El relleu del plàstic

Quilos i quilos de residus recollits han estat una constant durant la Setmana del medi ambient, uns dies que han servit per intentar conscienciar de la importància de la preservació i sostenibilitat de la natura i de l’ús irracional del plàstic, més concretament de les bosses de plàstic. “Un supermercat gran de mitjana anual gasta dos milions de bosses, incloent-les totes: les de la caixa, de la verdura, de la fruita, de la carnisseria i de la peixateria”, explica Antoni Miralles, director d’Andorra 2000. Una situació problemàtica, ja que estan realitzades amb petroli i cada vegada es veuen més imatges de residus de plàstic al mar, generant un fort impacte sobre la biodiversitat. A més, la situació s’ha accentuat des que fa un any la Xina va tancar les importacions de residus de plàstic, pels grans problemes ambientals. “Tots els residus estan a Cambodja i Tailàndia i això fa que vegem aquestes imatges impactants dels microplàstics al mar”, comenta el fundador i director general en prestació de serveis i el desenvolupament de projectes sostenibles d’EO Ecoconsulting, Cristian Cerqueda, i Miralles, que hi afegeix que “és un tema que genera inquietud, pels problemes al mar i als oceans”. Aquest tema ja fa temps que tant el Govern com els grans supermercats el consideren cabdal a l’hora de resoldre’l i des de fa temps que han pres mesures per solucionar-lo. El director d’Andor­ra 2000 indica “des del supermercat s’han seguit les directrius que el Govern ha anat posant en marxa, com ara les bosses reutilitzables i el preu fixat pel ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat, que és de deu cèntims per bossa”, però afegeix que “hem d’intentar que no sigui una imposició de part del Govern, sinó que el client, per voluntat pròpia, i posant de la seva part, deixi d’utilitzar-ne”.

Unes mesures que es van aplicar en el pla nacional de residus 2017-2020 (PNR), que “va establir la reducció de les bosses de plàstic com a mesura prioritària de prevenció” i que pretén “fomentar la reducció de les bosses d’un sol ús. L’actuació pretén continuar fomentant el canvi dels hàbits de la població en relació amb l’ús d’elements reutilitzables per transportar la compra, en substitució de les bosses d’un sol ús i d’altres embalatges que han estat proporcionats a la mateixa botiga”. Unes imposicions que han tingut un efecte positiu, ja que han incitat que els compradors les portin cada vegada més de casa i que les reutilitzin, generant en els darrers temps un descens general en el seu ús. Segons explica el director de màrqueting d’un dels principals centres comercials, “en els últims anys s’ha reduït el consum de les bosses de plàstic de nanses [la tradicional] en un 25% en el supermercat”. Mentre que Iván Alcaraz, membre de la direcció executiva de River, assegura que “el consum de bosses de plàstic l’hem reduït en un 82% l’últim any i mig”, unes dades de les quals Miralles remarca que “el seu ús ha baixat a la meitat respecte al nombre que se’n feia servir fa cinc anys. De fet, a l’última reunió es va explicar que hi havia hagut un descens del 30%”.

En la mateixa línia, en el nou pla es vol potenciar l’ús dels “cabassos, cistelles o carros per a la compra; bosses de compra reutilitzables [de plàstic, cotó, etcètera], i caixes reutilitzables [de cartró, de plàstic plegables...]”, i els diferents centres ja ho estan fent. “Als nostres supermercats, des de ja fa uns mesos, els clients tenen la possibilitat d’adquirir un model de paper, i des de fa anys, de ràfia, que són altament reutilitzables”, comenta el director de màrqueting, que hi afegeix que a les “seccions que no són d’alimentació del nostre centre no es distribueixen bosses de plàstic, només de paper, des de fa aproximadament dos anys”. Unes mesures semblants a les de River, on “posem a disposició dels clients alternatives a les bosses de plàstic, alternatives ecològiques i reutilitzables com ara les bosses de TNT [tela no teixida], bosses de paper, bosses de niló, carros de la compra i caixes de cartró”, manifesta Alcaraz.

Aquest descens també s’ha vist plasmat en l’evolució de la quantitat de plàstic de tot tipus que ha arribat a la deixalleria industrial de la Comella, CTRASA. “Hi ha hagut una baixada en l’entrada del plàstic. Aquí principalment rebem plàstic dur: cubells, caixes, joguines, peces trencades, etcètera”, comenta la gerent de la planta de residus, Cristina Rico. El 2018, el nombre de quilos de plàstic que hi van entrar va ser un 43,6% inferior que el 2016 i entre el darrer any i el 2017, un 40% menys, una davallada que, segons Rico, tot i que no se’n poden extreure gaires conclusions, “podria relacionar-se amb la reutilització del plàstic i no amb el reciclatge”.

