Remoure energies

Les minúscules flames d’unes espelmes situades ben a prop són l’única il·luminació que hi ha en una petita sala on regna el silenci i la concentració. La pregunta “què em presenta el futur?” inicia el moviment de les cartes del destí, que entren en joc. “El tarot no és una sentència, és una advertència”, detalla la Lluïsa, de la botiga Lluna Plena. La passió que sent des de petita per la cartomància l’ha portat a estudiar en profunditat el tarot i a obrir una consulta per resoldre els dubtes d’aquelles persones que ho necessiten. “Les cartes et diuen com estàs, quina és la teva percepció de les coses i la direcció cap a on van, ja que tot té una energia que ho indica, i, per tant, el tarot et permet rectificar allò que vols”, afirma.

Les disciplines basades en l’espiritualitat esdevenen una via d’escapament als problemes de molta gent, o almenys una ajuda alternativa per aprendre a conèixer com està un mateix i tenir consciència de situacions que poden esdevenir pròximament i la manera de tractar-les. “Hi ha moments a la nostra vida que ens trobem un arbre al mig del camí i sembla que no puguem avançar. Però és mentida perquè si fem uns passos enrere ens adonem que a la vida hi ha molts camins i simplement el que passa és que ens bloquegem. Les cartes ajuden a veure-ho”, descriu el Joaquim, tarotista que va començar per afició fa gairebé quinze anys. Ell també proporciona altres serveis energètics com el pèndol hebreu, una pràctica que es fa servir per curar i no per endevinar situacions. Es tracta d’un element cilíndric de fusta amb dues posicions, una per “testar” i l’altra per irradiar energia, i a través del pèndol els experts afirmen que es poden comprovar les freqüències de vibració dels diversos òrgans. Així, aquest element detecta si hi ha distorsions energètiques i sana aquest dany. En aquest sentit, el Joaquim també utilitza el tarot com “un llibre de fotografies” on veu en quina posició es troba la persona que li està consultant. “Li demano que em doni la mà esquerra i amb el pèndol veig com està. Posteriorment, li faig una tirada de cartes i a partir d’aquesta situació és quan normalment em comencen a fer preguntes”, comenta.

Estirada sobre una llitera, una jove espera que Inma Hernández procedeixi a fer-li una sanació. Sense tocar-la, l’experta passa les mans per sobre del cos, des dels peus fins al cap. “El bloqueig el noto perquè no puc estirar més la mà, em costa. Aquí detectaria una emoció i, per tant, és informació que li puc donar a la persona”, explica Hernández. La sanació bioenergètica és una altra de les ajudes alternatives que es fan a través de les energies, una pràctica que permet detectar bloquejos emocionals en diferents parts del cos. “Normalment primer faig un registre que és el que em dona més informació, després duc a terme la sanació i, si cal, es fa una neteja energètica”, explica Inma Hernández, experta en aquesta disciplina. La sanació bioenergètica remou les energies que hi ha en els diferents nivells de cossos. Segons explica Hernández, el cos humà es compon pel físic, que és el que nosaltres veiem; l’etèric, que és una capa molt fina que ens rodeja; l’astral, que és on anem quan dormim, i el causal, que és on hi ha l’ànima. “Hi ha gent que pot veure l’etèric. És allò que veus quan algú està com radiant”, comenta. En aquesta disciplina, les cartes del tarot tornen a ser un fil conductor perquè molts pacients puguin entendre d’una manera més visual allò que els està succeint. “Les utilitzo perquè ho vegin i puguin prendre decisions. Perquè s’adonin que qui està parlant del que els passa no és l’Inma, sinó que ho fa la seva ànima”, puntualitza la sanadora.

Tothom necessita ajuda

El perfil de les persones que sol·liciten aquest tipus de servei és molt variat, tant en edat com en estatus social. Independentment de la creença que pugui tenir cadascú, per les consultes passa des de gent humil fins a empresaris, banquers, psicòlegs o psiquiatres. “No és ridícul que vinguin aquests professionals perquè allò que fas com a tarotista és donar-los una opinió d’una manera diferent de la que ells ja tenen pels estudis que realitzen”, argumenta el Joaquim. La por a descobrir coses que poden succeir i l’escepticisme són dos dels altres perfils que es troben moltes vegades les persones que treballen amb les energies. “És gent que té una imatge antiga del tarot, però que quan ho prova se’n va contenta. Jo sempre dic que les cartes serveixen, precisament, per evitar les coses dolentes, perquè no hi ha res escrit i és una oportunitat de tenir informació que t’ajuda a desenvolupar la capacitat de fer canvis en la nostra vida”, comenta la Lluïsa.

Aquest ampli ventall de públic també es pot veure en el cas de la sanació, ja que per les teràpies passen des de menors fins a gent gran. “No tracto amb adolescents de menys de 16 anys perquè la seva ànima no està formada i les emocions encara pertanyen al pare o la mare. Per tant, a les sessions sempre ha d’estar presents algun dels progenitors perquè realment la sanació els la faig als dos”, explica Hernández.

