Segones oportunitats

Durant els últims anys han augmentat les iniciatives per donar i vendre objectes usats, una manera d’atorgar una segona vida a tota aquella roba, accessoris i objectes que ja no s’utilitzen i que una altra persona podria fer servir, a preus assequibles. Un cas de mercat de segona mà és el d’Ordino. “La gent de la parròquia ens va fer la demanda de dur a terme una fira de productes reutilitzables i si els podrien cedir una sala on poder organitzar-ho”, diu Cristina Ariño, cap de Turisme del comú d’Ordino i organitzadora del mercat. El 2017 va ser el primer any i ja han fet dues edicions. “Vam començar durant l’estiu a la plaça de Turisme, a l’aire lliure, i l’any passat el vam fer a l’Andorra Congress Center, a Ordino. Va ser un èxit total, fins i tot ens vam quedar parats perquè ho volíem fer en una sala més petita però vam haver de canviar a una de més gran per la demanda”, continua explicant la cap de Turisme. La parròquia ordinenca no va ser la primera que va pujar al carro dels mercats ambulants de moda, de fet, la Massana ja ha fet set edicions del Vide Dressing. “És una iniciativa popular de fira que va néixer al Principat perquè hi havia alguna cosa de segona mà però no hi havia res més exclusiu de roba, així que quinze dones van comentar la idea al comú i els vam cedir la sala i les taules”, explica Emma Jiménez, responsable de Turisme del comú de la Massana i una de les organitzadores del Vide Dressing, juntament amb Mercè Miguel, qui afegeix que al mercat s’hi pot trobar “moda i complements que la gent té a l’armari d’altres temporades i que veuen que no es posen mai, així que els venen, de particular a particular”. Els expositors opinen que, com que la gent no sap què fer dels productes, en comptes de deixar-ho a l’armari o tirar-ho, decideix donar-li una segona oportunitat posant-ho a la venda a un preu assequible.

Hi ha una altra modalitat de mercat de segona mà amb un vessant solidari en què els diners recaptats es destinen a projectes benèfics, com Carisma, els Encants d’Unicef o Càritas. “El mercat dels Encants va començar pels volts del 2001-2002, el que passa és que l’hem anat modificant una mica en aquests 15 anys”, relata Marta Alberch, directora d’Unicef Andorra. Primer van començar amb un mercat d’art africà, després se li va introduir mobiliari de segona mà d’algun antiquari, va passar a ser un mercat d’articles de decoració o roba ja utilitzats i finalment s’ha quedat com a Encants Vintage, “on hi ha peces de roba i complements durant dues setmanes l’any, una al maig i l’altra al novembre, per tenir vestuari nou per a cada temporada. A cada fira arribem a les 900-1.000 peces de roba, així que la gent que vol realment comprar gangues ve el primer dia al matí”, comenta Alberch, qui afegeix que la gent els truca per saber quan faran els propers Encants. La part solidària pren forma amb els diners recaptats, que van destinats “al projecte que financem a Unicef Congo, que és per millorar l’accés dels infants més vulnerables, els pigmeus, a l’educació i als serveis de salut. Hem passat de poder ajudar 69 nens el 2012 a més de 1.000 el 2017. És important, doncs, la feina que s’està fent amb el mercat de segona mà”. Alberch explica que als Encants Vintage ronden entre els 12.000 i 15.000 euros per edició, però al principi s’havien arribat a fer més de 40.000 en un mes. Una altra associació benèfica amb presència a diverses parròquies del Principat és Carisma, que té diverses botigues de segona mà. Al marge de donar una segona vida a molts productes i adjudicar els diners a diverses associacions, donen feina a usuaris de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell a través del servei d’integració laboral SIOL. Karim Nafei, monitor dels usuaris de l’escola i responsable de la botiga a Andorra la Vella, comenta que “venem mobles, electrònica, llibres o roba, tant nova com utilitzada. En estar ubicats a Andorra la Vella, en una zona molt cèntrica, tenim molt de moviment ja sigui en vendes o donacions”. Els productes que venen estan a preus molt assequibles, com sis gots de vidre de tots els colors i mides per 2 euros o cadires a 15. Nafei comenta que hi ha dos tipus d’usuaris: “Hi ha la gent que necessita comprar a preus assequibles perquè la seva situació és la que és i després la gent que simplement compra perquè vol ajudar.” A la temporada d’hivern, on hi ha l’arribada dels temporers, noten un increment de gent de fora, “de llatinoamèrica que no tenen res al pis i han vingut aquí a comprar a bon preu”, exposa Nafei. Una usuària d’aquests tipus de botigues, la Micaela, manifesta que “resulta molt còmode poder comprar en aquests establiments. Jo vinc aquí a passar la temporada i és útil i resulta de molta ajuda poder adquirir mobles o roba a un preu tan baix, com samarretes a 2 euros, sabent que al cap d’uns mesos canviaràs de país i ho deixaràs tot enrere”.

