Els llibres resisteixen

Una vegada al mes les responsables de les biblioteques d’Andor­ra ens reunim per unificar tots els criteris respecte a la catalogació, els préstecs, els usuaris i, també, per parlar d’activitats conjuntes”, explica Carina Cadet, l’encarregada de la Biblioteca Pública de Govern. Un total de vuit –nou amb la Nacional– sales de llibres es reparteixen pel país. Una a cada parròquia, excepte Encamp, que compta amb dues. La multiculturalitat existent al territori fa que l’oferta de llibres s’estengui pels cinc idiomes predominants: català, francès, castellà, portuguès i anglès. Respecte a l’organització, totes les biblioteques treballen de manera conjunta des de l’any 2009 per oferir un servei complet a tots els usuaris siguin a la parròquia que siguin. Un dels avantatges és la facilitació de la recerca d’exemplars: si un llibre no està disponible a la biblioteca on s’adreça l’usuari l’obra pot arribar fins on és el lector o a la inversa. El trasllat és ràpid, com a molt el procés es pot demorar dos o tres dies.

I és que els temps han canviat i lluny de configurar-se –únicament– com un punt de reunió entre llibres on la gent troba un espai per concentrar-se, la biblioteca ha esdevingut un espai lúdic, tant per a grans com per a petits. Internet també ha posat el seu granet de sorra colant-se en els espais presos pels llibres. Ara és difícil trobar una biblioteca sense una sala d’ordinadors de consulta i, per descomptat, un punt d’accés Wi-Fi. Una realitat que no ha desplaçat la principal motivació que continua sent anar a buscar llibres, sobretot no­vel·les, reconeix Cadet. Però que sí que ha influït negativament en el servei de préstec audiovisual. El naixement de plataformes streaming ha generat “una pèrdua d’usuaris consumidors del catàleg de CD i DVD”, apunta Cadet. Per a Steve Cummins, usuari de Canillo, l’ús d’Internet a les biblioteques està de més, ja que és un lloc que “empro, especialment, per agafar llibres”, i afegeix que és “important utilitzar el paper abans que les pantalles”, per tant, aposta perquè hi hagi “més llibres”.

No obstant això, les biblioteques han evolucionant de forma positiva, ja que ara són “més dinàmiques, més socials”, comenta l’encarregada de la de Canillo, Eva Gironès, qui reconeix que és important deixar interactuar els nens amb els llibres i “ser més permissius”, ja que hi ha una separació clara d’espais perquè tots puguin gaudir de la lectura. L’Anna Arias, que visita sovint aquest espai, apunta que “la idiosincràsia de les biblioteques ha canviat molt, ja que es van crear com un punt on la gent anava a buscar llibres per al préstec i per a la lectura”, fet que les convertia en “un lloc que espantava una mica perquè hi havia gent molt gran i un silenci sepulcral”.

Tot i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, la gent continua fent ús regular de les biblioteques. Les darreres dades ofertes pel departament d’Estadística asseguren que les visites enregistrades van augmentar en un 16%, arribant a les 119.666 persones. El flux diari de gent que visita la biblioteca es manté i, és més, “sempre tenim un lector nou cada setmana”, afirma Cadet. No obstant això, els serveis han d’adaptar-se a les novetats actuals dels usuaris i així és com va néixer EBiblio, un catàleg virtual de la Xarxa de Biblioteques d’Andorra que possibilita el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet. Tot i així, l’èxit d’EBiblio depèn del perfil d’usuaris de cadascuna de les sales. Un exemple és el cas de la d’Escaldes-Engordany. La seva responsable , Vanessa Sanjurjo, admet que aquest servei “no funciona gaire” i que, a pesar de l’expansió del llibre electrònic fa uns anys, quan el préstec de llibres va ressentir-se una mica, “la gent continua preferint el paper”.

NAVEGAR, SÍ, LLEGIR, TAMBÉ

“A la gent li agrada vindre i agafar llibres. Internet no sé si haurà afectat en la compra, però les biblioteques funcionen força bé”, afirma Sanjurjo, qui remarca que a Andorra “totes les biblioteques tenen molts usuaris” i “no n’hi ha cap que no se sàpiga per què hi és”. Les dades parlen per si mateixes. L’any passat els préstecs a la biblioteca comunal d’Escaldes-Engordany van arribar fins als 5.942. Una dada rellevant si es té en compte que el nombre d’habitants a la parròquia no supera els 15.000. El que posaria de manifest que prop d’un 40% de la població és usuària del servei de préstec de la biblioteca.

