El cost de morir-se

L’ésser humà sap que el fet de néixer significa que, tard o d’hora, hi haurà un final. La mort és inevitable i és un dels episodis que passen per la ment de les persones amb temor i por per la desconeixença a allò que pugui succeir a l’hora de marxar per sempre. Però encara que aquest moment és present moltes vegades la gent oblida que el final no és gratuït i la sorpresa sorgeix quan, enmig del xoc emocional i la tristesa, s’ha de fer càr­rec de totes les despeses que suposa la defunció d’un familiar o un amic. “El preu mitjà d’un enterrament a Andorra són uns 3.000 euros, però varia si volen més flors o altres serveis”, comenta Esperança Somoza, gerent de Pompes Fúnebres Andorranes. Al país es fan uns 230 serveis de defuncions l’any. Les funeràries són un factor essencial tant per la gestió administrativa com pel servei d’acompanyament que ofereixen cap a la família, que en un moment tan delicat necessita el suport d’aquests professionals per rebre consell i per facilitar els tràmits de la defunció. “És dur, sobretot depenent de l’edat del difunt, però el que et fa sentir bé és que reconfortes el millor que pots la família”, explica Raquel Mialdea, que des de fa només dos mesos s’ha incorporat a Pompes Fúnebres de les Valls. Quan una persona mor la funerària s’encarrega d’anar a buscar el cos allà on estigui i traslladar-lo fins al tanatori, on es fan preparacions prèvies, com la tanatopràxia i el vestuari, un servei que té un cost aproximat d’uns 250 euros. Els professionals aposten per la naturalitat en el maquillatge i la vestimenta tot i que la decisió definitiva sempre la té la família. “Qui paga mana però no cal posar-los ben pintadets. Si el teu pare no es posava coloret per sortir al carrer, per què ara sí? Sempre recomano que es porti la roba que feia servir la persona. Per què un vestit? La majoria d’homes que conec el primer que fan en una boda és treure’s la corbata... I quan l’hi estàs posant sembla que l’estiguis escanyant, pobret. Hi ha qui vol una roba concreta quan es mori, llavors ho respectem”, argumenten des de Pompes Fúnebres Andorranes. Posteriorment, els familiars poden vetllar el cos per un preu que els comuns ofereixen d’entre 200 i 288 euros al dia, en funció de la par­ròquia. Les flors són una ornamentació essencial en els funerals i és típic que amics i familiars portin un ram o una corona en rècord al difunt, les quals poden oscil·lar entre els 40 i els 400 euros. El clima del país fa que la varietat de flor sigui limitada, ja que no hi ha vivers que puguin cultivar espècies exòtiques, però els experts asseguren que no hi ha problemes amb les demandes dels clients. A més, les noves tecnologies permeten fer comandes i enviaments en línia per tal de facilitar la feina als amics i familiars. “Ara es poden encarregar les flors, els condols i les esqueles. A les xarxes socials també es van introduint serveis però encara costa. A la llarga crec que serà una mena de comunicació, sempre que les famílies no siguin reticents a fer-ho perquè la privacitat de la gent sempre s’ha de respectar”, explica Pere Marsenyach, de Pompes Fúnebres de les Valls. A tots aquests costos cal afegir els recordatoris i, en cas de fer una cerimònia religiosa, la missa en una església del Principat. Els mossens cobren per anticipat 50 euros per servei, menys a Sant Julià, que el preu és de 90 euros, perquè afegeix música amb orgue i cor. “El problema d’Andorra és que no tenim un lloc on poder fer una cerimònia laica en condicions”, comenta Somoza. Per aquest motiu, els familiars es veuen obligats a llogar locals o sales del comú per poder donar l’últim adeu al familiar amb una petita cerimònia. Per anunciar les misses i els enterraments algunes famílies utilitzen el servei gratuït de les crides (a Escaldes val 22 euros), on un cotxe comunal passa per les parròquies anunciant les dades del difunt i el lloc i la data de les cerimònies, i les esqueles, tot i que els professionals asseguren que són serveis que s’utilitzen amb menys freqüència. “Va per generacions. També depèn del temps que fes que la persona era al país o si era gran i feia anys que estava en una residència... La gent del barri se n’oblida i la recorden quan senten la crida”, comenten des de Pompes Fúnebres Andorranes.

L'ÚLTIMA ELECCIÓ

Una de les preguntes més freqüents sobre la mort és si es vol ser enterrat o incinerat. Sigui d’una manera o una altra és necessària una caixa, que pot oscil·lar entre els 800 i els 6.000 euros, en funció de la qualitat de la fusta amb la qual estigui construïda. “La família vol caixes ecològiques, tot i que també hi ha qui la vol de 5.000 euros encara que sigui per incinerar. La veritat és que cada vegada es demana més la incineració”, explica Sandra Pinto, que fa onze anys que treballa a Pompes Fúnebres de les Valls. El cost i la facilitat per traslladar el difunt són els motius principals perquè els familiars prenguin aquesta decisió. El forn crematori situat a Escaldes-Engordany pertany a aquesta empresa i també dona servei a Pompes Fúnebres Andorranes. “El cost de la incineració amb una urna bàsica és de 750 euros”, expliquen des de Pompes Fúnebres Andorranes. En aquest sentit, en el mercat es poden trobar urnes que van des dels 100 fins als 800 euros i de molts estils diferents. N’hi ha que són clàssiques, modernes, biodegradables, urnes que contenen una llavor que quan s’enterra fa créixer un arbre, reliquiaris, marcs amb fotografies que s’obren per guardar les cendres, quadres on també es poden posar objectes personals dels difunts i penjolls per portar una mica d’aquestes cendres, entre infinitat de possibilitats. “Són maneres de pensar. Jo a casa no sé si ho tindria. Penso que si tens la sort de tenir un xalet amb jardinet, un lloc que no afecta el visitant, les pots posar allà. Però dins un pis o un columbari...”, comenta Esperança Somoza. Moltes vegades sembla que com més rica sigui la família més diners deixa en l’enterrament d’un familiar, però segons els professionals del sector no sempre és així. “Hi ha famílies molt importants que penses que agafaran una caixa molt cara i no és així. I la gent més obrera agafa la més alta perquè és l’últim regal que li vol fer al seu familiar. Has de tenir de tot i per a tothom”, detalla Marsenyach. El consell professional que ofereixen les funeràries torna a ser vital per al client, que si no queda content en un moment de tanta vulnerabilitat com és la pèrdua d’un ésser estimat pot tenir conseqüències nefastes per a l’empresa.

