El risc sota control

El telèfon d’emergències dels bombers, el 118, comença a sonar. El més veloç dels teleoperadors despenja l’aparell i rep l’avís: s’ha produït un incendi a l’escola andorrana de Sant Julià de Lòria. La teleoperadora pregunta totes les dades que necessiten saber per realitzar les maniobres pertinents: nom del centre on s’ha produït l’incendi, a quin carrer està situat, lloc exacte on s’ha originat el foc, quantes persones hi ha a l’edifici, si s’ha procedit a evacuar-les i quin és el contacte de la persona responsable. Després d’aquest minut de trucada, tot passa a una velocitat de vertigen. La teleoperadora informa els bombers mitjançant la megafonia i segons un ordre establert es distribueixen al vehicle al qual s’han de dirigir. Quan sona l’alarma, els agents corren a posar-se les botes, els pantalons i la jaqueta de foc, es cobreixen amb la cagula i el casc F1 per a incendi urbà i de camí al camió assignat s’equipen amb la màscara d’aire comprimit i l’emissora. En menys de tres minuts la dotació de deu persones ja està marxant amb els vehicles: un camió escala, el camió de foc, l’ambulància i el vehicle lleuger. I no són els únics que es mobilitzen: paral·lelament s’avisa i s’activa el servei de policia, mobilitat, circulació de la parròquia, FEDA (perquè talli el subministrament elèctric en cas d’incendi) i el SUM.

El cap de guàrdia sempre aprofita el desplaçament fins al lloc de l’incident per posar els agents al corrent de tota la informació que tenen, i és quan els diu que l’incendi no és real, “no saben que és un simulacre fins que marxem de la caserna i del centre on es realitza la maniobra només n’estan informats el director i el coordinador”, exposa el director adjunt del cos de bombers, Jordi Farré. El motiu és que com menys gent sàpiga que es tracta d’un simulacre, més natural serà l’actuació de tots els agents implicats i menys distorsionada serà la lectura dels temps realitzats. “Abans es preparava tot i teníem els camions a 100 metres del lloc. I, és clar, arribàvem de seguida i això és irreal, perquè no ens permet obtenir els temps reals de resposta a la caserna, el temps del missatge de sortida, el de desplaçament, etcètera”, comenta Farré. I és que el temps és un element essencial en aquests casos. Òscar Llovet, un dels caps de guàrdia del cos, explica que els primers minuts són els més decisius en qualsevol incident. “A qualsevol empresa, els deu primers minuts de l’emergència estaran sols, per molt ràpids que siguin els bombers o la policia. Se’ls ha de donar certa tranquil·litat i organització perquè tinguin les suficients eines per tal que es puguin desenvolupar correctament durant aquest temps”, i afegeix que totes les persones de les quals són responsables depenen d’això. Llovet assevera que “no és el mateix un incendi en un habitatge, que tens una ocupació limitada, que en una escola, que pot ser des de 50 alumnes, 330 a l’escola andorrana de Sant Julià o fins a les 1.800 persones que té el Lycée comptant els professors”.

Per tal que hi hagi més realisme, alguns membres del cos de bombers solen anar abans que la resta dels agents per posar una màquina de fum. “Hi posem fum artificial de discoteca, que no és nociu. És el que simula més bé el fum real, amb la diferència que és fred i no es comporta igual, però l’efecte és el mateix”, indica Farré, qui té molt clar que no deixen res a l’atzar, “tot es prepara a consciència i, a través de l’empresa o escola, es planifica el simulacre d’acord amb aquells punts que creuen que cal treballar o que cal mirar com es donaria resposta”.

Ja fa uns 20 anys que el supermercat Andorra 2000 va començar a fer simulacres i aquest cop està programat que n’hi hagi un altre. Tant a l’escola com al centre comercial els caps dels bombers es reuneixen amb ambdós directors del centre, decideixen on posaran el fum i com procediran a evacuar els alumnes a l’escola i els treballadors al supermercat.

L’origen del foc simulat de l’escola serà la sala de professors i el simulacre, en aquest cas, estarà destinat als alumnes de maternal. Després d’engegar la màquina, la sala comença a omplir-se de fum ràpidament, fins que el detector fa la seva feina i avisa la central de l’escola de la presència de la fumera. “En aquest moment es dispara la prealarma i el director o cap d’estudis ha de comprovar la veracitat de l’incendi. Si aquest és real ha de tancar les portes per contenir al màxim el foc i ha d’informar tot el centre que existeix perill i es procedeix a evacuar”, informa Llovet. Aquí és on s’activa la sirena i s’inicia el pla d’evacuació.

