Els diversos déus

Creure en Déu és un tema personal, però en el fons està molt arrelat a un país com Andorra. Un Copríncep episcopal i la Verge de Meritxell són dos exemples que clarament fan sospitar les persones que no són d’aquí que la principal religió és el catolicisme. Una religió que, segons les últimes dades registrades, engloba el 92,04% de la població andorrana. I tot i que el cristianisme catòlic sigui la tradició majoritària, la Constitució també garanteix la llibertat ideològica, de religió i de culte, un dret que és respectat i que no interfereix en les pràctiques de la població que vol dur a terme les seves creences. L’augment de la immigració, però també de la permissivitat de l’article de la Constitució, fa que al país hi puguin conviure altres religions d’arreu del món. En aquest sentit, el percentatge restant sobre les religions que es practiquen a Andorra se’l reparteixen les minoritàries al país, que actualment estan encapçalades per l’islam i que compta amb més de 2.000 immigrants vinguts, sobretot, de l’Àfrica del nord. Però també hi ha altres tradicions que conviuen al país i que no són tan conegudes a causa de la manca de difusió i de la poca visibilitat que tenen, com ara el judaisme, l’hinduisme, el taoisme o el bahaisme, entre d’altres. Es tracta de religions que es troben molt ben acollides al país, però que també tenen petits reclams i propostes per desenvolupar les seves pràctiques i cerimònies d’una manera més accessible.

BAHAISME, Toni Gil

Una de les religions minoritàries que es practiquen al país és el bahaisme, originari de l’Iran. “Un dels nostres principis és la lliure investigació de la veritat. Un mateix ha de saber investigar quines són totes les religions que existeixen per conèixer el seu contingut i ser capaç de triar quina li convé”, argumenta Toni Gil, membre de la fe bahá’í d’Andorra. El bahaisme, però, es fonamenta en una religió en què l’única font és Déu, qui s’ha manifestat en diferents moments de la història. “Segons el nostre entendre, Déu ha enviat a cada època un missatger per a la gent d’aleshores, amb missatges que es poguessin entendre. Per nosaltres el darrer és Bahá’u’lláh, fundador de la fe bahá’í”, explica. Aquesta religió compta amb principis que, tot i semblar actuals, fa anys que es contemplen, com la igualtat entre homes i dones; un idioma universal auxiliar al maternal; un tribunal internacional de justícia, o la resolució en l’àmbit espiritual dels problemes econòmics extrems. “Estem parlant d’aquests principis des de la fundació, que va fer el profeta Bab el 1844”, comenta.

Per formar part dels bahá’í cal acceptar la figura del Bab com a enviat de Déu, Bahá’u’lláh com a profeta d’aquesta època i els convenis que s’han fet, com la designació del seu fill com a successor, un cas únic a totes les religions. A partir d’aquí es va formar la Casa Universal de Justícia, que està situada a Haifa (Israel), on es tracten els assumptes bahá’í de tot el món. “Són nou membres escollits per delegats de tots els països que tenen una assemblea nacional. Tots som força grans, ja que els joves no hi estan gaire interessats”, detalla. Actualment, el bahaisme només compta amb 10 membres a Andorra, però en l’àmbit mundial hi ha sis milions de persones que el practiquen. Aquesta religió té representació permanent a l’ONU i és membre de l’Ecosoc, Unicef i Acnur. “Fins i tot hem format part del concurs de reestructuració de l’organització, on dos dels finalistes van ser bahá’í”, explica amb orgull.

La principal dificultat dels bahá’í a Andorra és manifestar-se públicament, ja que no tenen personalitat jurídica. “No hem tingut gaires problemes, però necessitem que es faci un registre de les religions”, explica. Una reclamació que fan des del 2008 i el Govern sempre els respon amb un “estem treballant en el tema”, ja que per fer-ho realitat és necessari crear una llei. “Penso que ho poden tirar endavant amb més facilitat perquè els hem donat tota la documentació”, diu.

TAOISME, Joan P.

