Adeptes 'originals'

"Fa molts anys que soc a Andorra, però soc argentí i al meu país no es coneix cap altra cosa que no sigui el cinema en versió original”, comenta David Acosta abans de començar a veure Spider-man: Far From Home, en anglès i subtitulada en castellà. “Soc amant del cinema i no hi ha res millor que la versió original. Els doblatges són molt dolents, tant hi fa l’idioma en què es faci”, afegeix. Al seu costat té el fill, que com el pare es diu David i que té dotze anys. “Hi ha subtítols, però jo vaig aprenent sol, m’agrada més que veure-ho en castellà”, comenta el jove.

Com ells, hi ha molts aficionats al Principat que sempre es decanten per veure les pel·lícules al cinema i en l’idioma que s’han fet i amb subtítols. Argumenten que viuen més intensament les pel·lícules que quan estan doblades i una vegada han provat de veure-les així, ja no poden tornar enrere. A més, de pas estan aprenent un idioma o perfeccionant-lo. “Entro més en el personatge amb la veu de l’actor. Sempre les veig en versió original, encara que sigui en xinès”, explica Miguel de Gouveia abans de veure també el darrer film de l’home aranya. “La meva parella no parla català i venim al cinema en versió original per això. Des que vaig començar a veure-les així m’agrada més, per l’originalitat més que res”, indica Sergi Callejes.

Tots ells són alguns dels adeptes originals que han celebrat i a la vegada han contribuït que aquesta manera de veure el cinema es guanyi un lloc a Andorra, que gradualment va prenent més força. Tant l’oferta de projeccions en versió original com el nombre d’assistents ha vist un increment els darrers anys, especialment des que l’únic cinema comercial del país, el d’Illa Carlemany, ha respost a la demanda creixent. “Cada dia la gent s’està acostumant més a veure les pel·lícules en versió original i nosaltres intentem donar més varietat a aquest tipus de sessions”, asse­nyala el director, Jordi Torres. Amb la remodelació de les instal·lacions feta recentment, en la qual s’ha afegit una nova sala, s’ha passat a oferir una o dues sessions diàries en versió original, quan abans només es feia un passi al dia de dilluns a dijous. “És un servei que ens demanaven i també hem vist que en pel·lícules importants l’afluència de públic pujava molt”, exposa Torres. La xifra mitjana d’assistents per passi se situa entre les 15 i 25 persones, però en un dia com l’estrena del darrer film d’Avengers es pot arribar a omplir una sala amb una capacitat de 200 persones. “No quedava ni un seient lliure”, remarca el màxim responsables dels cinemes.

Entre residents que no parlen ni castellà ni català, turistes i els amants dels cinema en versió original, les sales s’han anat omplint cada vegada més. Tot i així, ja fa molts anys que hi ha una base de públic a Andorra que es decanta per aquesta opció. Molt abans dels cinemes d’Illa Carlemany, es va estrenar el Cineclub de les Valls, l’any 1997. Des de llavors, ofereixen uns tres films mensuals en versió original, generalment cada dimecres menys l’últim del mes. “Sempre hem seguit la mateixa línia des del principi, oferim cinema independent sense doblar i que no arriba al cinema comercial. Ni es planteja projectar les pel·lícules doblades, ho tenim com a norma”, comenta la vicepresidenta de l’entitat, Inés Sànchez. El cas del Cineclub de les Valls, que ara a l’estiu fa una aturada abans de reprendre els visionats al setembre, és un clar exemple del nombre d’aficionats a visionar films en l’idioma en què s’han produït. A cada passi apleguen una mitjana d’entre 35 i 45 persones per projecció. Una xifra considerable tenint en compte que els films solen ser de caràcter menys comercial, malgrat que, això sí, acostumen a destacar als festivals de més renom, com els de Canes, el de Berlín, el de Venècia o el de Sundance, entre altres. “No solen ser pel·lícules d’estrena, sinó que ja tenen el seu recor­regut. Alguna vegada quan ho fem ja estan a Netflix o a d’altres plataformes digitals, però això no impedeix que la gent vingui igualment”, assenyala Sànchez.

En francès, també

Una altra alternativa al país que també genera una xifra considerable de públic des de ja fa tres anys són les dues sessions mensuals que organitza l’Aliança Andorrano-Francesa als Cinemes d’Illa Carlemany, amb la col·laboració de la representació del Copríncep francès a Andorra, l’ambaixada francesa i el Centre Comercial Andorrà SuperU. El primer dimarts i el tercer dijous de cada mes (ara a l’estiu també s’han aturat) fan una sessió que sol aplegar unes vuitanta persones, i no són exclusivament residents francesos, sinó que també hi ha un bon grapat de gent d’altres nacionalitats. “N’estem molt contents, perquè és un públic variat i es manté fidel”, explica la presidenta de l’Aliança, Nathalie Rahmstorf.