Els requisits per a la professió

Una de les preguntes més freqüents entre les persones interessades a començar a instruir aquestes ajudes alternatives és si tothom pot dur-les a terme o es requereixen uns dots especials. En tots els casos, els experts asseguren que la base principal és l’estudi profund de la disciplina, imprescindible per dur a terme una bona tasca professional. “En el tarot has de tenir molta intuïció però també una base de coneixements en moltes coses, com la numerologia. Això serveix per poder interpretar les cartes i perquè, si et falla la intuïció un dia durant una consulta, has de tenir una metodologia per assessorar qui et ve a veure. És com si una persona vol pintar i va a les millors escoles. Si no té la capacitat no ho farà mai bé”, diu la Lluïsa.

En el cas de la sanació, Inma Hernández ho té clar. “Qualsevol persona pot fer una sanació. Jo no soc més que ningú, simplement toco l’instrument més temps que els altres”, comenta. Assegura que la clau és ser capaç de tenir un “silenci mental”, en el qual es deixi de pensar en els problemes personals per concentrar-se en les energies. “Quan vinc a fer una sanació connecto cel i ter­ra, una tècnica que s’ensenya. Sóc canal. També he après a no empatitzar amb el dolor de les persones, perquè si no em posaria malalta, i a diferència dels registres, on sí que hi ha una connexió molt més forta entre la persona i jo, a les sanacions no em canso perquè estic tocant centres energètics”, comenta Hernández. Encara que al país no hi hagi centres especialitzats en l’ensenyament d’aquestes disciplines, els cursos i tallers que se celebren puntualment tenen cada vegada més influència de gent interessada a aprendre-les. “Costa donar-se a conèixer però com que és la meva passió ho faig molt a gust”, comenta Hernández.

Un negoci marcat per l’estafa

Les sessions de les disciplines basades en les energies tenen una durada aproximada d’una hora i venen amb un preu marcat per avançat, que pot variar en funció de diversos factors com la popularitat del professional. “Venir un cop l’any està bé, sempre que tinguis un problema o no sàpigues què has de fer”, explica la Lluïsa, de Lluna Plena.

Però moltes vegades, la mala praxi d’algunes persones fa que la imatge que la societat té sobre les professions basades en l’espiritualitat sigui la de voler enganyar gent que necessita ser escoltada o que està desesperada per algun motiu. Per això, l’ètica és un dels pilars clau en la metodologia de treball dels professionals. “Com a gran negoci crec que si ets una persona honrada no acaba de funcionar. Ho has de fer per la satisfacció d’ajudar aquella persona que et ve angoixada i a la qual li proposes solucions. És com quan una senyora vol un vestit i l’aconselles, veus que se’l posa i que està maca. Ella està contenta i tu també perquè la veus feliç i saps que has fet la feina ben feta”, explica la Lluïsa.

Tot i que el fet d’aplicar-la depèn de cada professional, el tarot conté un “codi ètic” on es marquen diferents punts que s’haurien de seguir per tal de fer d’aquesta professió una bona pràctica. Així, aquest text deixa clar que els tarotistes no han de prendre decisions, sinó que només són un mitjà d’informació entre el consultant i les opcions que hi ha perquè sigui capaç de decidir quin camí emprendre. Per això, el llenguatge ha de ser clar i adequat, i el professional ha de mantenir-se al marge de prejudicis, respectant les maneres de pensar de cada persona. Una bona pràctica també implica poder aprofitar i treure el màxim partit dels potencials d’aquella persona, ja que sempre han d’avisar de les possibles dificultats que puguin sorgir d’una manera positiva i sense espantar-la. “Les cartes marquen situacions molt concretes, com intervencions quirúrgiques o revisions mèdiques. Però la mort no es diu mai. En tot cas et diré que vagis amb molt de compte”, explica el Joaquim.

En aquest sentit, la informació mai es pot fer servir per a un benefici propi i la confidencialitat ha de ser màxima. Un dels punts més importants del text és que “mai s’intervindrà per modificar el futur del consultant a través de màgies”, una de les principals estafes que més s’utilitza en aquest sector. “La màgia negra existeix, però hi ha molta gent que et diu que algú te n’ha fet i que necessites que et facin altres treballs per treure-la. És llavors quan et cobren des de, per exemple, 300 euros fins a 12.000 o més, com li va passar a un amic meu que quasi mata el xoriço en el qual havia confiat”, explica el Joaquim.

És per això que els experts recomanen no confiar en aquells vidents que fan publicitat pel car­rer, en qui tingui la consulta en hotels o altres localitzacions que puguin canviar de lloc freqüentment, en aquells que per iniciativa pròpia truquen a una persona per advertir-la de certes desgràcies, de qui no doni factura en cas de fer un treball molt car i, sobretot, de no tenir por a l’hora d’haver de denunciar una estafa.