Dormir per viure

Hores i hores d’estar amb els ulls oberts, de romandre al llit mirant el sostre sense poder dormir, girs d’un costat a l’altre per trobar la bona posició per descansar i no hi ha manera de cloure la vista fins l’endemà. “No dormim bé, tant per problemes mèdics com mentals”, assegura la neuròloga Meritxell Martínez Ferri. La falta de son és un problema recurrent que cada vegada va a més i té diferents causes. La doctora indica que alguns motius són “l’ansietat i la depressió, que, a més, poden portar a la paranoia”, i afegeix que “dormir amb una mica de llum, soroll o ser una persona neguitosa pot portar a no descansar les hores necessàries”. Aquest punt de vista també el té el psiquiatre Joan Escoter i Blavi. El doctor opina que a part d’estar d’acord que les malalties en l’àmbit mental afecten no poder descansar de manera correcta, també hi afegeix els motius “per raons de treball, d’activitats lúdiques o de viatges”.

Joan Escoter dona molta importància a dormir de manera correcta, ja que opina que “pel descans del cos físicament i psicològicament, dormir és necessari perquè les cèl·lules reparen el dany de l’ADN que tenen a dins i aquestes són les encarregades d’eliminar les substàncies tòxiques que tenim a l’interior. D’aquesta manera, si no dormim no poden exercir aquesta funció protectora”. A més, atorga molta importància a dormir d’una manera adequada perquè exerceix una funció correctora, ja que és el “moment en què els microtraumatismes que es generen a l’ADN, per no descansar les hores correctes, es reparen”. Com a exemple d’aquesta funció reparadora, posa en context el cas d’una persona que té febre, ja que “si quan dormim la nostra temperatura exterior corporal puja, i això significa que el mecanisme de tot el cos i la ment entra en una situació d’stand by, quan estem desperts i amb un augment de temperatura corporal es genera un aixafament i molta tendència a dormir”, diu. Aleshores, segons ell, “el cos posa en marxa un mecanisme que afavoreix la reparació del cos i permet que estigui preparat per autocurar-se”.

I pel que fa a les hores ideals de son, quines són? Segons Meritxell Martínez no hi ha un nombre exacte per a tothom, sinó que creu que els horaris depenen de l’edat de cadascú. Per a ella, “les persones grans en tenen suficient amb set hores, mentre que els més joves en necessiten una mica més”. En aquest sentit, el doctor assegura que, “segons tots els estudis, la variació d’hores de son està entre set i nou, sempre tenint en compte que s’està dormint en profunditat”, i creu que “s’ha de tenir en compte que són temes biològics personals, és a dir, “hi ha persones que estan capacitades per aguantar millor dormint un nombre reduït d’hores que d’altres”.

Com és el cas de Raquel Moure, una treballadora del sector del comerç de 43 anys que dorm set hores diàries i troba que “les dormo bé, les descanso perfectament”, i el de l’Elisenda Pons, de 54 anys, una treballadora dedicada a l’administració d’empreses que dorm les mateixes hores, però segons explica “no sento que les dormi bé i a l’endemà em noto cansada en despertar-me, com si necessités més temps de repòs”. En relació amb el temps de son, el doctor afegeix a aquest tema que “quan som més grans, com que ens despertem més vegades, sembla que dormim menys, però acabem acumulant les mateixes hores recomanables. En general, no hi ha gaire diferència segons l’edat, les mesures d’hores són força estàndards”.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES

Tota aquesta mancança d’hores de descans i de son o bé no es compleixen o no són plàcides, i se’n poden derivar diferents conseqüències com “l’Alzheimer, ja que en no dormir tenim menys mecanismes de defensa que poden prevenir aquesta malaltia, i també pot provocar problemes cardiovasculars i tenir la tensió més alta”, explica la doctora Martínez. Lligat a aquests, el doctor Escoter remarca que “el fet de no dormir no provoca ansietat, però l’ansietat sí que pot provocar insomni”, i també opina que no descansar adequadament provoca que “l’endemà la persona està esgotada, baixa el seu rendiment i això l’obliga a fer un sobreesforç”. Un exemple de conseqüències pel que fa a la salut que pot provocar no dormir bé és el cas de la Montse Viles, de 48 anys. Ella, que és empleada de la banca, tot i que intenta dormir un mínim de vuit hores, quan no pot complir amb els seus horaris, comenta que “el fet de no descansar plenament em provoca migranya i aleshores he d’estar amb la llum apagada i fer un tractament específic per curar-la”. Per un altre costat, hi ha casos que la manca de descans genera un descens del rendiment durant el dia, com el de l’Elisenda, que com explicava no dorm bé ni les hores que el seu cos necessita i això, segons diu, provoca que “a la feina em costa rendir perquè l’acumulat de dies sense poder dormir el temps que necessito em genera una sensació constant de fatiga”. Anna Pallé, una dona de 48 anys que treballa en un departament de recursos humans, també té problemes de son i de rendiment al treball. “Jo dormo unes set hores diàries i no tinc la sensació que descansi plenament, i aquest fet provoca que a l’hora de la feina no em trobi al 100%. Em noto més aixafada, menys lúcida i tot em suposa un esforç extra”, explica. L’Anna Pallé, davant aquesta situació, explica que per intentar trobar-se més activa mentalment i físicament a la tarda realitza una migdiada de 20 minuts. Respecte d’aquest tema, el doctor opina que aquest descans “és bo i lògic per a les persones que no poden dormir gaire a la nit i tenen un dia llarg”. Hi afegeix que la duració correcta “ha d’oscil·lar entre 30 minuts i una hora com a molt”, i recomana que en aquestes situacions “potser el millor que pot fer la persona és disminuir l’activitat física”. La doctora Martínez ho veu de la mateix manera, ja que opina que “la migdiada és saludable i la recomanació és que sigui curta, d’uns 30 minuts”.

