Classes amb robots

Explicar un conte programant una abella perquè arribi fins a la casella de la seqüència correcta; crear un mecanisme per obrir i tancar la porta d’un garatge o dissenyar un giny per recórrer un panell esquivant obstacles i fent un recorregut marcat. Són reptes que han de superar els alumnes de tots els sistemes educatius perquè la robòtica ha entrat a les aules i ha arribat per quedar-s’hi, amb més protagonisme cada curs. “Anirà guanyant pes com a suport de formació però no perquè el robot reemplaci els professors, perquè falta la relació”, vaticina Alain Ichard, professor de tecnologia del Lycée Comte de Foix, on els primers aparells van entrar a les classes fa 15 anys. Al col·legi Sant Ermengol els van incorporar fa tres anys però ensenyants i pares, “que han insistit perquè s’integri al currículum”, coincideixen que són una eina prioritària “i de cara al curs vinent farem una implantació ver­tical a tot el centre, amb un material concret per a cada curs i s’està planificant tot”, després d’haver anar provant diferent material, assenyala Maria Gilabert, professora de secundària i coordinadora d’informàtica i de robòtica.

L’ús de robots desperta molt interès entre l’alumnat. Els petits ho associen a jugar i als més grans els incentiva resoldre les exigències que se’ls plantegen. Guillem Moles, estudiant de quart de segona ensenyança de l’escola andorrana d’Encamp, és un apassionat d’aquestes tecnologies i destaca que també els companys menys fanàtics “s’hi acaben entusiasmant, sobretot si ho fas poc temps, és menys d’un trimestre, perquè es treballa en equip i programes, muntes, crees estratègies, ho fem tot sense competitivitat”. Alain Ichard ha constatat que els alumnes “estan molt motivats, els resulta atractiu i no pel robot, que pot ser divertit, simpàtic, és perquè és una cosa que no funciona, ho veuen molt dur i després fan alguna prova i el motor s’engega, la llum s’obre i es motiven”. L’incentiu que suposa per als escolars aprendre amb robots permet als centres ensenyar diferents coneixements amb aquesta eina, perquè “s’ho prenen com un joc, fent amb LEGO, i la feina ara és implementar bé el treball del principi i sobretot el del final, que construir el robot sigui només la part del mig i en certa manera la més fàcil, i que al darrere hi hagi una programació i unes conclusions del que volies treballar”, assenyala Maria Gilabert. El plantejament del col·legi, com els altres centres confessionals i en sintonia amb el que promou l’àrea de Desenvolupament Tecnològic Educatiu del ministeri d’Educació andorrà, és impulsar les disciplines Steam, ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques, “i potenciar aquestes competències treballant de manera transversal mitjançant l’ús de la robòtica, és el mitjà que permet tractar moltes coses d’una manera divertida”, incideix la professora del Sant Ermengol. Posa l’exemple d’abordar el reciclatge, que amb els nens “pots fer què es recicla i com, i fer un treball de ciències i després muntes un petit robot que és un camió que reparteix els residus segons el color i s’extreuen unes conclusions”. Al Lycée conceben l’ensenyament amb robots com “una cultura general, no tenim una assignatura de robòtica, sinó de tecnologia, i començarà una nova opció que és ensenyament numèric, que també integrarà això”, i Alain Ichard precisa que treballen per integrar entre assignatures l’aprenentatge amb ginys amb el projecte de fer un hivernacle que implicarà el professor de ciències, el de física, el de matemàtiques i el de tecnologia, perquè tenen molt clar que s’ha de formar els escolars en aquesta especialitat perquè “en el futur seran tot robots i hem d’entrar en el tema”.

