Imatges delicioses

A sobre de la taula un plat ple d’aliments colorits amb textures diferents i molts sabors. El comensal somriu d’orella a orella, agafa el telèfon mòbil, es col·loca de manera adequada i dispara una fotografia. Després d’uns quants intents puja la imatge a les xarxes socials i, mentre gaudeix de l’àpat, rep notificacions, comentaris i m’agrada dels seguidors. “Menjo pels ulls i la presentació m’ha d’agradar. És un punt que li dona valor. Si a més el servei et fa sentir com a casa i el lloc és agradable l’experiència és de deu”, comenta Ayelen Tassini. Ella i la seva parella, Hernando Estévez, són amants de la gastronomia i cada vegada que surten a descobrir nous establiments ho plasmen en un compte d’Instagram (@andorrafoodies). Són el que actualment s’anomena foodies.

El mot foodie prové de l’anglès i és allò que abans es coneixia en català com a menjaretes o cuinòfil. “És algú que la seva passió gira entorn de la gastronomia però va més enllà del simple plat de macarrons. És una mica més gurmet”, diu Meritxell Colell (@food_and_meri), una enamorada del bon menjar que compta amb més de 4.000 seguidors a la xarxa social. Un dels errors més comuns en parlar de foodies és confondre’ls amb altres termes com sibarites o gurmets. El cuinòfil és una persona que està interessada a aprendre tot allò que rodeja el menjar. A diferència del sibarita, no s’enlluerna únicament per restaurants amb estrelles Michelin, sinó que visita establiments que tenen qualitat i innovació. El foodie es deixa portar per l’entusiasme, per la il·lusió de conèixer nous establiments, plats i tècniques culinàries, mentre que el gurmet té un gust més refinat i generalment és expert en gastronomia i vins. “Es podria dir que et tornes un foodie si t’agrada cuinar molt i compartir allò que fas, i també si t’agrada provar nous plats fora de casa, sobretot amb la gran varietat gastronòmica que s’ofereix a dia d’avui”, expliquen des del compte Sabors d’Andorra (@saborsandorra).

Aquesta afició per cuinar, menjar en restaurants, tastar noves receptes i estar al dia de les novetats a través de programes especialitzats, revistes i/o pàgines web és una tendència que, durant els darrers anys, va a l’alça. “Hi ha moltíssima gent que fa fotos als plats i ho penja a xarxes. Per això ara també vigilem més amb la presentació: que estigui impecable, que el material no tingui cap esquerda... perquè saps que ho compartirà amb tot­hom i ho veurà força gent”, comenta Carles Flinch, de Can Manel. Quantificar el nombre de foodies que hi ha al món és una tasca molt complicada, ja que molts internautes comparteixen els àpats a les xarxes socials de manera professional i d’altres ho fan com a afició. Tot i així, es parla constantment del moviment foodie. Gran part de l’èxit ha vingut gràcies als programes de televisió relacionats amb la cuina i la gastronomia, els quals han donat un gran impuls a l’interès en aquest sector. “Han donat protagonisme a un ofici que no estava gens valorat”, opina Colell. Tanmateix, l’augment de la cultura sobre vida saludable i l’exercici moderat també ha propiciat que anar a menjar es converteixi en un plaer que interessi més persones. “Està molt de moda per la importància de menjar bé, tot i que un foodie no ha de ser pas healthy ni vegà”, puntualitza Ayelen Tassini. Un exemple d’aquest fenomen és l’auge d’amants del menjar que organitzen les vacances amb l’objectiu principal de conèixer la gastronomia d’un país o d’una regió i que, com a complement, va a fer turisme. “A part de llocs recomanats d’aquí també viatjo a fora, intento anar i provar-ho tot. Fa poc he visitat restaurants de Cardona, Santiago de Compostel·la...”, comenta Colell. És comú que els foodies viatgin per conèixer nous sabors i els packs d’experiències gastronòmiques que es poden trobar en centres comercials són una manera d’iniciar-se. Les destinacions europees més freqüentades pels cuinòfils són França, Espanya o Itàlia.

DE LA PASSIÓ AL NEGOCI

Ser un amant i curiós de la gastronomia implica descobrir nous establiments i provar una infinitat de plats. La majoria de foodies del país dinen o sopen fora de casa entre una i quatre vegades per setmana, una afició que passa factura a la butxaca. “Surt car si vols descobrir coses noves”, comenta Lara de Miguel (@andor­rafoodguide). Tot i així, molts menjaretes promocionen elaboracions que fan ells i exposen als seguidors els ingredients i el procés d’elaboració. “Hi ha gent que es gasta els diners amb roba o amb altres coses. A nosaltres ens agrada fer-ho menjant bé”, detallen Tassini i Estévez. Però la despesa pot arribar a convertir-se en tot el contrari: una oportunitat de negoci que alguns ja han sabut aprofitar.