Andorra 2000 tindrà l’incendi fictici en un local tècnic del magatzem i els 55 treballadors que hi ha al matí, en escoltar l’alarma i la megafonia, no dubten a seguir ordres. “Atenció a tot el personal, prioritat 1”, resa el missatge, un codi intern que avisa el personal que està passant alguna cosa i com s’ha d’actuar en aquell cas. Després d’aquest anunci, sona una altra alarma per als clients de l’establiment, el qual avisa que, per culpa d’un problema tècnic, se’ls demana que vagin sortint tranquil·lament del centre. “En cap cas al missatge s’avisa que hi ha foc perquè llavors s’estendria el pànic”, declara Farré.

“La veritat és que estem molt rodats en simulacres d’incendi, però és cert que és una situació d’estrès. Fins i tot quan ets allà per pitjar el botó de la sirena hi ha nerviosisme”, se sincera Isaac Benchluch, director de l’escola andorrana de Sant Julià de Lòria. La seva feina, però, no es limita només a prémer un botó: l’escola no té megafonia, així que han inventat un sistema de consignes per alertar tots els educadors del centre. Benchluch es desplaça fins a la rampa de davant de l’escola i, mitjançant uns rètols, “comunico als professors on tenim l’incendi i quines escales no poden utilitzar. Quan senten l’alarma, tots els professors es desplacen a la finestra per veure els rètols, s’informen i evacuen”.

COMENÇA L’ACCIÓ

“Les portes automàtiques d’Andorra 2000 s’obren després de l’avís per megafonia com a mesura de seguretat i el personal ja sap que ha d’evacuar”, comenta el director adjunt del cos. Els responsables deixen el que estan fent, indiquen als clients que deixin la seva compra i van acompanyant-los cap a fora, per acabar reunint-se tots els treballadors al punt de trobada després de buidar el supermercat. “Evidentment tots aquests tipus de centre han de tenir un punt de trobada perquè la gent no es dispersi i es pugui fer el recompte dels treballadors, per saber si falta algú. A partir d’una llista, el responsable vigila que tot el personal hagi evacuat l’edifici”, indica Farré.

En el cas de l’escola, els més petits del centre se sorprenen quan la sirena interromp la seva classe en francès sobre les granges. És la primera vegada que fan un simulacre, així que “els hem d’explicar que ens hem de posar tots en fila ordenadament, que no han d’agafar res més enllà de la jaqueta si fa mal temps, i després estan a l’expectativa de fer el que tu els dius que facin. Participen d’una manera no conscient, tot i que algun nen és curiós i pregunta què està passant”, manifesta Rossend Areny, professor i coordinador de planta. Els mestres ordenen als alumnes que abandonin l’aula agafats de la mà de dos en dos, per marxar tots plegats per l’escala principal fins arribar al pati.

Normalment, una vegada els bombers han arribat on es fa el simulacre d’incendi, totes les persones del centre ja han evacuat. En aquell moment el cap de guàrdia dels bombers o el sotsoficial va a parlar amb el director o cap d’emergència del centre perquè li doni tota la informació dels fets mentre els bombers esperen ordres. “Abans el que passava era que anaven com pollastres sense cap i cada treballador et deia una cosa diferent i es perdia molt temps recopilant les dades i segregant després les bones de les dolentes. Ara ja se sap que és el cap d’emergència qui dona la informació més fiable del que et trobaràs”, explica Farré. Es revisa en menys de dos minuts i es procedeix amb la maniobra d’extinció, que en el cas dels simulacres només consisteix a portar les mànegues fins a l’origen del suposat foc.

AVALUACIÓ

El cap de guàrdia dels bombers detalla quins són els punts que valoren de l’actuació del centre en qüestió: “Durant el simulacre fem una valoració dels recursos humans i dels mitjans tècnics. Dels primers es mira tot el procediment que nosaltres hem establert al pla d’autoprotecció, si s’ha realitzat correctament, si han esperat la consigna d’evacuar, si han evacuat bé, etcètera.” Quant als mitjans tècnics, es valora “si la central d’alarma ha funcionat, si la sirena s’ha escoltat a tot arreu, si el polsador o detector que hem pitjat ha funcionat, si les portes de sectorització automàtiques s’han tancat soles o no, si els extintors tenen la revisió feta, etcètera, de tot això fem l’informe en una plantilla que tenim.”

