Aquesta setmana

La bona cuina a casa

Alguns xefs es desplacen a domicilis privats per realitzar plats i menús El cost del servei i la difusió de la tendència fan que no tingui èxit al país

La bona cuina a casaR. S.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Haver d'elaborar plats és una de les tasques diàries que més molèsties suposa per a molta gent. Sigui per mandra, desconeixement o falta de temps, el fet de posar-se a cuinar es canvia sovint per la compra de plats preparats que en pocs minuts dins el microones estan llestos, tot i no ser una alternativa gaire saludable. A més, si es preveu fer alguna celebració a casa amb convidats, la feina es torna més àrdua. "No m'ha agradat mai cuinar, perquè no en sé, i moltes vegades tenim gent que ens fa visites a casa. Així que vam decidir contactar amb un amic que és xef i vam acordar que vingués al xalet a fer-nos el servei quan ho necessitéssim. Tothom va quedar encantat i des d'aleshores li truquem sempre que tenim alguna ocasió especial" explica una família resident a Andorra que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Però, què fa exactament un cuiner a domicili?

“Vaig a comprar els productes, els semielaboro, i em desplaço fins a casa seva per cuinar-los” explica Ramon Sasplugas, que durant una època professional en stand-by es va plantejar provar aquesta tendència. Un amic seu el va posar en contacte amb una família anglesa que cercava aquest tipus de servei i ara treballa per a ells uns “tres o quatre dies” a la setmana. La tasca no es limita únicament a la cuina, ja que el xef a domicili, vestit adequadament com a tal, també serveix els plats als comensals i s’encarrega de deixar-ho tot ben net. “Serveixo el primer plat, el segon, les postres, recullo i, quan acabo, ho deixo tot impecable. És com hauria de treballar tothom” detalla el professional.

Abans de dur a terme les elaboracions culinàries hi ha un procediment previ entre el client i el cuiner per tal que aquest últim conegui l'espai al millor possible. Per això el xef es trasllada fins al domicili, mira quins estris té l'amfitrió, el tipus de cuina que té instal·lat (si és de gas o amb vitroceràmica), si disposa dels equipaments necessaris, etcètera. "Intentem proporcionar-li tot allò necessari per cuinar, tot i que ell també porta els seus perquè se sent més còmode. Al final allò important és que el xef pugui treballar a gust" explica un dels clients. A partir d'aleshores, el cuiner i l'amfitrió tenen una connexió directa per saber, per exemple, quins plats els venen de gust als comensals, si tenen alguna al·lèrgia o intolerància alimentària, o si són vegetarians o vegans. "Els faig propostes i ells a mi també. A partir d'aquí creo el menú, que varia depenent de si només volen coses per picar i un plat, dos plats... ho toco tot", comenta Sasplugas. Un cas similar és el del xef Miquel Martínez, que actualment regenta un nou restaurant situat al barri antic d'Andorra la Vella, però que havia exercit com a cuiner a domicili. "Oferia les meves especialitats, sobretot de pasta fresca, i ells escollien si volien nyoquis, peix, carn, risottos, unes postres especials que els vinguessin de gust...", comenta. A diferència de Sasplugas, que actualment treballa per a una família en concret diverses vegades a la setmana, a Martínez li trucaven per a les ocasions especials, un fet que també provoca tenir una planificació indispensable, ja que no és el mateix comprar i cuinar per a dues persones que per a un grup de deu o dotze. "Com més alt és el nombre de comensals més gent necessites que t'ajudi i per tant, més car és el servei. Recordo que, per exemple, uns dels clients que ens contractaven eren els bancs, per quan tenien reunions. Aleshores, amb tot un equip ens desplaçàvem fins a la seva cuina i fèiem el servei" comenta.