Tothom pot fer una fotografia d’un plat però no tots poden professionalitzar-se com a “estilistes gastronòmics”, un altre concepte relacionat amb aquest sector. Un dels casos més coneguts és el de la pontsicana Laura López (@lauraponts), que compta amb 242.000 seguidors i amb el premi a millor Instagram gastronòmic d’Espanya del 2015. “El meu hobby s’ha convertit en un negoci del que ara mateix podria viure. Han arribat a pagar-me 2.000 euros i el bitllet de l’AVE a Madrid per dues publicacions”, afirma en una entrevista. A Andorra encara no hi ha aquest perfil ni cap foodie rep diners per fer publicacions sobre un restaurant, tot i que els mencionin a les publicacions i facin petites ressenyes dels seus apetitosos plats i el servei rebut. “A vegades si reservo des del mateix Instagram em demanen que faci un post de publicitat. No em paguen però potser em conviden a una copa de cava o a les postres”, comenta Colell.

Però els restaurants del país sembla que no estan gaire a favor d’utilitzar influencers foodies per fer-se promoció a canvi de diners o petits regals. “Agraïm que ens facin difusió però no estem interessats a establir un contacte més mercantil. No és una cosa fonamental per a nosaltres. L’únic que volem és que gaudeixin del menjar i surtin contents”, expliquen des d’un conegut restaurant del país. La manca de confiança en les xifres que no poden contrastar de primera mà també és un dels motius pels quals alguns restaurants es mostren més tancats a participar en aquest tipus de publicitat. “No vull dependre de ningú. Això ho veig una mica com el Tripadvisor, on hi pot comentar tothom, tot i que no hagin vingut al restaurant, i és fàcil criticar sense haver-hi estat, tant per bo com per dolent. Per això prefereixo no entrar-hi”, diu Flinch. Segons diversos establiments, alguns foodies –tant nacionals com estrangers– es presenten al local per menjar i aprofiten per parlar amb el màxim responsable, a qui mostren els comptes d’Instagram per oferir una col·laboració “beneficiosa” per a ambdues parts. “Els podem oferir algun detall a canvi però crec que no pagaríem cap influencer perquè ens fes publicitat. N’hem tingut alguns que han vingut a oferir els seus serveis però és que som un país petit i crec que tampoc ho necessitem”, expliquen des d’un altre restaurant de la capital.

Un dels altres problemes de la baixa popularitat dels cuinòfils andorrans respecte a altres països és, segons els amants de la gastronomia, el poc interès per part de la població en l’ús de les xarxes socials. “Hi ha molts foodies. Tenim una cultura gastronòmica important, però la gent no publica gaire les intimitats o els hobbies, i més quan són persones de certa generació, ja sigui per mandra o desconeixement”, opina De Miguel. L’interès per saber si és menja bé en un establiment, el preu i les recomanacions de nous restaurants són les principals preguntes dels seguidors. Tot i això, moltes persones encara no s’atreveixen a interactuar amb els menjaretes fent comentaris de manera pública. “Les stories tenen moltes visualitzacions però la gent no comenta gaire. Són curiosos però no tenim gaire moviment de comentaris”, explica.

LA SEDUCCIÓ DE LA IMATGE

L’èxit del foodie s’aconsegueix a través de dos vessants: la interacció amb els seguidors, sigui amb comentaris, missatges privats o fent publicacions que responguin a les seves necessitats, i a través de la fotografia. Quan una instantània sembla deliciosa és que el xef i l’influencer foodie han fet bé la feina: provocar la sensació de fam a la persona que l’està veient i el desig de visitar aquell establiment per tastar el plat o elaborar-lo a casa. Aquest fenomen s’anomena food style o food styling. Per això, fer servir una metodologia impecable a l’hora de captar el moment és imprescindible. “Intentem que la foto sigui bonica, juguem amb els angles, sense retocar gaire. Busquem una foto maca i atractiva perquè la gent la vegi i sigui apetitosa, que els doni ganes a menjar-s’ho” corrobora Lara de Miguel. En aquest sentit, la llum natural juga un paper molt important, tot i que es complementa amb els colors i les textures dels plats per tal de donar un punt d’alegria. “És molt important la matèria primera, d’on ve el menjar. No és el mateix un espàrrec de Navarra que un de qualsevol”, afegeix Tassini. Però també cal tenir en compte la qualitat i l’estètica del producte, i tots els foodies coincideixen que han trobat plats que eren impossibles de promocionar. I és que els menjaretes actuals, encara que moltes persones creguin que només es basen en el “postureig”, poden tenir la capacitat de perjudicar un negoci amb les crítiques.