Maria Gilabert afegeix com a finalitat de portar la robòtica a l’aula “despertar vocacions científiques i tecnològiques”, tot i que entén que no és el primer objectiu. Situa al principi de l’escalafó “desenvolupar el pensament computacional, que és un procés de resolució de qüestions en què agafes el problema, l’analitzes bé i en busques una solució, de manera que per arribar-hi puguis seqüenciar els passos, els ordinadors en certa manera pensen així”. Apunta que hi ha certa similitud amb els escacs, en què “t’anticipes al que pot passar, penses pros i contres, valores”, i ressalta que per treballar amb aparells s’ha de fer programació, que porta al pensament computacional “tota la presa de decisions” i ajuda bastant a desenvolupar tasques. “Fas matemàtiques perquè de vegades la programació requereix càlculs numèrics; lingüística perquè fas servir el llenguatge si el robot parla; artística perquè munten coses i fan els seus propis dissenys, i treball interpersonal perquè està pensat sempre per fer en grup, col·laborar i cooperar”, enumera.

La dinàmica en grup que lloen els docents captiva els escolars perquè “és una assignatura molt de cooperar amb els companys, passes força hores amb ells i t’has de coordinar”, comenta Isaac Cabases, estudiant de quart de segona ensenyança a Encamp i membre de l’equip que ha participat a la First LEGO League –la competició escolar de robots organitzada per la marca de jocs– i ha guanyat el premi del projecte científic a Lleida pensat per millorar la vida dels astronautes. L’alumne de 16 anys assegura que la robòtica li ha permès conèixer gent, “amb un bon ambient, i t’ajuda a perdre la vergo­nya, a exposar-te i a saber parlar en públic”. Les mateixes habilitats que reconeix haver modelat Guillem Moles, perquè “m’ha portat a expressar-me millor”, alhora que considera que l’ha ajudat en l’orientació universitària. Des de petit tenia interès per la robòtica i ja havia fet un curs de programació a l’estiu amb 12 anys, però arran de la feina voluntària a l’escola que va iniciar fa un any, tot i que com a assignatura es tracta a l’últim any de secundària, li ha confirmat que vol estudiar “enginyeria informàtica i després física”. A l’Isaac Cabases el contacte amb els ginys també li ha aclarit el futur, “perquè m’ha donat més ganes de fer quelcom més manipulable, més d’interactuar, perquè està adreçat a parlar amb les persones i faré enginyeria de disseny de tecnologies creatives, que té bastants sortides laborals i es tracta de programar, muntar i arreglar aparells electrònics”, detalla.

Els dos nois coincideixen que els coneixements de robòtica incentiven aquells als que els agrada i no ho sabien, i per ampliar el ventall de qui tenia preferències professionals i pot incorporar la robòtica i la programació, perquè Guillem Moles al·lega que aprendre’n practicant “fa que arribi més a la gent, no es fa tan avorrit com si t’ensenyen programació més teòrica en una pissarra, molta gent se n’acabaria cansant”. Precisament per introduir més coneixements –l’origen és de l’any 2013– i iniciar abans els alumnes en la matèria en el sistema andorrà, “perquè penso que anem una mica tard”, apunta Marién de Casi­miro, professora de tecnologia i entrenadora de robòtica del centre encampadà, i anuncia que el curs vinent a tercer es començarà a ensenyar programació. Primer amb Mindstorm, la base del sistema LEGO, i després amb Java, el que aprenen a batxillerat els alumnes que preparen la First Global Lea­gue, la competició més avançada, “amb robots més potents, amb peces de fer­ro que s’han de fer, amb politges i cadenes, molt més complicat”, i per a la qual un grup d’estudiants, entre els quals l’Isaac Cabases, es prepara per competir en la trobada mundial a Dubai a la tardor.

CIENTÍFICS I TECNÒLEGS

La incidència professional i intel·lectual de l’ús de robots a l’escola no es pot avaluar encara, “perquè no tenim una generació com els que comencen ara des de P5 a usar-los i no ho deixaran fins que arribin a sisè, llavors podrem dir si hem notat la diferència”, reflexiona Maria Gilabert, que augura que “tindran més coneixements, sabran més de tecnologia, que són poc tecnòlegs els nens, en aquest sentit tenim mancances i crec que tindran un nivell cientificotecnològic més alt que pot ser que acabi incidint en una vocació futura”. Alain Ichard, amb una àmplia experiència treballant la robòtica amb nens des dels dotze anys, afirma que “l’impacte real és difícil de veure ara, però ja n’ha tingut”, i especifica que ha detectat diferències a afrontar el contacte amb els ginys, perquè “els alumnes cada vegada tenen una manera d’agafar-se les coses més tranquil·la i oberta, no tenen por a provar i abans s’havia d’explicar més”. El mateix que succeeix, exposa, quan un infant agafa la pantalla d’un mòbil i no para de provar i descobrir sense cap por.