UN SERVEI DE LUXE

Tot i la comoditat que suposa per als clients que un xef amb experiència professional vingui a cuinar a casa, un dels principals inconvenients per a la majoria de les persones que miren de contractar aquesta opció és el preu. "Un servei pot costar uns 300 euros, més o menys" detalla Miquel Martínez. Normalment, l'amfitrió ha de pagar el gènere, és a dir, el cost dels productes que s'han comprat per elaborar l'àpat, i a banda l'import que el professional fixa per hora treballada. "No els pots fotre una clavada de 50 euros, però el preu pot oscil·lar entre els 18 o els 22 euros per hora. S'ha de tenir en compte que fas un servei a domilici i que no només és estar a la cuina. Si no vols pagar-ho sempre pots anar a un restaurant i ja està" aclareix Sasplugas. En aquest sentit, els clients asseguren estar molt satisfets amb els xefs a domicili i ho consideren com a una inversió. "Si som dos o tres no ens surt tant a compte però quan tenim convidats, sí. Moltes vegades hem anat a restaurants que, a l'hora de pagar, ens han costat més que si haguéssim contractat un xef a domicili. I a sobre no ens hauríem ni mogut de casa. Si t'ho pots permetre crec que tot són avantatges", explica un dels membres de la família resident.

Generalment, el perfil de les persones que contracten un cuiner a domicili per a diversos serveis durant la setmana tenen una edat avançada, compten amb un estatus social alt i, sobretot, una bona fortuna. "Hi ha gent aquí que s'ho pot permetre. Només cal mirar la muntanya per veure els xaletassos que tenen alguns..." Tot i així, cada vegada més famílies decideixen apuntar-se a la moda per destacar davant dels amics que els venen a visitar, ja que es tracta d'un servei personalitzat i que durant unes hores és exclusiu per als comensals. "No és una família normal. Quan et contracten per a ocasions especials normalment és gent que vol quedar bé amb uns convidats i voler fer alguna cosa diferent", comenta Martínez. El fet que contractar un xef a domicili sigui considerat com un servei de luxe provoca que aquesta tendència no generi gaire interès per a la majoria de la població. "Té molt poca sortida a Andorra i crec que seguirà així tret que hi hagi més xefs que, a part de la seva feina, es dediquin a fer això. La gent no truca als xefs, truca directament als restaurants per saber si es pot fer i moltes vegades acaben fent el servei des del mateix restaurant, que no és el mateix que un xef a domicili", argumenta Sasplugas. Un dels pioners dels xefs a domicili a Andorra va ser Guillermo Cervera, que l’any 2005 assegura que tenia “molt bona acceptació”. “El que més vaig percebre durant el temps que ho vaig fer és que es tracta d’una disciplina que demana força clientela per ser rendible. Això, un país petit com el nostre no ho pot oferir en comparació amb ciutats com París, Barcelona o Madrid” comenta. La poca difusió que hi ha al país sobre aquest vessant professional fa que els xefs hagin de buscar alternatives, com tornar a treballar en un establiment o crear nous projectes gastronòmics. "Prefereixo ser xef a domicili, però no m'ho puc permetre, tinc unes despeses fixes... Només ho puc fer puntualment. La idea és que, quan el restaurant engegui, pugui posar una persona a la cuina que se n'encarregui mentre estic exercint com a xef a domicili", explica Martínez. Precisament la diferència que destaquen els professionals entre treballar en un restaurant i ser xef privat és la sensació de llibertat que dona aquesta última opció i la relació que s'estableix amb els amfitrions. "M'agrada perquè estàs amb el client, t'entra a la cuina, els serveixes, et demanen si necessites alguna cosa, observen com fas un plat, et fan preguntes... Al restaurant, si són amics, també venen a veure't, però no es queden a xerrar dins la cuina. És per això que m'encanta el que faig ara, perquè és interactiu, mola molt", comenta Sasplugas.

