Entrenant la ment

L’entrenament en el món esportiu és vital per tenir un bon rendiment en el moment de participar en una competició. Es tracta d’una fita que s’allunya molt de ser una feina individual del mateix esportista que competeix: s’aconsegueix gràcies al treball de tot un gran equip que, moltes vegades, no té prou reconeixement o visibilitat. “Estem al segle XXI, no podem pensar que un staff tècnic és només el primer entrenador, els dos ajudants, el fisioterapeuta i res més. Cada vegada hi ha més figures, com la del psicòleg o la del coach esportiu”, manifesta l’entrenador del MoraBanc, Ibon Navarro. Aquest professional neix de la necessitat d’obtenir el millor rendiment esportiu possible mitjançant un estat emocional òptim. Avui dia, tant per a esportistes d’alt rendiment com per a amateurs, l’entrenament mental és un pilar fonamental per a l’assoliment dels objectius.

Mariona Buixó i Sònia Bigordà són dues psicòlogues que formen PsicoB, un centre de psicologia i coaching que intervé també en l’àmbit esportiu, treballant per a federacions, clubs i esportistes d’esports individuals en l’àmbit nacional. Per a elles, el rol dins aquest context és “analitzar, estudiar i observar les conductes, reaccions i respostes emocionals de l’individu o equip, per tal que l’esportista pugui controlar positivament les seves emocions o redireccionar-les de manera que no influeixin negativament en el gest esportiu i afavoreixin un procés de presa de decisions ràpid i eficaç”, afirmen.

Per a Marc Romera, coach esportiu, el seu paper és fonamental a l’hora de “poder trobar els bloquejos emocionals i psicològics que tenen moltes vegades els esportistes, sobretot els d’elit, que els venen a través de l’excés de competitivitat i d’uns objectius establerts massa elevats. Això els genera un estrès, una càrrega emocional i psicològica molt important, que cal guiar per ajudar-los a superar”.

L’estat emocional, doncs, afecta el rendiment esportiu, i més quan són majors les exigències físiques que tenen els esportistes. Ricard Casellas, especialitzat en psicologia esportiva, opina que “tots passem per diferents etapes emocionals en la nostra vida. Un dia pots menjar-te el món i un altre et cau a sobre. Hi ha persones que tenen més facilitat per tenir control de les seves emocions i n’hi ha d’altres que no saben o no tenen eines per gestionar-les. Aquí és on entra la nostra feina”. Casellas explica que, a banda d’això, cal sumar el fet de treballar a altes intensitats, on les decisions que es prenen poden fer variar el resultat en qüestió de segons.

VISUALITZAR LA META

Els esportistes d’elit i inclús els amateurs estan sovint sotmesos a molta pressió, tant externa com autoimposada. L’estrès, les pors i autolimitacions que tenen poden fer que una bona temporada es converteixi en un infern. La patinadora artística Júlia Remolins va patir un moment de crisi i bloqueig tan fort a la seva carrera esportiva que inclús va plantejar-se abandonar-la, i per aquest motiu va decidir acudir a un psicòleg esportiu. La jove exposa que el seu problema era que es posava molt nerviosa, “em bloquejava i m’anaven molt malament les competicions. Sentia molta pressió a l’hora de sortir a la pista; necessitava fer-ho tot perfecte per no fallar ni a la meva entrenadora, ni al públic, ni a mi mateixa”. La clau va ser acudir a un psicòleg esportiu que implementés tècniques per poder superar les seves pors i fer molta visualització del ball, veient-se a ella mateixa realitzant bé tots els passos. “Jo era molt negativa i sempre deia: aquí veig com caic. La coach em deia que havia de visualitzar que em sortia bé perquè així és com aniria al final la competició”, explica. Al principi no veia resultats perquè, segons diu, no posava de la seva part, fins que es va adonar que si no ho feia, no arribaria enlloc, i és quan va decidir implicar-se, notant els resultats i superant les seves pors.

Aymar Ponsolle, professional del rugbi, va necessitar aquest paper en la seva vida per poder assolir el seu objectiu: passar les proves físiques i la pressió emocional per formar part de l’equip francès Stade Toulousain. D’entre 500 persones que es van presentar, l’Aymar va ser un dels que ho van aconseguir. “Marc Romera em va donar diverses claus per tal de superar les meves pors amb autoconfiança, autoconeixement, canviar els pensaments negatius que em sobrevenien i, sobretot, posar en pràctica la visualització positiva dels meus reptes. Ara confio molt en mi i practico els pensaments positius sempre”, afirma. Per la seva banda, Romera indica que “l’estat emocional afecta el cent per cent en el rendiment dels jugadors, és a dir, que una mateixa persona en un estat emocional positiu, amb una sèrie de condicions emocionals, psicològiques i inclús físiques favorables, pot fer que l’atleta doni el millor de les seves capacitats”. El coach afirma que la mateixa persona no s’adona que moltes vegades la solució la té ella mateixa, perquè les limitacions se les ha autoimposat. “El que hem de potenciar és que sigui la mateixa persona la que trobi els mitjans emocionals que hi ha, mitjançant certes ajudes i eines, perquè pugui identificar el problema, afrontar i superar-lo sortint amb un empoderament personal”, agrega.

