Aficionats a la il·lusió

Tecnologia i antiguitat

El col·leccionisme no s’ha de basar únicament en una matèria. Un clar exemple d’aquesta pluralitat d’aficions és el Robert, un informàtic que agrupa dues coses totalment diferents: facsímils de Moleiro i ordinadors de diferents èpoques. “La passió ve de tota la vida. Sempre que he tingut alguna cosa interessant l’he guardada en comptes de llançar-la, que seria el més lògic”, explica.

En el cas dels facsímils, l’afició per col·leccionar-los va esdevenir gràcies a l’interès pel Beatus de la Seu, una obra que sempre li havia cridat l’atenció. A partir d’aleshores va anar ampliant la col·lecció amb el Beatus de Girona, còdex de mapes, llibres de medicaments, el Llibre de la Felicitat o el Llibre d’hores de Maria de Navar­ra, tot i que la peça més important de les dinou obres que té és la Bíblia de Sant Lluís. “Em va fer il·lusió veure que Lula de Silva tenia exposat al despatx el Llibre de la Felicitat i que Jordi Pujol li regalés a Elena de Borbó el dia del seu casament el Llibre d’Hores de Maria de Navarra. Jo també en tinc un exemplar perquè es un llibre que es va produir a Catalu­nya”, explica.

El preu d’un facsímil pot oscil·lar entre els 2.000 i els 8.000 euros. “L’Andorra Eterna, que es va fer al país, ronda els 6.000 euros”, comenta. Tot i així, l’avantatge que presenta aquest tipus de col·lecció és que són edicions que es fan avui en dia. “És com tot, si ho compres dos anys abans que es faci et surt més barat que quan estan en producció.” El problema esdevé que es fan un nombre concret d’edicions i quan s’acaben costa molt trobar-les. “Teòricament, un cop finalitzen la tirada ja no es venen mai més perquè hi ha una sèrie d’acords interns. Però, vaja, és una cosa que ens hem de creure”, comenta.

Però als facsímils els acompa­nya una altra passió. Més de 300 ordinadors omplen el temps del Robert, entre els quals destaca una rèplica de l’Apple 1. “Un xinès va dibuixar la placa base i a partir d’aquí venia les plaques i nosaltres ens havíem d’espavilar per buscar les peces i fer-lo. La rèplica del manual la tinc firmada per Steve Wozniack”, explica amb orgull. Muntar una rèplica pot costar més de 1.000 euros, però és una misèria comparat amb els preus de subhasta dels originals. “Allò que no està pensat per col·leccionar-se és el que a la llarga val calés. Hi ha consoles dels anys vuitanta que ara valen fortunes i molts estan desesperats per aconseguir-les. Abans la gent llançava les coses. Ara el primer que fan és buscar per Internet quan val. Aquesta és la gran diferència”, conclou.

Ara ha començat una nova afició, ja que col·lecciona jocs de Nintendo Switch, perquè “van sortint edicions especials que després seran difícils de trobar”. Tot i així, considera que el problema que tindrà ben aviat la indústria dels videojocs és que tota la distribució es farà via Internet, un fet que revaloraria la col·lecció.

Passió per les Barbies

Treballava en un negoci envoltada de Barbies de col·lecció quan va començar amb l’afició. “Sempre m’han agradat i com que les tenia a mà vaig començar a comprar-les a poc a poc. Si no podia fer-ho, perquè no són barates, les guardava a la botiga i me les emportava més tard”, recorda l’Andana, que ara en té catorze. El preu d’una nina pot oscil·lar entre els 50 i els 200 euros, i la xifra pot augmentar en funció de la demanda, les edicions que s’hagin produït i la qualitat d’aquella Barbie, ja que poden estar fetes amb plàstic de resina, que es diferencien en el pes i el tacte. “Es revaloren amb el pas del temps. Tinc una de Vera Wang que em va costar uns 150 euros i que ara val més perquè és una edició especial, sobre una dissenyadora de moda, i com que se’n van fer poques unitats al món ara demanen força diners”, comenta l’Andana. En aquest sentit, models de personatges coneguts són un dels grans reclams per part dels amants de les Barbies. “En tinc una de la Mona Lisa que em sembla brutal perquè està inspirada en una cosa que ja existeix”, explica. Trobar-les a botigues físiques del país és una tasca complicada, ja que, segons afirma la col·leccionista, el nombre d’unitats a la venda a Andorra ha baixat notablement. Tanmateix, la manca d’una agrupació aficionada a les Barbies fa que la possibilitat d’ampliar la col·lecció sigui més complicada. “Fa temps que intento trobar gent per interactuar, fer quedades o posar coses en comú amb aquesta afició però no he trobat ningú.” La col·lecció podria augmentar fent compres per Internet, una tècnica que no li agrada perquè no li assegura un bon resultat. “Si la capsa té un petit forat la nina pot estar malmesa. Amb altres coses no m’importa però amb això prefereixo no jugar-me-la”, conclou.

