Prudència al volant

Condueixen les dones pitjor que els homes? Són més lentes? Són més prudents o més porugues? Les professionals que treballen amb un vehicle coincideixen que hi ha elements distints en la conducció d’una dona i un home i un component més de prudència en les conductores, alhora que apunten que “la diferència principal és el caràcter de la persona més que el gènere”. És la constatació d’Elena López, professora de l’autoescola Unió des de fa 26 anys, que entén que “una persona que sigui agressiva ho serà també al voltant”, i per l’experiència ensenyant argumenta que “he trobat noies molt atrevides i nois molt porucs, no perquè sigui noia d’entrada dius: ‘Tindrà por.’ És més per l’edat, no és el mateix un noi de 16 anys que és totalment inconscient que una persona que en tingui 50 que li fa por qualsevol cosa que es mogui per la vorera”. La seva companya Reme Encinas, que suma 16 anys de professora, estima que “les dones són més respectuoses i és veritat que al moment que els expliques que s’han d’aturar en un pas elles tenen més empatia i ells diuen: ‘Tu parla que jo ja faré’”, i Elena López corrobora que l’actitud per aprendre varia entre gèneres “i les noies escolten més, els nois volen demostrar que ho saben tot i van més sobrats i diuen: ‘Amb deu pràctiques ja faré’, però potser el seu punt més d’atreviment fa que aprenguin més ràpid”. I argumenta que els rècords de pràctiques per treure’s el carnet “han sigut amb noies, potser per por o perquè ells ho fan tot seguit i les dones si tenen fills venen quan tenen temps i no és el mateix vint pràctiques seguides que en tres mesos”, alhora que recorda un cas excepcional “d’una senyora que va arribar a 180 pràctiques en dos anys però al final se’l va treure i condueix”.

Natàlia Valdeavero, Zoraida Quero i Carme Huguet, tècniques de transport en emergència sanitària d’Ambulàncies del Pirineu, manifesten amb rotunditat que “les dones són més prudents, tenen més consciència al volant sobretot quan són professionals i a l’hora de fer una bona conducció has de tenir en compte la fisiopatologia del transport, és a dir, no és només transportar una persona, cal més cura a les frenades, les accelerades i els revolts”. Les tres especifiquen que són minoria a la plantilla, 22 homes per cinc dones, “i que han trobat companyonia i ajuda”, però que quan han d’intervenir hi ha afectació per ser dones. “Moltes vegades demanen: ‘Ha de conduir ella?’, i després ens diuen: ‘M’ha sorprès, moltes gràcies’”, afirma Zoraida Quero, amb onze anys com a conductora. Carme Huguet, que suma sis anys al sector, detalla que a vegades la pregunta quan apareixen en un domicili on han de carregar el pacient és: “‘Ja podràs amb mi?’, perquè la gent es pensa que és força però és tècnica, és la manera d’agafar la cadira”, i totes han viscut com en algun servei “ens intenten apartar els familiars o el pacient dient: ‘Amb mi no podràs’”. I Natalia Valdeavero introdueix la part humana de la feina i precisa que en els onze anys que fa que condueix ambulàncies ha pogut comprovar que moltes vegades la presència femenina és molt benvinguda “perquè es necessita una dona si trobes una nena, o una dona maltractada, o si és una dona gran que l’has de netejar i posar-li la roba íntima i vestir-la”.

Les tres conductores d’ambulància convencional, que lamenten que al país no hi hagi cap conductora d’ambulància medicalitzada “perquè al SUM no hi ha cap tècnica de transport sanitari”, relaten que conduir sota la pressió d’un avís d’emergència és una circumstància determinant. “Quan arriba l’avís el fet, fet està, i cal tranquil·litat i actuar per atendre el millor possible el pacient”, indica Natalia Valdeavero, i Zoraida Quero rebla que “s’ha d’anar amb molt de seny. Estàs incrementant el risc un 60%, has de preveure i anticipar-te perquè t’estàs saltant les normes i estàs demanant que et deixin passar”. I especifica que l’experiència és clau “perquè al principi la sirena et dona tendència a accelerar i després et calmes tant al transport com en l’assistència”, i reflexiona que al moment de portar l’ambulància “depèn de la persona, no de ser home o dona, i hi ha una part tècnica, però també humana, no és un accident d’una cama, és una persona que ha patit un accident en una cama”.