Als directors i coordinadors dels centres on es realitzen aquestes maniobres també els serveix per saber on han fallat i com podrien millorar l’actuació. El director d’Andorra 2000, Antonio Miralles, en fa una valoració: “Avui he trobat que potser els treballadors han trigat una mica més del que estava previst, hi ha hagut una mica de descoordinació. Els caps de botiga era la primera vegada que feien de caps d’evacuació i han tingut tres o quatre punts per millorar.” I afegeix que “el temps de resposta dels treballadors d’avui ha estat de prop de deu minuts, que per buidar una botiga com aquesta de 6.000 metres quadrats no és gaire”. Per la seva banda, l’adjunt de la unitat de prevenció dels bombers, Sergi Fluixes, fa la seva lectura dels resultats: “En general ha anat molt bé, es veu que hi ha una bona organització. Tècnicament potser la megafonia s’ha de posar una mica més alta perquè no s’escolta gaire bé el missatge. El temps de resposta ha estat dins dels deu minuts d’intervenció. Quan han arribat els bombers ja estava tot l’edifici evacuat i el foc sectoritzat.”

En el cas de l’escola, el director sap molt bé quins són els punts dèbils del centre i com corregir-los, com ara el sistema de consignes amb rètols per suplir la falta de megafonia i les escales exteriors. “Tenim el problema de les escales d’emergència, que són altes i fan una miqueta de respecte als petits, però el que fem és portar-los de tant en tant per allà per acostumar-los.” Benchluch recorda l’últim simulacre que van fer, el qual diu que va anar molt bé a banda d’un petit problema de les sirenes, i Llovet s’afegeix indicant que “pel que fa a recursos humans l’organització va ser molt bona, el desenvolupament del simulacre, molt correcte, i l’únic que es va notar va ser una petita mancança en l’àmbit tècnic, que de seguida es va reparar”.

IMPORTÀNCIA DELS SIMULACRES

L’objectiu principal que busquen des dels bombers quan implementen els plans d’autoprotecció és que ningú es faci mal i intentar que, quan ells arriben, l’edifici ja hagi estat evacuat. “Normalment, pel temps de resposta que tenim, que és d’entre cinc i deu minuts, ens trobem sempre que quan hem arribat tothom està evacuat. És la feina que s’ha fet amb els plans d’emergència que estem fent des del 2000 a les escoles, que es va fer la Llei de seguretat a les escoles, i des del 2008 a les empreses, on hi ha un article que diu que totes les escoles i centres han de tenir el seu pla d’emergència”, exposa Llovet. En el cas de les escoles, maternal i primària han de fer dos simulacres l’any, un amb bombers i l’altre sols, i a partir de secundària només és obligat fer-ne un. Les empreses, però, no tenen cap obligació.

Per Benchluch, fer simulacres d’incendi és molt important “i una cosa que no pots deixar de treballar. Recordo un any que per algun motiu no vam fer simulacre al primer trimestre, i al segon o tercer trimestre, que en vam fer un amb els bombers, no es va fer gaire bé”. Areny opina igual, que cada any s’ha de fer reciclatge perquè “per sort no és una situació amb la qual ens trobem cada dia i podríem oblidar el que vol dir cada símbol, així que de tant en tant anar refrescant està bé”. Ferran Rechi, sotsoficial de prevenció i responsable de la secció d’inspeccions, exposa que aquesta formació s’extrapola en cas de perill fora de l’escola, “moltes vegades aquest hàbit que tenen aquí l’apliquen a casa quan passa alguna cosa. Els pares actuen d’una manera i les criatures saben com actuar davant del fum, així que moltes vegades els diuen als pares què han de fer”. El cap de guàrdia dels bombers afirma que s’està fent una bona feina amb els centres escolars, “són els edificis més segurs i millor organitzats que tenim al país. Estem parlant d’uns 12.000 alumnes i uns 1.500 educadors de 31 escoles, de les quals cada any un 80% participen. És una tasca molt important perquè arribes a un volum molt gran de gent”.