En uns encants no val donar qualsevol mena de producte o peça de roba sense tenir en compte l’estat en el qual es troba. Cada peça passa una acurada selecció i triatge per part dels organitzadors de les fires o botigues per tal de garantir una bona qualitat al comprador. Al mercat d’Ordino “el que demanem és que els productes no estiguin trencats i que funcionin correctament. Fem una petita revisió a cada parada per verificar que no hi hagi res defectuós o en mal estat”, diu la cap de Turisme. Nafei explica que a Carisma d’entrada “demanem als donants que la roba estigui en bon estat i, un cop ens porten les peces, les noies fan un triatge de la roba i, si veuen que està trencada o tacada, directament es porta a la deixalleria”. Al Vide Dressing tenen clar que és un mercat de segona mà, però passen un filtre per fer el triatge de la roba. “Els fem omplir una fitxa al moment de la inscripció on han d’adjuntar tres o quatre fotos d’exemple de les peces. Nos­altres mirem que estigui net i en òptimes condicions, no es ven res trencat, amb boles, brut, etcètera, cal un producte que, tot i ser de segona mà, estigui bé”, constata Mercè Miguel, i opina que “ens hem de treure del cap la idea que els productes de segona mà són roba vella i trencada. Que la gent vingui a passejar-se al Vide Dressing i ho podrà comprovar, que el concepte ha canviat moltíssim i realment són productes que ens sobren, no que estan en mal estat. Tenim peces de roba inclús amb l’etiqueta posada”. Emma Jiménez remarca que “cada expositor pot portar de 50 a 100 peces i elles mateixes veuen que el que més es ven és el que està en bon estat, així que es dona molta importància a la qualitat de la roba”.

UNA FORMA DE RECICLAR

Els mercats de segona mà poden ser la solució per evitar grans despeses en la compra de roba i altres productes i, de passada, fomentar la reutilització. “És una forma de tornar a treure totes aquestes coses que no utilitzem i donar-los una segona oportunitat. De fet, l’edició passada la vam fer coincidir amb la setmana de la prevenció de residus”, afirma la cap de Turisme del comú d’Ordino. Miguel, de Vide Dressing, afegeix que el mercat “comparteix valors de sostenibilitat, de reciclatge; es fomenta una cultura del consum responsable i del comerç just. Que la vida d’aquests productes s’allargui en el temps, els pugui fer servir més gent quan estan en bon estat en comptes d’acabar a la deixalleria”. La directora d’Unicef Andorra creu que la gent és molt conscient i que “és una altra manera de reciclar, si hi ha coses que estan en bon estat i, sigui pel motiu que sigui, ja no te les poses o no les utilitzes més, potser a una altra persona li poden anar molt bé. Hi ha part solidària però també sostenible de promoure el reciclatge i reutilització, objectius que hauríem de tenir tots”.

PERFIL DE GENT

S’ha generalitzat la idea que la gent acut a un mercat de segona mà perquè està vivint una situació delicada i necessita productes a baix cost. Per una banda, pot ser així, però hi ha un altre perfil d’usuari que o bé és un caçador de gangues o bé busca passar una estona entretinguda i col·laborar amb diverses associacions solidàries. La Canòlich, de 31 anys, usuària dels mercats de segona mà, explica que “fa diversos anys que vaig a aquest tipus de fires i la veritat és que em sembla una activitat diferent per realitzar els caps de setmana. És divertit anar mirant peça per peça i trobar bones gangues. A més, si els diners que aportem serveixen per col·laborar amb associacions o projectes benèfics, molt millor”. Al Vide Dressing, per exemple, la roba va dels 2 als 15 euros, amb l’excepció d’alguna peça més exclusiva i de qualitat que pot arribar als 40 euros. La directora d’Unicef explica que quan feien els Encants tradicionals “venia una varietat molt àmplia de gent a comprar, des de gent que li anava bé venir a comprar perquè era molt econòmic, fins a gent que el que pretenia era col·laborar i comprar qualsevol cosa per ajudar”. Ara, però, amb els Encants Vintage, ha canviat una mica el perfil: “És gent que vol comprar roba de certa marca a un preu molt accessible. El que intentem és això, tenir un apartat de vestuari molt barat però també tenir oferta de roba de marca a preus assequibles per poder col·laborar.”

I com és el perfil de gent que posa en venda el seu armari? La responsable del Vide Dressing confirma el que molts poden pensar: “Sí que és cert que la majoria d’expositores que tenim són dones, però tenim un home que es treballa el muntatge de la paradeta, cada any fa un aparador molt xulo amb fustes i caixes. Però el més freqüent és un perfil de dona d’entre 30 i 60 anys.” La directora d’Unicef Andorra afirma que la gent que els dona la seva roba també és molt variada: “Fem una recollida de les nostres persones de contacte un mes abans del mercat. També ens en donen botigues, tot i que no en són gaires; establiments que tanquen i estan en liquidació i a vegades els hotels també, cortines i cobrellits.”

Per què vendre’s la roba en un mercat de segona mà en comptes de llençar-la o vendre-la per Internet? L’Alda Babi, expositora al mercat de segona mà d’Ordino, comenta que el 2018 “ha estat el primer any que he exposat roba a la fira de la parròquia amb la meva família, per desfer-nos de part de l’armari, i vam vendre bastant. A partir de veure que existia aquest mercat se’ns va ocórrer apuntar-nos-hi i provar de veure com era”. A més, comenta que d’aquesta forma és més còmode que publicar-ho directament a Internet, ja que “t’evites haver de fer les fotografies i contactar amb la gent, és més feina. Així, concentres un volum de productes en un mateix lloc i dia i t’ho passes bé”. L’Emma Jiménez, del comú de la Massana, opina que l’acte de comprar en un mercat de segona mà “es converteix aquí en una activitat divertida; hi ha la part social, de trobada, de fer país, que en un centre comercial no tens. Andorra és molt petita i la gent ve a passar el matí, a veure botiguetes amb peces úniques on no hi ha res repetit, no ho trobarà en una botiga normal; el fet de buscar la peça té un encant especial”. L’Esther Borràs, expositora del Vide Dressing, opina que “un mercat de segona mà, a part que els preus són més baixos, permet fer una venda personalitzada, cosa que a moltes botigues no es fa, i les clientes t’ho agraeixen molt. Un mercat de segona mà és molt de tu a tu, conèixer la gent i passar una bona estona”.