Per a Julia García, taxista des del 1989, no hi ha dubte que hi ha diferència entre la forma de conduir femenina i masculina perquè “les dones són més prudents. Veig homes que fan imprudències i no respecten la velocitat, que trepitgen ratlles contínues i jo no ho faig”. Remarca que “d’homes n’hi ha que condueixen millor i pitjor”, i reivindica que “ho podem fer igual homes i dones, però crec que les dones s’arrisquen menys”. Valoració compartida per la pilot Amàlia Vinyes quan analitza la conducta fora del món de les curses, en què assevera que “hi ha homes que condueixen molt malament i dones que no”. “Les dones som més prudents, correm menys pel car­rer, però jo en competició arrisco i ho faig com un home i millor perquè guanyo”, com demostren els tres Campionats d’Espanya de resistència que ha aconseguit “en igualtat de condicions amb els homes”, i ressalta que “es tracta de tenir les mateixes qualitats com a pilot perquè és un esport agressiu”. I un món “molt masculí i en ser l’única dona hi ha gent que ho accepta molt bé i d’altres no, i fa la sensació que has de demostrar més per ser dona, que tot­hom t’està mirant”, comenta Amàlia Vinyes, que incideix que “és veritat que hi ha conductores que són patoses i no en saben, però d’homes, també”.

SENSE CAMIONERES

La presència de dones en feines de professionals del volant és força minoritària al Principat. A les empreses de transport de mercaderies són testimonials –dues que han preferit no sortir en aquest reportatge–, i en les de viatgers representen un percentatge mínim. La influència familiar motiva en alguns casos a entrar al sector però també hi ha qui escull una sortida professional i no acaba d’assolir la fita. Conxita Ribeiro es va convertir en xofera “per canviar de feina” perquè manifesta, en to de queixa, “que les dones aquí normalment estan per fer neteja, en supermercats o en botigues”; es va treure fa vuit anys el carnet de xofera de camió “i era l’única a l’autoescola i hi ha homes que et miren dient: ‘On va aquesta’”. De moment es mostra “contenta” conduint un autobús gran –d’onze metres– de la línia regular de Sant Julià a Escaldes de la Cooperativa Interurbana, que “em va donar l’oportunitat” després de contínues negatives de contractació a les empreses de transport de mercaderies, que atribueix al fet que “aquest país és una mica masclista i és impossible que una dona porti un camió, quan anava a demanar feina em deien és que un camió costa 120.000 euros”. Conxita Ribeiro s’alinea amb el pensament que “les dones són més prudents i la gent està contenta” de tenir-la com a xofera, tot i que opina que “també trobes la típica dona que és un desastre”, i es planteja com a propera aspiració que l’empresa li encarregui fer viatges a l’estranger que de moment estan reservats només per als conductors de la companyia.

També troba satisfacció Nats Rego entre els usuaris de la línia de Ciutat de Valls que fa com a xofera eventual per a la Hispano Andorrana amb un autobús petit, encara que reconeix que “m’agradaria portar un bus gran”. Afirma que conductores n’hi ha de tot tipus “i no perquè siguis dona ets millor, però jo faig una línia que agafa molta gent gran i moltes vegades em diuen que van millor amb mi, i jo he pujat d’usuària amb algun company i veus que fan frenades i accelerades més fortes, les dones són més prudents”. Té tots els carnets des de fa una dècada per portar des d’un tractor fins a un camió i ara combina l’autobús amb viatges de conductora d’ambulància privada per traslladar pacients a l’estranger.