D’altra banda, l’ús d’ordinadors, d’accés lliure a totes les biblioteques del país per als ciutadans majors de 16 anys, no deixa de créixer. A la fi de l’exercici anterior més de 6.200 persones ja s’havien apropat a la sala cibernauta. Però anar a la biblioteca i connectar-se a Internet no comporta cap greuge cap a la lectura, ja que moltes persones “sempre acaben llegint”, afirma Cadet. Això sí, “molts estudiants en lloc de buscar informació en un llibre el primer que miren és Internet”, admet la responsable de la Biblioteca Pública de Govern. Una situació, si més no, curiosa quan nombrosos llibres envolten l’escolar.

Precisament, Nascuts per llegir (NPL) és un programa que promou la lectura entre els infants de zero a tres anys que busca “incentivar des de ben petits” les visites a les biblioteques mitjançant la creació d’experiències emotives i positives a través de la lectura. El projecte, en què participa Cadet i que inclou el treball conjunt de biblioteques amb llevadores, personal d’infermeria pediàtrica i pediatres, està ideat perquè pares i fills connectin a través de la literatura. Tanmateix, la lectura també es pot promoure a través d’Internet, tal com fan des de la sala d’Escaldes-Engordany, on “el 95% dels usuaris volen rebre informació sobre les novetats” i es per això que “enviem un correu amb el que hi haurà el pròxim mes. Dos o tres dies després ve tothom amb els llibres que li interessen anotats” per tenir un primer contacte amb les noves incorporacions, explica la responsable de la sala.

LLIBRES LLIURES

Valentina Guerrero, usuària habitual de la Biblioteca Pública de Govern, fa servir l’espai, d’una banda, per a la impressió de fulls i, de l’altra, per gaudir de la lectura. Però troba a faltar tenir la possibilitat de remirar els llibres que li interessin a casa seva, ja que un dels requisits per poder fer ús del préstec de llibres és residir al país. En conseqüència, Guerrero té dues opcions: consultar els llibres a la sala de lectura o revisar les noves incorporacions que hi ha al passallibres. Una iniciativa que agraeix i que la va sorprendre; “inclús hi ha una vitrina amb llibres per regalar”. En aquest espai, ubicat a les portes de cada biblioteca, els llibres són de lliure accés. Qualsevol té la possibilitat d’agafar un exemplar i deixar-ne un altre. I ningú té l’obligació de retornar-lo. Habitualment, el fons d’aquesta prestatgeria el conformen els llibres que la gent ja no fa servir o que la pròpia biblioteca ha exclòs del seu catàleg per antiguitat o repetició. L’última lectura de Guerrero va sorgir precisament d’aquesta prestatgeria. Una publicació sobre psicologia infantil que li va permetre aprofundir al voltant de la hiper­activitat. Amb tot, els espais literaris de Canillo i el Pas de la Casa van decidir solucionar aquest problema amb l’emissió d’un carnet temporal per a tots aquells usuaris no residents que són al país durant uns mesos i que volen llegir-los a casa. No obstant això, els usuaris de la Xarxa de Biblioteques d’Andorra es mostren força contents amb els serveis que s’ofereixen.