Un fet que contribueix a la bona afluència de públic és que els films que solen portar són d’actualitat, és a dir, que arriben al país poques setmanes després d’haver-se estrenat a França. L’únic objectiu d’aquests passis és difondre la cultura de França al país. De fet, els passis són gratuïts gràcies al suport financer dels diferents col·laboradors i no hi perden diners. “Per a nosaltres és tot un èxit”, assegura Rahmstorf, que remarca que “és una operació blanca que ens permet promoure la cultura francesa a través de les sessions”. A més, és una bona manera perquè els residents francòfons també tinguin el seu espai al cinema a Andorra. “Aquesta proposta respon a la nostra demanda d’anys enrere que pràcticament només hi havia cinema en castellà”, recorda la presidenta de l’Aliança, que afegeix amb fermesa que “els Cinemes d’Illa intenten respondre a una demanda, hi tenim molt bona relació i estem molt contents amb el que tenim”.

Depenent de les distribuïdores

La feina de portar pel·lícules en versió original a Andorra no sempre és fàcil, ja que tot el que arriba prové de les distribuïdores d’altres països, principalment d’Espanya o de França, quan es tracta dels passis de l’Aliança Andorrano-Francesa. Són elles les que ofereixen els seus films als cinemes i a partir d’aquí s’escull quin film es projecta en versió original. En el cas dels Cinemes d’Illa Carlemany, mantenen unes trucades setmanals amb les distribuïdores i una vegada saben la cartellera, escullen quins films projectaran en versió original subtitulada. “Ens basem en el tipus de pel·lícula i en les possibilitats que tenim”, descriu Torres, que afegeix que “ja hem vist que portar pel·lícules d’animació en versió original de vegades et funciona i de vegades no”, fent referència que generalment el públic infantil està acostumat a veure-ho tot doblat. “Ens ha passat que algun film l’hem demanat en versió original i no ens l’han donat perquè no hi havia la còpia sense doblar”, exposa el director dels cinemes.

També el Cineclub de les Valls treballa amb distribuïdores espanyoles i ha de decidir en junta quins films portar a les projeccions. “Mirem de fer-ho sobretot en anglès i en castellà, sud-americanes incloses, perquè notem que és quan ve més gent, també en català”, descriu Sànchez, que remarca que “nosaltres només treballem en DVD i segons quines distribuïdores només ofereixen pel·lícules en format digital”. Les reproduccions d’un sol dia els solen costar entre uns 200 i 300 euros, i en format digital o quan són films que tenen més renom dins del circuit independent ja superen els 300.

Les pel·lícules de les sessions en francès que organitza l’Aliança van més en funció de l’actualitat del país, però Rahmstorf explica que treballen “amb distribuïdores de França perquè arriben més aviat que a Espanya fins i tot”.

L’exemple d’altres països

Malgrat que el cinema en versió original a Andorra ha anat gua-nyant presència gradualment amb el temps, l’oferta està lluny d’altres països d’Europa, d’Amèrica del sud o de l’Àsia, on el cinema s’ofereix íntegrament en la llengua en què s’ha produït el film amb subtítols en l’idioma del país. Als Cinemes d’Illa es fan unes 180 sessions cada setmana, de les quals només entre set i catorze són en versió original subtitulada. “Crec que Andorra no està preparada perquè l’exhibició sigui el cent per cent així”, opina Torres, tot i que Inés Sànchez assenyala que està “convençuda que seria molt millor reproduir sempre les pel·lícules en versió original subtitulada com fan a molts països d’Europa”.

De moment, la intenció és anar incrementant la presència de la versió original i reduir el doblatge, com s’ha anat fent en els últims anys. “L’objectiu dels Cinemes d’Illa sempre és que per molt que siguem l’únic cinema comercial del país, intentar millorar i donar més serveis als clients, i un objectiu pot ser aquest, oferir una sala íntegrament en versió original amb una pel·lícula a cada horari”, comenta Torres. Amb tot, l’experiència ha demostrat que segons quines accions no acaben de quallar, com canviar els horaris, una de les demandes que més reben. “Hem fet proves i hem posat sessions a tots els horaris i el que més funciona és a partir de les 19.30 hores i les 20.15 hores”. Amb tot, no descarta mirar de passar a fer els tres passis diaris de cara a l’any vinent i d’aquesta manera seguir mantenint una progressió a l’alça de la presència del cinema en versió original a Andorra.