ES POT COMPENSAR EL SON?

Les persones que durant tota la setmana no poden complir amb les hores de son que necessita el cos per descansar amb la finalitat de poder tenir la ment i l’estat físic en perfecte estat, quan arriba el cap de setmana i dormen més de deu hores seguides o més hores de les recomanades al llarg del dia no estan compensant els temps de descans ni estan dormint d’una manera saludable. Gent com l’Anna, l’Elisenda i la Montse són propenses a fer aquest tipus de descans. “El cap de setmana, en tenir més temps, allargo més les hores de son a la nit”, expliquen les dues primeres. La Montse, per altre costat, dorm més o menys el mateix durant la nit que en una setmana normal, però comenta que “allargo les hores de migdiada per notar-me més descansada. En faig entre una i una i mitja”. Aquestes situacions, però, no equilibren la balança de la falta de son que s’ar­rossega al llarg de la setmana. Tal com explica la neuròloga, “el son ha de tenir el seu ritme, no és bo compensar els moments de dormir al llarg del dia, ja que s’han de seguir un nombre de fases per tenir un descans plàcid i ple”. Una tesi que també comparteix el doctor Joan Escoter, ja que assegura que “en el cicle estàndard, quan el cos està en la fase de dormir, les tres primeres hores són un descans molt físic. I les altres són fases de descans en què també hi ha una part física i una altra de psicològica”, i remarca que l’última fase és el moment “en què el cervell decideix què guarda o què elimina. Respecte de la compensació de les hores, “si el cap de setmana es descansa més pot repercutir de manera positiva per al cansament físic. Amb aquesta acció es podria millorar la sensació de cansament i esgotament, però no del tot”, afirma el psiquiatre. Aquesta no recuperació plena és deguda al fet que el dany pel que fa a cèl·lules ja està fet, “s’han produït petits microtraumatismes, que no són gaire greus, però que impedeixen recuperar el descans necessari”, explica el doctor.

Davant d’aquestes situacions d’insomni, la doctora recomana a aquestes persones que “aprenguin tècniques de relaxació per poder assolir un ple descans”. Per altre costat, el psiquiatra aconsella que compleixin amb la “higiene del son”. Aquesta acció consisteix a “crear un hàbit, una rutina per anar a dormir”. Per exemple, anar al llit a les mateixes hores, dormir amb la mateixa temperatura, no tenir cap estímul a prop i tenir rituals com prendre’s un got de llet, per tal d’agafar uns hàbits que ajudin a dormir. Afegeix que “el cos humà és molt rutinari i s’han de tractar els seus ritmes”.

L’ÚS DE MEDICAMENTS

Les persones que van al metge o a un especialista per tractar la seva manca de son i/o descans tenen diferents motius i se’ls ofereixen diferents solucions. Tal com explica el doctor Escoter, “de vegades van al metge perquè tenen mals hàbits de dormir, perquè són persones nervioses o bé que tenen una vida complicada o una feina que els genera estrès i ansietat”. Quan hi ha aquests casos, “si s’altera el mecanisme intern de les persones, és molt difícil de posar-lo al seu lloc. Aleshores, s’ha de tornar a crear una rutina”, opina. Com a exemple, posa el cas dels nens petits. “A alguns d’ells, per temes biològics, no els hi resulta cap problema dormir entre vuit i nou hores, mentre que d’altres sí que tenen més dificultats”, diu. Per solucionar el cas d’aquests últims considera que “els pares han d’aconseguir que dormin, creant-los hàbits i rutines. Per exemple, traient-los la llum o mantenint contacte pell amb pell, ja que els relaxa molt. Al final, se’ls ha de crear un sistema biològic rutinari d’anar dormint”.

Ara bé, no únicament existeixen les rutines i les tècniques de relaxació per tractar i curar l’insomni. Els medicament també són una opció que pot funcionar. Els fàrmacs han ajudat a millorar les hores de son i la qualitat de persones com en Julio Marquès, un economista de 55 anys que, segons explica, “no faig cap tipus de rutina per anar a dormir. Quan tenia problemes de son vaig anar al metge i em va recomanar uns ansiolítics, que fins a dia d’avui m’han anat bé. Dormo vuit hores al dia de manera plàcida”. L’Elisenda Pons i l’Anna Pallé també van anar al metge i no fan cap tipus de ritual per anar a dormir o per relaxar-se. “Hi vaig anar perquè per temes de nervis em costava molt dormir i un doctor em va donar un tranquil·litzant que m’ha anat molt bé”, diu la primera. Mentre que l’Anna, que hi va anar per temes d’insomni, explica que “em van recomanar un ansiolític que m’ha permès millorar la qualitat de les meves hores de dormir. M’ha funcionat”. No obstant això, Joan Escoter discrepa una mica del seu ús, ja que opina que “ajuden, però poc”.

Per exemplificar-ho, posa en relleu l’ús de la melatonina, un hipnòtic que si es pren abans d’anar “s’està augmentat el circuit que indueix al son, però és discutible si, genèricament, a les persones els està entrant al cervell i al circuit que els fa falta”, comenta el doctor. Per últim, segons ell, “aquests medicament afavoreixen una mica el mecanisme automàtic que es posa en marxa per dormir”, però en totes aquestes substàncies que poden ajudar a dormir hi ha “una mica d’efecte placebo que es relaciona una mica amb la higiene del son, que és el mecanisme més important i a tenir en compte per ajudar a dormir”, conclou.