Les cares de 'Rebel'

Viure noves experiències, viatjar, conèixer gent de tot el món, actuar, ballar, aprendre, divertir-se, millorar, complir un somni... Són verbs que utilitzen els artistes i tècnics que formen part del Cirque du Soleil a l’hora de descriure els avantatges de la seva feina. Per a ells, és tot una experiència formar part de la major companyia a nivell mundial del sector. “Sempre he somiat a treballar amb el Cirque però mai havia imaginat que un dia tindria l’oportunitat de fer un personatge principal”, comenta Yoherlandy Tejeiro Garcia, el ballarí que protagonitza Rebel.

Ell és una de les prop de cinquanta persones, comptant artistes i tècnics, que fan possible que cada nit de dimarts a dissabte durant el mes de juliol es porti a terme el millor espectacle amb el segell del Cirque du Soleil. Treballen intensament per produir un xou que es comença a crear setmanes abans de la primera funció, i ho fan lluny del Principat. Concretament, tot comença a Mont-real, on la companyia canadenca té la seva seu central. “Es fa un procés de creació abans i cada acte s’assaja prèviament per separat”, assegura Jorge Tapia, regidor de l’espectacle. Una vegada es té un concepte de xou desenvolupat, es porta a Andorra per posar les peces juntes. “Realment no assagem tant les acrobàcies, sinó les transicions”, descriu Tapia. Són uns 10 dies en què treballen a l’escenari preparant-ho tot ja des de bon matí fins ben entrat el vespre per poder ajuntar cada un dels números previstos i coordinar-los de la millor manera entre ells i amb la música escollida.

Quan ja tenen l’espectacle muntat i arriba l’estrena, les hores de feina es redueixen, malgrat que continuen sent unes quantes. Els dimarts, el primer dia de funció de la setmana, comencen els assajos a les 15 hores, i la resta de dies arrenquen a les 16 hores, menys dissabte, l’últim dia, en el qual ja van més rodats i inicien els entrenaments una hora més tard. Els tècnics són sempre els primers a arribar i després van arribant els artistes per practicar i maquillar-se.

La resta de dies i els matins lliures, els aprofiten per visitar diferents indrets d’Andorra o altres ciutats de prop, desconnectar, descansar, entrenar, fer grup... Cada artista i tècnic té les seves preferències, com també la seva història. Yoherlandy, per exemple, ha aprofitat algunes estones per estar amb la seva família, que ha vingut de visita. “Durant els matins toca gaudir una mica, caminem, ens ajuntem... Just ara sóc aquí amb la meva dona i el meu fill i fem moltes activitats, el portem al parc, a la piscina, també hem anat a Barcelona les dues jornades lliures”, assenyala.

Ell és originari de Cuba, on va estudiar dansa durant vuit anys. El 2015 va decidir fer el pas de mudar-se al Canadà, on residia la seva actual parella, per provar sort en aquest món. Aviat va tenir la seva primera oportunitat dins la companyia canadenca amb un espectacle que es feia al Quebec. Va seguir fent alguns esdeveniments d’una sola representació amb el Cirque du Soleil, però enguany va rebre la gran notícia que passaria a donar vida al personatge principal del xou andorrà. Com ho va aconseguir? A partir d’un concurs de televisió de ball al Canadà, en el qual treballava com a jutgessa la directora artística de Rebel, Lydia Bouchard. “Em va veure durant tota la competició i quan va acabar em va comentar que tenia una proposta per a mi d’un personatge que s’enamora de la persona incorrecta. Al principi no m’ho creia perquè era quelcom gegant per a mi”, descriu Yoherlandy. Ara ha vist com cada nit de dimarts a dissabte entre el 29 de juny i el 28 de juliol, té milers d’ulls damunt seu. “És tot un repte”, assegura.

Qui també compta amb una gran responsabilitat són els protagonistes del número del Globus de la mort, una gàbia ovalada en la qual quatre motociclistes van donant voltes de manera contínua, quedant-se a pocs centímetres els uns dels altres. “És molt perillós, per això assagem cada dia, entre una hora i una hora i mitja”, exposa Jefferson Godoy, un dels quatre especialistes. Quan no són a l’escenari, es passen les hores al gimnàs, o revisant les motos per assegurar que estan totes en plenes condicions. “Quan som a dins, oblidem tot, el públic, la música, els problemes... Només som els quatre a dins”, destaca l’artista, que remarca que “hem de tenir una confiança del 110 per cent els uns amb els altres”. També es necessiten molts anys de pràctica per posar-se dins aquella bola i no tremolar a l’hora de fer el que fan. En el cas de Jefferson, amb nou anys ja s’hi ficava dins amb la seva bicicleta, al costat del seu pare i avi, al Brasil, país on va néixer. Als 14 anys ja era damunt l’escenari amb una moto. En tots aquests anys, però sempre hi ha lloc als ensurts. “He patit lesions a les costelles, a les mans, als dits, als peus, m’he obert el cap... Aquestes coses passen”, manifesta el brasiler, que recorda que ara “fa 10 anys que no he tingut cap ensurt”. Ho porta amb tanta passió que ja li està ensenyant al seu fill de sis anys aquest particular art. “Està boig per això. Ho veu i li agrada. Després ve amb la bicicleta i quan pot es posa a dins dels globus a fer voltes. A mi m’agrada veure’l com ho fa”, assenyala Godoy mentre somriu.