De practicar en saben molt al Lycée, centre pioner en robòtica al Principat, on els alumnes comencen experimentant amb robots tancats, “dels quals no es pot modificar gran cosa física perquè els programes, sempre des de l’ordinador, i fan moltes coses”, com el model Moway.

I passen després als oberts, com el Makeblock MBot, “on poden afegir opcions, tipus un ventilador, una càmera GoPro, però cada vegada s’han de modificar els programes i adaptar-los”, indica el professor. Una visita a l’aula de tecnologia permet veure les creacions úniques que s’hi treballen. Ginys “en què ho fabriquen tot, la targeta electrònica, fan proves, fan programació, i no és un robot tan maco, és un prototip que pot incloure peces que dibuixen i es fan amb impressora 3D, com pot ser un braç o un dit que després s’ha d’animar”, exposa Alain Ichard. Són projectes que culminen en aparells sofisticats, per exemple, amb una placa solar programada per girar quan toca, sigui de dia o de nit, i captar la llum segons l’altura del Sol, que permeten desenvolupar capacitats “més intel·lectuals, d’arquitectura, domòtica i robòtica”, comenta el docent, que subratlla que l’objectiu és “una utilització intel·ligent del que existeix, com és que hi ha ascensors, com és que es tanca o no i s’atura al pis correcte, la porta del garatge se’m tancarà a sobre, això s’ha d’entendre, és entendre l’entorn, i la part de programació, la més intel·ligent i on no hi ha cap límit”.

Models de robots n’hi ha per a cada edat. La iniciació es fa amb els que es programen des del mateix aparell, es pitja un botó perquè avanci, giri, s’aturi o s’obri un llum, com BeeBot o el ProBot que empren per explicar una història o arribar al resultat d’una multiplicació, i després molts centres opten pels models LEGO, que es treballen acoblant peces. Des dels tres anys escoles del sistema andorrà, espanyol i francès implementen la robòtica, a part del que ja es fa a segona ensenyança, per a més de un miler d’escolars, en un projecte que suposa un esforç d’inversió i de formació. Maria Gilabert recorda que un robot pot costar fins a 400 euros, que al Sant Ermengol se sufraguen amb recursos de l’Associació de Pares, del col·legi i del Govern, i que requereix ensenyar als docents, “perquè com més nivell anem tenint dels nens no ho pots fer sense formació o els alumnes et passen per davant”.

Maria Gilabert insisteix que fer classes amb ginys “és part de l’evolució de l’educació de fer servir noves eines i per als nens és supermotivador, els enganxa molt. S’ho prenen com que estan fent una cosa que és molt útil i saben la importància que té fer un robot”, i emfatitza que és un repte que es planteja als alumnes “i programant tenen l’oportunitat d’inventar com arriben a la solució, de prendre decisions, de no tenir por de dir: ‘Volem fer això’, que no s’espantin i s’acostumin a ser més autònoms i a no anar tan guiats”. Percepció a la qual Alain Ichard afegeix que la programació cada dia tindrà més importància a l’escola, alhora que reivindica la necessitat de no centrar-se en les eines virtuals “i fer la part física perquè una caixa que fas amb soldadura potser no tanca i s’ha d’anar provant”. I els dos docents no veuen que introduir aquests coneixements tecnològics vagi en detriment d’altres de més clàssics. “Et permet treballar tots els continguts, és un recurs. Per exemple, aprens llenguatge de programació d’scratch i després el pots adjuntar amb el robot i programar i fer jocs de geografia, de naturals, de lletres o sumes. Ho pots aplicar a qualsevol de les matèries que estàs treballant a l’aula i no et pren temps”, conclou la professora del Sant Ermengol.