PERFIL DE L’USUARI

El període de màxima afluència coincideix amb el curs escolar, però el perfil dels usuaris –depenent el moment del dia– és ben diferent. Als matins des de l’octubre fins ben entrat el gener les biblioteques s’omplen de desenes de temporers que aprofiten els serveis d’ordinadors per elaborar currículums, consultar pàgines web i imprimir, entre d’altres. També els acompanyen els usuaris jubilats o aturats, que “poden vindre a qualsevol hora” i, normalment, “els ve millor al matí”, apunta la responsable d’Escaldes-Engordany. Aquests centren la seva activitat en el préstec de llibres. El migdia és un moment per buscar llibres, ja que molta gent aprofita la pausa a la feina per visitar la biblioteca. A la tarda, les sales de lectura s’omplen d’estudiants, que, en finalitzar l’escola, es reuneixen sobretot per fer els deures. Les biblioteques del país permeten l’estada individual als nens majors de vuit anys. A última hora del dia, “la gent que estudia i treballa alhora surt de la feina i aprofita per vindre a estudiar una estona”, comenta Sanjurjo. Jéssica Pereira, usuària de la Biblioteca Pública de Govern, va descobrir aquest racó quan era petita en una visita amb el col·legi. Recorda que “hi vaig estar molt bé”. Ara que estudia a la universitat fa servir la biblioteca cada dia perquè li permet concentrar-se “millor”. Malgrat això, Pereira, com bona part dels estudiants que empren la biblioteca per repassar coneixements, desconeix el conjunt de serveis que ofereix la xarxa, com ara els tallers o xerrades que tenen lloc tots els mesos. Per a Quim Rodríguez, també usuari de la sala d’Andorra, anar a la biblioteca “m’ajuda a esforçar-me a estudiar” i a banda li proporciona “més tranquil·litat i silenci” per prepar-se els exàmens. Per la seva part, Nicolás Castro, company de taula de Rodríguez, visitar la biblioteca li recorda que ha de “pencar”. No és el cas d’Ailí Yang, una de les usuàries més fidels que concentra la biblioteca comunal d’Escaldes-Engordany. Fa dos anys que Yang va mudar-se al país i des de fa un visita tots els matins la biblioteca per estudiar castellà, sobretot a través de la Bíblia, que “m’agrada molt”, assegura Yang. També fa servir els ordinadors, on veu vídeos que l’ajuden a millorar el seu nivell d’escolta. Per a ella la biblioteca resulta un “lloc per pensar” i “on tinc tot el que necessito”.

ESPAI SOCIAL

Més enllà de configurar-se com un lloc on llegir de forma asserenada o d’accés a obres específiques de consulta, la biblioteca esdevé un espai social, com ara per als quinze integrants del Club de Lectura de Canillo.

Laura Casanoves, professora del centre d’autoaprenentatge de llengua catalana del mateix comú, i Eva Gironès van crear aquest grup, adreçat a un públic adult, fa quatre anys. El cercle lector devora un títol al mes per comentar-lo d’una forma relaxada fent aportacions personals. Una experiència que permet trobar “tants punts de vista com gent som al club”, celebra la usuària Iolanda Fernández, que si no s’hagués ajuntat amb els seus companys de lectura no hauria reprès l’hàbit lector que guardava abans de ser mare.

Descobrir autors nous és un dels objectius principals, però també ho és passar l’estona amb altra gent que comparteix l’afició per la lectura. “Tots tenim feines en què llegim molt i que després encara tinguis ganes de llegir un llibre és també un esforç”, assegura el membre Domènec Bascompte. A més, les novetats no marquen les línies de lectura. Totes les obres es mereixen una oportunitat i és per això que “llegim molts llibres que tenen deu o vint anys. No fem els mediàtics ni els totxos”, sentencia Gironès. Cada retrobament suposa un aprenentatge amb la lectura, però també amb altres aspectes quotidians com la gastronomia, ja que el berenar està basat en l’obra que es comenta. El club es va reunir dimecres passat per primera vegada després de les vacances. I la tornada venia amb repte inclòs. Al juny, el grup havia acceptat acabar l’obra d’una escriptora que havia deixat una novel·la a mitges. Ara, tots van anar amb l’escrit llegit per fer una posada en comú i decidir si construirien un final comú o cadascun proposaria el seu. Sigui com sigui, esperarien l’aprovació de l’autora, qui es va mostrar “molt entusiasmada” amb la proposta, recalca Gironès. Aquesta és “una forma de jugar amb els llibres. De vegades, la gent s’aparta de les biblioteques perquè creu que és com un espai molt seriós, molt avorrit”, apunta Casanoves. Tanmateix, ser amant de la lectura no eximeix el rebuig d’algunes obres. “Hi havia un llibre molt gruixut que ens havíem de llegir”, i com que el treball en grup resulta menys pesat “ens repartirem els capítols”, un experiment “fascinant” que es va presentar com una altra forma d’estimar la lectura, diu Casanoves.