre van molt ben equipats per no trobar-se cap imprevist al llarg del dia. Porten un calçat adient per a la muntanya, roba d’abrigar i el material imprescindible que porten dins la motxilla: prismàtics, talonari d’atestats, menjar i beure, i una farmaciola bàsica. “Hi pot haver lesionats perquè es camina per la muntanya i no és fàcil, però afortunadament i sortosament tenim un índex força baix d’aquest tipus d’accidents”, continua explicant Rossell. A l’hivern, el desplaçament del dia a dia sobre el terreny el fan o bé caminant, o amb esquís i raquetes de neu, depenent de la zona. Tampoc han faltat dos membres molt importants dels banders: la Nina, una Golden Retriever especialista a detectar verins, i en Thai, un Border Collie molt eficaç per trobar el rastre de peces de caça i pesca. En Jonathan Brad, agent del cos de banders des de fa deu anys, és guia caní amb el Thai i membre de la brigada cinòfila, encarregats de la vigilància de gossos potencialment perillosos i la captura de fauna salvatge. “Treballar amb el Thai va ser de base molt motivacional, vam decidir treballar amb ells per iniciativa pròpia. Veient les necessitats del cos vam proposar al director d’introduir dos gossos a l’equip”, comenta el Brad, sobretot amb la idea de control de fauna salvatge en la línia de recuperació, perquè “ens trobàvem cada any que teníem bastants casos de fauna atropellada i també en la línia d’antifurtivisme”, apunta. També van provar la novetat d’introduir els gossos en el control de pesca i detecció de peix amagat i el resultat va ser excel·lent. “Amb els gossos de venteig solapem les nostres principals competències com és caça o pesca. Més endavant s’ha introduït un altre gos per a tòxics, que el porta el company Ferran Teixidó. La relació amb els gossos és de 24 hores, a la feina i a casa”, relata mentre la Nina i el Thai s’ho passen d’allò més bé a la neu. Ferran Teixidó, un dels caps del cos de banders des de fa dotze anys i també membre de la brigada cinòfila, afirma que “som un cos que estem encara en evolució constant i on realment destaquem més i on es veu més aquesta progressió és en el registre de trucades. Actualment estem molt requerits per la societat”. Sobre aquesta, apunta que actualment està molt més sensibilitzada “amb el medi ambient, amb la natura i la fauna, i aquí és on nos­altres tenim un paper important i el que ens farà créixer, agafar noves tasques i progressar a la feina”. Al cos de banders donen molta transcendència a l’educació i a la sensibilització a les aules: “Donem molta importància a l’educació dels nens des de petits perquè després seran els que agafaran el relleu d’aquí a uns anys i que donin importància al medi natural, que és patrimoni de tothom, és molt important. Nosaltres som els responsables de mostrar i ensenyar això als més petits i a la gent en general. També és important la participació amb l’associació Hi Arribarem.” Rossell s’hi afegeix explicant que tenen molta col·laboració amb l’associació, que acompanya persones amb disfuncions i discapacitats a llocs als quals pel seu propi peu no podrien anar, perquè té moltíssima vinculació amb el medi. “Nosaltres els acompanyem, els ajudem a anar al lloc on estigui estipulat. Fa tres anys que fem la cursa del cos de banders, que té un vessant totalment solidari. Tots els beneficis que obtenim els destinem íntegrament a l’associació”, afirma.

A la font de la Closa s’han agrupat vuit banders, tots homes, la qual cosa fa preguntar-se si hi ha cap dona al cos. Ferran Teixidó explica que “ara mateix tenim la Judith Vinyal, que fa la feina com qualsevol altre. Ara només tenim una bandera però vam tenir una època que en teníem dues més. Realment sí que és una cosa per la qual hem d’apostar al cos i intentar que entrin més dones”. La Judith Vinyal, que al desembre farà 29 anys i que forma part del cos, relata hores més tard durant una partida de recompte de fauna que “no hi ha cap diferència de feina entre ells i jo, no vull que n’hi hagi, hem de fer tots el mateix. El més important és que t’agradi la feina, després que no tinguis manies, que t’agradi la muntanya, tenir una bona forma física, iniciativa i saber treballar en equip”. Vinyal comenta que els agrada molt la seva feina però que no tot és sol i muntanya a la vida del cos, que també tenen situacions dures, com el fred, haver de remenar animals morts o el risc. “A vegades passes per un penya-segat o agafes els esquís i et fiques per llocs de barrancs. També per a algunes feines tècniques manipulem armes, com a l’acompanyament de caça, que hem de portar arma per si l’animal està ferit o si s’ha de rematar.” Compaginar la feina amb la família considera que és la part més dura. “Jo, per exemple, avui arribaré a casa a les 19.30-20 hores i estic de guàrdia per si passa alguna cosa. A aquella hora els fills, si són molt petits, ja els has de tenir arregladets per dormir”, confessa la bandera.

A la Judith i al Martí Cervera, membre del cos des de fa 29 anys, els correspon la part de Canillo, Encamp i Escaldes, i aquell dia toca fer recompte d’animals de la zona. “Has de tenir molt controlats els animals que estan al teu sector. Avui poden estar aquí però demà allà”, explica Cervera, i la bandera afegeix que el recompte s’ha de fer “perquè després això permet elaborar un pla de caça. A partir d’algunes dades, com els naixements i la quantitat d’adults i joves que hi ha, permet calcular l’abundància d’animals salvatges que es podrà adjudicar per caça”, que segons explica Cervera sol ser un 20% del total de la població. Quan és dia de caça, com diumenge passat, van anar a controlar els caçadors de porcs senglars. En un dia de recomptes agafen les raquetes o els esquís, els prismàtics o telescopi, es calcen i decideixen on anar, “fem un recorregut i anem observant, identificant els animals i anotant-los. L’altre dia vam sortir dels Plans i vam veure cabirols, isards, el trencalòs i l’àliga daurada”, nar­ra molt emocionada. Entre els dos expliquen que el trencalòs és una espècie de voltor que està protegida i només hi ha una parella censada. “Aquests dies li estem fent aportacions de menjar, ho fem per ajudar una mica l’espècie a l’hivern perquè li costa més d’alimentar-se en aquesta època de l’any. Sense aquesta ajuda nostra ho tindrien molt difícil per sobreviure.” A banda de la quantitat tan diversa de tasques que realitzen, també tenen anècdotes divertides que sempre recordaran. “Recordo un recompte de perdiu blanca que començava a dos quarts de sis del matí durant dues hores. Va ser espantós aquell dia, estàvem a 17 graus sota zero. Per fer l’escolta has d’estar parat i pendent de tot allò que puguis sentir i jo l’únic que escoltava era com em petaven les dents.” Una feina de risc però que viuen i gaudeixen plenament.