NOVETATS

Tot i les mesures ja imposades, la importància de reduir els residus contaminants, concretament les bosses, fa que cada vegada es vagin realitzant noves accions. “Amb la col·laboració del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, s’està treballant per fer una prova amb bosses reutilitzables de reixeta per al producte fresc, com a alternativa a les bosses tradicionals de plàstic”, comenta Iván Alcaraz. Consisteix en una campanya preparada conjuntament amb els supermercats del país i que pretén donar un pas més cap a la sostenibilitat ambiental, substituint les bosses de la xarcuteria, de la peixateria i de la fruiteria per una solució més viable. Durant la setmana, el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, va assegurar respecte al tema que “ja hem fet reunions de treball i la idea és afegir-se a aquesta lluita contra l’ús desmesurat del plàstic i el sobreembalatge”. La mesura, que no s’ha pogut presentar aquesta setmana per uns problemes amb els proveïdors que han fet retardar l’arribada d’aquestes noves bosses, s’anunciarà durant els propers dies. “Aquesta prova servirà sobretot per portar la fruita i la verdura al pesatge i també per saber com porta el client les bosses de reixes de casa, com ho pot fer i si li és còmode o no”, explica Miralles. Aquesta prova està establerta a la resta de països del món, on se n’utilitzen amb xarxa petiteta, reutilitzable, però no és fàcil d’imposar, ja que també s’ha de veure si el consumidor està sensibilitzat i que li sigui fàcil d’utilitzar i s’hi acostumi. Miralles comenta que “la situació no sempre és fàcil”, ja que tot i que els usuaris cada vegada estan tenint més consciència de la situació, es vol veure en quina quantitat ho estan i si estan disposats a canviar el tipus de bossa, però remarca que “d’entrada, no hauria de ser una tasca gaire complicada per la quantitat d’alternatives que hi ha a les bosses de plàstic i perquè només requereix un canvi d’hàbits”. A més, afegeix que a vegades el problema “és el turista, perquè no porta la bossa moltes vegades i és dels que després no la reutilitzen”.

CONSCIENCIACIÓ

Els problemes mediambientals cada vegada generen més preocupacions en una societat que respon cada any una mica més a reduir el nombre de residus de plàstic. Una conscienciació que ha fet aparèixer noves iniciatives i moviments per preservar la natura com és el cas de Fridays for Future, que té com a objectiu fer veure a la ciutadania la necessitat de protegir el medi ambient davant d’efectes com, per exemple, el canvi climàtic, i també s’han realitzat diferents accions com ara el Clean Up Day, la Setmana europea de la prevenció de residus i la Setmana de la mobilitat. “Sí que hi ha hagut una evolució, la tendència és aquesta. L’últim any, els possibles clients ens van venir a veure com si fos una urgència. Fins ara era una imposició governamental, però ara ja hi ha una conscienciació ciutadana, hi ha més jovent implicat i hi ha un canvi de mentalitat respecte d’aquest tema”, manifesta Cristian Cerqueda. Tal és així que segons l’Enquesta mundial de valors, realitzada pel CRES, el 72,6% dels andorrans prefereixen protegir el medi ambient, considerant-lo prioritari, al fet que hi hagi un creixement econòmic.

Aquesta implicació també la comencen a tenir les empreses, que cada vegada més per voluntat pròpia i no per les imposicions governamentals, com ara la prohibició de les bosses de plàstic lleugeres i l’encariment de les que es venen a les caixes, volen saber com gestionar millor els seus riscos, com els embalatges dels plàstics. “Els centres comercials ens van demanar que els donéssim bosses de plàstic reciclables i cinc supermercats ens van trucar per demanar-nos ajuda amb la tria de residus i sobretot per definir-ne la gestió interna. Ara la gent es vol anticipar a les mesures del Govern, mentre que abans esperava fins a l’últim moment”, comenta el director general d’EO Ecoconsulting, que hi afegeix que “ara per ara demanen una ajuda més general, però creiem que d’aquí a poc començaran a sol·licitar coses més específiques”.

A més, al llarg del 2018, Andor­ra Sostenible, l’entitat del departament de Medi Ambient del Govern, va augmentar el nombre de persones ateses, arribant fins a la xifra rècord de 8.801 usuaris, un 13% més que el 2017, els quals es van repartir entre el programa pedagògic, les activitats dinamitzades per a la ciutadania i les consultes via telèfon o correu electrònic. Andorra Sostenible, que actua com un punt d’informació, formació i documentació sobre aspectes mediambientals per a la ciutadania, empreses i escoles, va arribar a 5.500 alumnes per aportar una millor educació ecològica. A les escoles hi va haver un fort impacte, ja que va augmentar el nombre de participants en el projecte Escola Verda, que compta amb un 60% de les escoles andorra­nes. Precisament, des d’Andorra Sostenible es convoca un concurs anual d’iniciatives ambientals i la guanyadora de l’any passat, amb el projecte Viridi, Marissa McDonald, assegura que “hem de pensar que nosaltres tenim el control i hem de tenir present que hem de reduir l’ús del plàstic. Són petites accions importants i hem de tenir en compte el perill dels microplàstics”. McDonald, que imparteix tallers al Lycée Comte de Foix sobre com reutilitzar les bosses i reduir l’ús del tèxtil, ja fa temps que dona un nou ús a les bosses de plàstic, substituint-les per anar al supermercat per d’altres de fetes de xarxa, o també realitza altres accions amb les bosses dels cereals, les quals reutilitza cosint-les amb tela per embolicar els entrepans.

Aquestes noves iniciatives i aquesta conscienciació per part de la societat permeten mirar cap a un futur sense plàstics, tot i que pot resultar complicat, ja que tal com explica Cristian Cerqueda, “el plàstic és pràcticament impossible d’eliminar, la societat el té com a pilar i aquest és primordial en el consumisme. Espero que desaparegui, però serà molt complicat trobar-li un substitut”. Unes dificultats que són més fàcils de solucionar amb les ampolles i els envasos de líquids, “perquè es poden canviar pels de vidre”, manifesta Cerqueda, però no tant amb els aliments, ja que aquests s’han d’envasar i potser una solució seria utilitzar “plàstics biodegradables”. Una preocupació que també comparteix Antoni Miralles, qui assegura que “hem de fer desaparèixer les bosses de plàstic”, i es mostra força optimista ja que opina que el 2022 o el 2023 ja no n’hi haurà i viurem en un món sense pràcticament plàstic”, un tesi compartida per Cerqueda, que conclou tot assegurant que “en cinc anys es farà un gran pas en la desaparició de les bosses de plàstic”.