El taoisme és una tradició filosòfica i religiosa d’origen xinès i es basa a aconseguir viure en harmonia”, explica Joan P., un andorrà de 58 anys que practica aquesta religió des de fa una dècada. La seva relació amb la Xina, on va viure prop de 10 anys, el va fer conèixer la tradició taoista i arrelar-s’hi. “Portava una vida massa estressant, ja que em dedicava als negocis empresarials. El taoisme es va convertir en una necessitat: la d’aprendre a desconnectar i intentar viure en harmonia i amb felicitat. A partir d'aleshores va ser quan m’hi vaig interessar al cent per cent”, manifesta.

Quan va tornar a Andorra es va adonar que la religió de la qual s’havia enamorat no la practicava ningú i a dia d’avui segueix sent una incògnita per a la majoria de la població. “La practico a casa, a la intimitat, i tenint en compte que Andorra és un país petit no crec que calgui obrir centres o locals per a aquesta religió. Tot i així, crec que se’n podria fer més difusió, no només a les classes de kung-fu o de meditació”, opina.

El taoisme religiós és una bar­reja d’elements de diverses filosofies, com el confucianisme, el budisme i el folklore religiós asiàtic. “Adorem els nostres avantpassats a través d’uns déus concrets”, comenta. Entre les deïtats més populars es troben Xou Xin, déu de la llarga vida; Lu Hsing, el de la salut, i Hu Hsing, que representa la felicitat. La importància d’aquests tres déus no és casualitat, ja que l’objectiu del taoisme és assolir la longevitat de la vida amb plenitud pel camí de la felicitat. “Nosaltres intentem aconseguir el sender espiritual, la font de tot allò que hi ha al món, deixant de banda les preocupacions i les relacions amb el món material per obtenir la pau. És complicat però es pot aconseguir”, diu. El llibre sagrat del taoisme s’anomena Tao Te Xing (el llibre de l’ordre del món i la força vital) i compta amb unes 20 pàgines que es divideixen en 81 capítols. “La llegenda diu que fou el filòsof Lao-Tsé qui el va escriure. I tot i que no ho sabem amb certesa, el venerem com a un Déu”, detalla. Així mateix, les obres Dào Dé Jing, del pensador Laozi, i Zuang Zi, del filòsof Zuang Zi, són una lectura obligatòria en aquesta religió. “Proposen una filosofia de vida que tothom pot entendre i seguir”, afegeix.

Els rituals del taoisme es basen a recordar l’harmonia entre l’equilibri del cel i la terra, així com promoure la salut i la prosperitat en la comunitat. “Són esdeveniments acolorits i amb molta vida, on també pren molta importància la meditació, essencial per poder desconnectar dels problemes quotidians”, diu. A Andorra, però, la comunitat taoista és tan petita que, segons Joan P., només hi ha cinc membres. “Crec que és perquè hi ha molta gent que no se’l pren com a religió”, conclou.

JUDAISME, Rodrigo Pianni

Els jueus són una de les comunitats minoritàries al país, tot i que es tracta de la tercera amb més fidels a Andorra, després del catolicisme i l’islam. “Actualment tenim 100 membres l’any i a Andorra n’hi ha uns 5.780”, explica Isaac Benchluch, president de l’Associació Cultural Israelita de les Valls d’Andorra (ACIV). Un dels jueus que viuen al país és Rodrigo Pianni, un jove de 19 anys que en fa tres que és resident. És argentí de naixement però de tradició jueva, com tota la seva família. “Per mi el judaisme és un concepte molt ampli, que inclou la religió però també la nació i la cultura”, explica el jove.

La religió jueva creu en un sol Déu, Jahvè, qui va crear tot el que existeix i que es preocupa per la humanitat. “És la primera religió monoteista que va ser documentada”, comenta el jove. A diferència del catolicisme, per exemple, no existeix cap imatge de Déu i el seu llibre sagrat rep el nom de Torà. “Són els cinc primers llibres de l’Antic Testament, on s’explica la creació del poble d’Israel”, detalla. En aquest sentit, el sàbat és el dia sagrat per a ells, ja que es commemora que Déu va descansar el setè dia de la creació del món. “Hi ha moltes coses que no podem fer en sàbat, com tocar un instrument musical, posar rentadores... però sí que podem llegir o conversar”, explica entre rialles. A banda de celebracions de caràcter privat, que al país les realitza a domicilis privats, el jove viatja amb la família diverses vegades a l’Argentina i a Israel per poder celebrar algunes festivitats. “Una que agrada molt als infants és el Purim, una festa que, tot i no ser estrictament religiosa, celebren disfressant-se. Nosaltres commemorem que el poble jueu es va salvar de ser derrotat pels perses”, explica.