El passat entre monedes i bitllets

Quan era petit el meu pare em va donar una cartera amb una moneda a dins. Era africana”, recorda Nuno Costa. Va ser a partir d’aleshores quan l’amor per la numismàtica antiga es va convertir en una afició que ara ja compta amb monedes i bitllets de 200 països diferents del món que ja no estan en circulació. Aconseguir una recerca amb èxit no és una tasca fàcil. El contacte amb altres col·leccionistes és un dels factors clau per poder assolir noves peces, tot i que moltes vegades l’oportunitat està més a prop del que sembla. “Els avis m’han donat monedes que feia anys que buscava. No sabia que les tenien i quan els vaig explicar el meu hobby me’n van ensenyar algunes que potser em podien interessar per ampliar la col·lecció. I això ja m’ha passat altres vegades amb oncles, cosins... La família funciona molt bé”, comenta entre rialles Costa.

La il·lusió del col·leccionista quan té una nova peça és un dels millors sentiments, ja que darrere hi ha una gran tasca de recerca. “Passa de ser una afició a una addicció. Com més en tens més en vols i com més estranya és la moneda o el bitllet l’aconseguiràs al preu que costi. Però, és clar, així és com vas ampliant la col·lecció fins a tenir un gran volum”, comenta. Tot i que cada peça és única per a un col·leccionista, el Nuno en té una de molt especial que va trobar en un petit mercat on diverses persones venien coses que ja no fan servir. “És un bitllet de dos dòlars de l’any 1928. S’anomena Sello Rojo i a les subhastes es ven per una gran quantitat de diners”, explica.

El Nuno té dos desitjos més sobre la col·lecció: tenir tots els bitllets de cada país del món i que els seus fills segueixin amb la passió que a ell li va inculcar el pare amb una simple cartera.

Amor per 'Star Wars'

És carnisser però la força sempre l’acompanya. Des de ben petit, el José Luis sempre ha estat un amant de la ciència-ficció i justament, en aquella època d’infantesa, va aparèixer un fenomen cinematogràfic mundial que va suposar una gran il·lusió per a ell: Star Wars. “No teníem la visió de tanta aventura com hi ha ara per televisió. Per mi la pel·lícula era fantàstica i per primera vegada veia tot allò que m’agradava: naus, galàxies, l’espai...”, comenta. Assegura que la pel·lícula també li agrada perquè no només és batalla i ciència-ficció, sinó que també té la història al darrere sobre un pare i els seus fills.

Un dia va decidir que volia començar a agrupar coses relacionades amb la pel·lícula, ja que li provocava bons records. Així, la col·lecció l’ha anat assolint amb el pas del temps amb compres o regals que li han fet amics i familiars. La primera peça que va aconseguir, fa prop de 30 anys, va ser la nau El Falcó Mil·lenari, i ara ja compta amb més de 300 figures i diversos llibres sobre la saga cinematogràfica. “És com qui ha vist ara El Senyor dels Anells i d’aquí a cert temps recorda que li agradava molt i li porta bons records”, afegeix. El José Luis té clar què necessita per a la seva col·lecció. “Em falten figures que no tinc tot i que no hi ha cap en concret que pugui dir. El que més necessito realment és espai.”

S’emociona cada vegada que li donen una peça per a la col·lecció, encara que alguns l’etiquetin d’immadur. “Frikis ho som tots, ja sigui col·leccionant rellotges, pins o figuretes. Jo tinc clar que soc un nen gran i que aquest és el meu hobby. Moltes vegades em recriminen que no maduraré mai però jo tampoc ho vull perquè soc feliç sent un infant en un cos d’home podent gaudir de la vida amb felicitat”, finalitza.

Passió per les quatre rodes

Té prop de 500 cotxes a casa, tot i que estan ubicats en vitrines i són en miniatura. L’Henri ha anat agrupant peces d’una passió que va començar quan només tenia dotze anys. Ara mostra amb orgull edicions limitades i peces úniques, com un Jaguar descapotable que està fet expressament per a ell. “Me’l va fer una persona que només fa maquetes de Ferrari a la ciutat de Grenoble. Vaig estar tres anys dar­rere seu perquè em fes el Jaguar. Al final ho vaig aconseguir i tinc una peça única que té, fins i tot, la tapisseria de pell. És una filigrana”, comenta.

El manteniment d’aquests petits vehicles és molt important, ja que no estan fets per jugar i poden arribar a costar molts diners. “Cada vegada que els neteges sempre hi ha problemes perquè cal anar amb molt de compte. El més car que tinc és un de plata massissa i costa uns 2.500 euros. És molt especial”, assegura l’Henri. La ubicació també és important, ja que no tots els cotxes tenen la mateixa mida i es necessita força espai per poder exposar-los. “La majoria de cotxes que tinc són a escala 1:43, que no és gaire, però després en tinc d’altres a escala 1:80, que fan 55 centímetres de llarg. Per moltes vitrines que tinguis no hi caben tots”, comenta. L’Henri també coincideix que Internet no és una eina imprescindible per fer augmentar la col·lecció. De fet, assegura que no en té i que ell no el fa servir per a res, ja que les peces les aconseguia en una botiga d’Escaldes i si troba algun model estrany quan viatja. “Hi ha moltes empreses que només fan maquetes de cotxes però la majoria ja no existeixen perquè no tenen sortida, són peces cares i tinc marques que ja ni existeixen.”

Sobre el col·leccionisme, l’Henri coincideix amb altres aficionats. “Una vegada comences ja no pots acabar. És una cosa que es porta a la sang, que vas fent de mica en mica i que mai acabes. És cert que passa a ser d’una afició a una addicció. Ara ja ho he frenat una mica”, explica entre rialles.