Clàudia Guri, jugadora de la selecció femenina de bàsquet 3x3, ha viscut molt de prop aquest empoderament, emportant-se, de tot el que ha après, el fet de veure que els límits se’ls posa un mateix. La jove explica que l’any passat va disputar els Jocs del Mediterrani amb el peu trencat i, tot i no poder donar el cent per cent, va saber gestionar la lesió amb ajuda i va fer que donés tot el que podia amb ganes. També subratlla la importància de la gestió del cansament: “Algunes eines que ens donaven a l’hora de gestionar el cansament eren utilitzar les paraules clau. És a dir, tenir cadascuna una paraula clau que, quan la digués, la resta de l’equip la fes tornar al joc i l’animés a continuar”. La feina que fan els coachs esportius en diverses dinàmiques els va molt bé pel que fa a l’equip per saber gestionar els diferents caràcters que poden tenir les jugadores, tant a dins com a fora de la pista, i la convivència en general al llarg d’un campionat.

Els professionals utilitzen estratègies apropiades per a cada esportista per aconseguir que arribi a un determinat estat mental i realitzi un conjunt de conductes que resultin rellevants per al seu rendiment. Algunes d’aquestes metodologies o eines que comparteixen són la confiança, la motivació, la concentració, el control de les pressions i la cohesió del grup en els esports d’equip. Casellas explica que el paper del coach o psicòleg esportiu “ajuda els esportistes a conèixer-se millor, a planificar les seves metes de manera realista, superar creences limitatives, afavorir la gestió d’emocions, augmentar les motivacions i permetre arribar al màxim potencial”, entre una llarga llista.

IMPLEMENTACIÓ ALS CLUBS

El paper del coach o psicòleg esportiu sembla que cada vegada està tenint més presència al Principat, però encara li queda un llarg recorregut per acabar d’implementar-se a totes les federacions i clubs. El director esportiu de l’FC Andorra, Jaume Nogués, explica que, tot i que els sembla una figura important i que cada vegada està prenent més pes, han professionalitzat el club farà només sis mesos i que, per qüestions de timing no els dona temps per implementar aquest professional. A la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) en van tenir, segons explica el gerent, Carles Visa, però per necessitats d’introduir personal d’altres àmbits van haver de prioritzar sous. “Tot i això, no tanquem la porta a tenir un psicòleg esportiu en un futur”, diu Visa. L’entrenador del MoraBanc, Ibon Navarro, creu que cal fer passes endavant en aquest aspecte: “El fet de no ser conscients que el cap dels jugadors és molt important és negar una realitat. Els jugadors surten d’aquí i tenen problemes a casa, als negocis, etcètera. Voler pensar que ells arriben a la pista i que aquests s’acaben és un error, perquè això no li passa ni a l’entrenador.” Pel que fa a la Federació Andorrana de Bàsquet, el director tècnic, Jaume Tomàs, exposa que tenen la figura del psicòleg esportiu, però una mica a la carta, “l’ideal seria que fos un treball constant de tot l’any, però és una gran mancança de l’esport andorrà, perquè no tenim aquesta eina pel que fa a recursos. Anem fent petites píndoles per fer-los arribar certs missatges als jugadors”, com d’abús sexual infantil en l’àmbit esportiu o el bon ús de les xarxes socials per no deixar en evidència una federació o un club. Tomàs afirma que, a títol personal, no concep un staff tècnic sense algú “que sigui capaç de gestionar les emocions de les persones que integren un col·lectiu. Per mi és tan important com un fisioterapeuta, fa que allò que tenim entre les dues orelles també estigui preparat per competir, com un múscul”. Pol Moya, atleta que va aconseguir l’or als 800 metres llisos als Jocs dels Petits Estats, va decidir posar-se en mans d’un psicòleg esportiu en l’àmbit individual per fer un pas més en la carrera professional, però creu que “s’hauria de treballar a nivell de federació o club, com ho fan a la FAB, una figura en la qual poder-se recolzar sempre”.

Pel que fa als professionals del sector, opinen que el públic andorrà cada vegada és més conscient de l’existència d’aquesta figura, “però que encara hi ha cert desconeixement per part del públic esportiu del paper i importància que té. Caldria més aquest tipus de figura professional al Principat”, exposa Romera. Casellas s’hi afegeix argumentant que “el desconeixement de la nostra feina dins el nostre país ha fet que sigui encara més complicat exercir de coach aquí. Sense anar més lluny, a Catalunya comença a ser estrany que un club o federació no tingui una figura com aquesta incorporada en el seu equip de treball”.