NO ÉS UN CÀTERING

Un dels errors més comuns és confondre els serveis que ofereix un càtering a domicili amb els d'un xef privat. "El càtering t'ofereix un menú més tancat. Amb aquests aperitius, aquests plats i aquestes postres. Nosaltres oferim un concepte més personalitzat i ampli, ja que tenim un tracte més directe amb el client", detalla Miquel Martínez. Destaquen que el cuiner privat té un paper més actiu, exclusiu i interactiu amb els comensals, a banda de la implicació que estableix amb els amfitrions el fet d’anar a comprar els productes, conèixer-los prèviament, netejar la cuina i, per tant, s’estableix una connexió més propera. En canvi, el càtering a domicili es contracta a través d'una empresa especialitzada o directament a un restaurant, on les persones interessades a fer ús d'aquest servei truquen per demanar-lo per a ocasions especials com aniversaris, comunions, o jornades amb convidats. "Eren comandes que em fèien al restaurant i que servia com a càtering a la casa, però mai he estat xef a domicili perquè no s'estila", explica el propietari de Can Benet. Tot i així, els professionals d'aquest sector coincideixen que la demanda tampoc és gaire elevada. "Feia, com a màxim, uns 8 o 10 serveis a l'any” comenta. Les preferències pels càterings a domicili es troben en la confiança del client en un establiment concret i en el preu, ja que acostuma a ser més barat que la contractació d'un xef a domicili. "Al final la gent prefereix anar al restaurant, demanar-ho i ja està. I en el nostre cas només cobràvem el preu dels plats, tal com valien a l'establiment", explica. Des de Can Benet comenten que el servei que oferien era el de cuinar el menú, transportar-lo des del restaurant fins al domicili i servir-lo, però “res més”. “És totalment diferent. Un càtering no té res a veure”, conclou Sasplugas.

La moda del servei en altres països

El fet de no haver de sortir de casa per cuinar i contractar un professional que ho faci és una tendència que, en molts països, està en auge. Uns dels territoris més pròxims geogràficament i on més èxits tenen els cuiners privats són Espanya i França, on diversos professionals ofereixen els serveis a través d’empreses que es publiciten per internet o de plataformes digitals on hi ha xefs que han treballat en restaurants tant importants com el Celler de Can Roca, DiverXo o Mugaritz. Fins i tot, en aquests llocs en línia és possible trobar cuiners que compten amb estrelles Michelin. “A Eivissa, per exemple, s’estila molt, i més ara durant els mesos d’estiu. És una passada perquè hi ha gent que s’ho pot permetre i paguen per tal d’estar còmodes. Fins i tot conec un xef que estava treballant en un vaixell privat durant cinc mesos”, comenta Sasplugas. També hi ha xefs a qui els surt més rendible servir a domicili que no obrir un restaurant. És el cas de Marco Salguero, que assegurava en una entrevista que fer aquest servei era una solució per estalviar i complir el seu somni: tenir un restaurant propi. “Fent de xef a casa m’estalvio el local, la factura de la llum i la del gas. Estic encantat” confesava. A França, un país on la gastronomia és un bé molt preuat, el nombre de persones que sol·liciten els serveis d’un cuiner privat també és força alt. “Quan vam arribar ens va estranyar una mica que aquí no hi hagués aquesta pràctica. Per això vam haver de trucar a un amic nostre. On vivíem anteriorment, al nord de França, teníem força opcions de contractació i més contactes, però a Andorra ens ha costat”, comenten des de la família de residents. A Internet es poden trobar diverses pàgines web on els cuiners exposen l’experiència professional que tenen, els menús i el preu de cada un d’ells per comensal. Els cuiners també asseguren que aquesta pràctica cada vegada està agafant més popularitat a Amèrica Llatina, on s’està desenvolupant ràpidament en països com Colòmbia o l’Argentina. Però malauradament a Andorra encara li queda molt camí per fer en aquest àmbit. “Tant de bo que la gent truqui als xefs perquè vinguin a casa, és una bona alternativa”, desitja Sasplugas. El boca-orella i els contactes són primordials perquè aquesta pràctica s’estengui pel país.

tracking