Fa menys de dos mesos el Rodrigo va viatjar fins al lloc més sagrat del judaisme, el mur de les Lamentacions, a Jerusalem. “Vaig estar dos mesos a Tel-Aviv fent un curs sobre fotografia únicament per a jueus i vaig aprofitar per tornar a ciutats com Haifa o Jerusalem. Allà vaig tornar resar en un lloc tan emblemàtic”, explica. En aquest sentit, lamenta que Andor­ra no tingui un lloc on poder fer les seves pregàries però entén que la llibertat religiosa “és un fet molt positiu”. “Crec que aquest país té un sentiment cap als jueus que potser altres no tenen. Les acusacions que es fan sobre la Segona Guerra Mundial no sé si són certes, però no m’agraden perquè em sento molt a gust aquí”, comenta. Els principals problemes que tenen els jueus a Andorra són la dificultat per trobar menjar kosher i la impossibilitat d’enterrar els seus familiars i amics. “Les dues coses les hem de fer a Tolosa o a Barcelona”, conclou Benchluch.

HINDUISME, Barthi Wibhani

A l’Índia tenim 28 religions i cadascuna té diferents idiomes”, comenta Barthi Wibhani, que fa 20 anys que viu a Andorra. L’hinduisme és la religió més practicada al país indi, on prop del 80,5% de la població l’exerceix. A diferència de les religions monoteistes, compta amb una infinitat de deïtats. “Tenim uns 300 milions de déus i cadascun té un significat concret”, explica entre rialles. Els més rellevants són Brahma, creador de l’Univers i que pot habitar en éssers vius o objectes inanimats; Vixnu, que simbolitza la protecció, la pau i l’amor universal, i Xiva, que representa un cicle còsmic de la mort i el renaixement, on els éssers humans poden perfeccionar les seves ànimes.

Entre les branques religioses de l’hinduisme, a Andorra el 90% dels practicants pertanyen a l’anomenat sindhi, mentre que un 10% són sikh. “El sikhisme és una religió índia fundada pel guru Nanak, mentre que el sindhi és un moviment d’un grup ètnic-lingüístic que es troba al Pakistan, i és una nació”, explica Bahrti Wighani Bawani. Actualment hi ha unes 40 famílies hinduistes al país, que representen unes 200 persones. “És una xifra alta i es tracta de persones que fa uns 30 o 35 anys que viuen al país.

Tot i així, moltes famílies han hagut de marxar a Barcelona o a altres països per diversos motius i ara potser som menys”, afegeix Wibhani. Tot i la magnitud i complexitat de la religió, els hinduistes de totes les branques es troben en festes conjuntes, com el Diwali, la festa de la llum que se celebra el 27 d’octubre, i la Holi, la festa de colors. “Pel Diwali, la nostra gran celebració, ens reunim per resar plegats a la deessa Lakxmi, que representa la fortuna, la riquesa, la bellesa i l’abundància”, detalla. En aquest sentit, els hinduistes es mostren molt agraïts per l’acollida que tenen celebracions com la Holi, on centenars de persones s’apleguen per gaudir de la festa dels colors, o l’augment de l’interès per la pràctica del ioga. “Estem també molt agraïts al comú d’Encamp perquè ens ajuda i ens deixa fer celebracions com la Holi”, agraeix Wibhani.

La comunitat hinduista a Andorra reconeix no tenir cap dificultat ni problema per poder expressar-se al país, tot i que manca un local per dur a terme els rituals i les celebracions plegats. “Quan hem de fer una festa ens reunim en sales d’hotels, que lloguem prèviament. Allà ballem, ens divertim i mengem cuina índia”, comenta. Això també provoca que els practicants cada mes hagin de fer els rituals en cases privades. “Per exemple, el de la lluna plena, quan nosaltres anem a casa de la mare”, conclou.