Nats Rego també era l’única alumna per aconseguir els carnets professionals i ho va fer per traslladar els cavalls de l’empresa que té. La vinculació al volant a Amàlia Vinyes li va sorgir “perquè els meus pares corrien en cotxes i la mare em va motivar, però va ser quelcom de gran, vaig començar amb 25 anys”, i ara té una petita de dos mesos que “tindrà benzina per tot arreu”, perquè el marit és pilot de motos. La maternitat ha estat un punt d’inflexió que li va plantejar dubtes sobre si tornaria a ser la mateixa al volant, però els dubtes s’han esvaït “perquè acabo de fer la primera competició i he fet primera en una de les proves del Campionat Espanyol celebrada a Navar­ra i no m’ha canviat res”, només que s’ha emportat la filla perquè l’han acompanyat els sogres. “Si tinc algú que m’ajudi aniré fent i si algun dia no puc primer de tot soc mare, i millor no pensar en el risc que hi ha perquè si no, no ho faria.” Elena López va deixar la feina al comú d’Escaldes, “on estava més tranquil·la, perquè el meu pare em va convèncer” per implicar-se en l’autoescola familiar. Julia García va acabar al volant del taxi perquè era la professió del marit i ella buscava una ocupació que li permetés dedicar més temps al fill. “Volia estar amb ell i també treballar i era difícil trobar una feina de mitja jornada, i com que ell feia nit i al matí el taxi estava parat se’m va ocórrer”, i així continua amb 60 anys “perquè m’agrada estar al carrer i estar amb els clients”, alhora que puntualitza que ser taxista és una feina complicada, “perquè és pesat estar tot el dia al volant, has d’estar sempre molt pendent, però totes les feines tenen les seves coses si fas moltes hores”.

LA SORPRESA

Com que trobar una dona xofera és encara excepcional, en molts sectors es generen mirades de sorpresa, que han viscut especialment les que van començar fa més temps però que no han desaparegut. “Al principi es tornaven per mirar una dona taxista, ara n’hi ha més, però mai no m’han rebutjat per ser dona, inclús m’han dit, que bé que sigui dona”, comenta Julia García, que precisa que de manera puntual els taxistes, també els homes, es troben amb algun client “passat de begudes i de tot que baixa del cotxe corrent sense pagar o que diu que van a buscar diners i no torna, sobretot a la nit que és un altre tipus de gent, un altre món”. La reacció es continua repetint perquè Nats Rego explica que “em trobo que la gent se’m queda mirant per ser dona”. La conductora d’autobús de la Hispano Andorrana assegura que en els moments de picabaralles, que en el cas d’un vehicle de viatgers és sempre quan vol sortir de la parada i incorporar-se a la circulació, “perquè ningú no vol cedir el pas per anar darrere d’un autobús, els conflictes més forts són amb homes, i m’han cridar per ser dona”.

És la part que sobreviu del tòpic de “dona havies de ser” que moltes conductores han hagut de sentir en una discussió de trànsit, i Reme Encinas valora que “no està malament que s’acabi aquest mite”, perquè insisteix que les dones tenen les mateixes habilitats que teòricament es pressuposen a un home. I totes les professionals posen en pràctica l’equiparació quan viatgen en família i prefereixen ser elles les que portin el cotxe “o ens ho repartim i el meu home va tranquil quan condueixo jo”, assegura la taxista, i hi coincideix Amàlia Vinyes, que comparteix trajectes amb la parella “perquè als dos ens agrada molt conduir”, i reconeix que la confiança no és la mateixa amb d’altres conductors “perquè a vegades vas amb algú i vas en tensió”.

Reme Encinas prefereix portar el volant “perquè quan vaig de copilot vaig pendent del retrovisor per si es pot fer una maniobra o si el del darrere està massa a prop, i condueixo jo més perquè vaig una miqueta més ràpid i soc molt prudent però ell ho és massa”. I Elena López conclou que si la impressió general és que les homes “són els que més bestieses cometen és perquè hi ha més nois que condueixen, però imprudències i animalades en fan els dos”.