Artistes darrere el focus

A l’altra banda de l’escenari, també hi ha històries diverses de relació amb el Cirque du Soleil, amb un alt grau de responsabilitat. Són les dels tècnics que assisteixen i col·laboren estretament amb els actors, ballarins i especialistes perquè tot funcioni correctament. Curiosament, no sempre poden veure l’espectacle. “El xou? Jo no l’he vist. Saps una mica el que es cuina i per on va, però hem d’estar atents que tot vagi bé”, manifesta el basc Iñaki Allorbe, que s’encarrega de la part del muntatge i de la cura dels aparells acrobàtics que s’utilitzen a l’espectacle.

Altres, però, estan obligats a tenir els ulls posats directament en l’escenari de principi a fi, com és el cas de Tapia, que coordina l’apartat artístic amb el tècnic o en altres paraules, dona els peus a tothom per saber que és el seu torn. Una feina que sona estressant i “ho és, una mica”, ironitza. “El que m’estressa és que és circ i, per tant, qualsevol error que tinguis pot provocar que algú es faci mal”, puntualitza en un to més seriós. El regidor és de Mèxic i només treballa amb el Cirque du Soleil en l’espectacle del Principat, en el qual s’hi ha vist involucrat des del 2016. “El d’aquí és un molt bon contracte professionalment”, comenta. La resta de l’any fa de freelance en esdeveniments d’arreu del món.

És una situació ben diferent de la d’altres treballadors de darrere l’escenari, com Allorbe. Fa 15 anys que treballa amb el Cirque, oportunitat que li va arribar arran d’uns contactes que va fer quan vivia a Anglaterra a l’època. “És el quart any que vinc aquí i hi estic molt content. El més bo és que normalment quan vas per allà vas a grans ciutats i aquí hi ha facilitat per mantenir el contacte amb la naturalesa. M’agrada anar amb la bicicleta i a Andorra no m’avorreixo mai”, explica.

També la valenciana Isabel Ruiz Piti, encarregada de vestuari, porta molt temps treballant a l’espectacle estiuenc del Principat, concretament sis, i destaca que “unes setmanes abans em pregunten si em va bé venir a segons quins llocs, però sempre intento reservar-me les dates perquè el d’aquí és un projecte que m’agrada molt”.

Segell andorrà

Entre tanta nacionalitat que forma part del Cirque du Soleil, no hi falta l’andorrana. Nico Bordes és l’únic treballador del Principat dins de la producció de Rebel, una situació que li agrada perquè, assegura, “tinc la sensació de viatjar estant a casa” i afegeix que “és una sort i un privilegi”. S’encarrega del muntatge del decorat de l’escenari, però també té altres tasques “extracurriculars” en ser l’únic andorrà. “Una de les feines que també trobo important dins d’aquest grup del Cirque du Soleil a Andorra és que els faig una mica de guia de muntanya i gastronòmic”, indica Bordes. Enguany i després de quatre estius dedicats als espectacles de l’empresa canadenca, s’ha trobat amb l’oportunitat de col·laborar en xous de fora del Principat, a Aràbia Saudita, entre mitjans d’agost i el setembre. “És la primera vegada que em proposen marxar amb ells a un altre lloc i ho agafo com una porta oberta en aquest món”, exposa l’andorrà, que té un recorregut professional variat i a l’hivern és monitor d’esquí a Pal Arinsal. “En tinc moltes ganes”, afegeix.

I és que aquesta és una de les parts que més destaquen de la professió: un sense fi de viatges, especialment per als que hi estan ficats de ple. Tapia comenta que “aquest any em sembla que he estat tres setmanes a Mèxic”. Altres, però, veuen també això com un punt negatiu, ja que no els permet estar amb la família tot el que voldrien i s’ho munten per poder estar més temps a casa. Allorbe, per exemple, assenyala que “va per temporades, però jo potser sóc dels que més sóc per casa, almenys ho procuro”, tot i que ha arribat a viure durant un any al Japó i ha voltat per Sud-amèrica, Àsia, el Canadà, els Estats Units i Europa treballant amb el Cirque. És una situació similar a la de Ruiz, que explica que “sóc més per casa perquè només estic a esdeveniments i puc anar escollint quins faig i quins no”.

Per als artistes, també és important el vessant de poder ser amb la família. Yoherlandy assenyala que “he trobat un balanç i intento no estar molt temps separat de la meva família”. Jefferson Godoy, però, es troba amb més complicacions de vegades i indica que “no és fàcil sempre ser fora de casa. Els meus pares són al Brasil i fa temps que no hi vaig”. Tot i això, puntualitza que “la meva dona i el meu fill viuen a França i és més fàcil anar veient-los”. És el que té la vida del circ, una de les professions més antigues i que sempre s’ha vist caracteritzada per la dificultat de mantenir un cert grau d’estabilitat. El que més compensa aquest vessant de la feina és l’amor per la professió, tal i com coincideixen la gran majoria dels que hi treballen. “Jo sóc un enamorat d’això, és la meva passió i m’encanta la meva feina”, conclou Godoy.