EL PREU DELS CEMENTIRIS

Cada parròquia compta amb un cementiri, com a mínim, però els preus dels nínxols i els columbaris varien en funció del comú. Actualment les opcions que es poden fer és llogar o comprar. A Canillo, un nínxol a perpetuïtat val 520 euros, a la Massana 515 en primera, segona o tercera fila, i a Ordino un costa 800 euros. A Encamp se’n poden adquirir com a mínim dos per 3.012 euros, mentre que a Escaldes surten per 1.373,50 euros i a Andorra la Vella, la tarifa de les files 1 i 2 ascendeix a 3.478,97 euros. Com més amunt és la sepultura més s’abarateix el preu. L’únic cementiri que posa en disposició de venda els panteons és el de la Plana, a Escaldes, per 17.500 euros. Pel que fa al lloguer, els preus també varien, així com la durada. Les úniques parròquies que lloguen nínxols per a 30 anys són Ordino, per 680 euros, i Sant Julià de Lòria, per 1.000 euros. Però hi ha molts difunts que no volen ser enterrats a Andorra i les repatriacions són un altre dels procediments que augmenten notablement el cost de morir-se. Els viatges a altres països s’ha de fer seguint uns protocols i en uns dies determinats, ja que el cos ha d’arribar el mínim de malmès possible. “Pels vols, per exemple, s’han de complir unes normes internacionals, com que la caixa faci 22 mil·límetres de gruix, la fusta sigui laminada, amb quatre nanses de càrrega...”, explica Marsenyach. En aquest sentit, una de les comunitats que més trasllats feia era la portuguesa, amb un cost que normalment supera els 5.000 euros. A l’hora de passar un cos d’un país a l’altre l’impost que és paga és el 4,5% d’IGI. “Com que entrem en territori de la Comunitat Europea no hem de pagar impostos, només el d’aquí. A la duana ens fan una declaració simbòlica”, afegeix. A partir d’aquí, el quilòmetre surt aproximadament a un euro, i un servei a Barcelona costa uns 4.000 euros. “Per això ara molts s’incineren o s’enterren a Andorra”, diuen des de Pompes Fúnebres de les Valls. Els turistes que moren al país són els difunts que s’acostumen a traslladar sempre. “Entenc que si un rus es mata esquiant la família de Rússia vulgui el cos”, diuen des de Pompes Fúnebres Andorranes. Per poder dur a terme la repatriació, els tràmits burocràtics també són un altre dels procediments més enrevessats que s’han de fer per poder realitzar el trasllat. “Gestionem tot allò relacionat amb la declaració al Registre Civil, els comuns, l’ambaixada, tràmits literals de defunció, molts dels quals postil·lats i amb traducció jurada perquè siguin vàlids fora d’Andor­ra... Depèn del tràmit cada paper pot costar entre 20 i 40 euros”, explica Mialdea.

UNA SOLUCIÓ A L'ABAST

Estalviar tots aquests costos als familiars té una solució: pagar en vida una assegurança que cobreixi totes aquestes despeses. “Inclouen la caixa, la incineració, les flors, el tanatori, la repatriació i l’assistència del viatge, entre d’altres. De cara al 2020 afegirem els tràmits de gestoria, el testament en línia i el vital”, explica Christel Torres, responsable de màrqueting i comunicació d’Assegur. Normalment, la modalitat més freqüent de pòlissa és aquella que es paga mensualment durant molts anys, per tenir cobert el moment de la mort. És una assegurança el pagament de la qual va creixent amb l’edat i que “s’estabilitza quan arribes als 70 anys”, comenten des d’Assegur. La mitjana d’edat dels clients que contracten la pòlissa d’exèquies, segons la companyia asseguradora, és d’uns 45 anys, i no ho fan de manera particular, sinó que ho contracten per a tota la família. “Són assegurances que et toquen de prop, per algun conegut o familiar, i és quan veus la necessitat de contractar-les i ho fas per a tots”, comenta Torres. Les funeràries també són conscients que cada cop més els clients tenen cobertes les despeses en cas de defunció, tot i que moltes vegades no en són conscients. “Hi ha molts tipus d’assegurances i molta gent no sap que estant de viatge també en té alguna que li cobreix la repatriació. Ens trobem molts casos, tant de gent jove com de persones grans”, explica Raquel Mialdea. Els turistes que venen al país, sobretot a esquiar, també compten amb unes bones assegurances en cas de defunció per accident. “Si fa trenta anys que estàs pagant el rebut al final podries pagar dos enterraments, però estiguis on estiguis et tornen cap a casa i no tothom té al compte els diners per un enterrament”, afegeix Somoza. Una pèrdua que suposa un trauma molt gran per a les famílies és la mort d’un nadó. En aquests casos, si l’infant no ha arribat a l’any, Pompes Fúnebres de les Valls només cobra els serveis externs, com els honoraris del mossèn. D’altra banda, els serveis socials també es fan càrrec de despeses de la defunció de persones que no tenien recursos econòmics. “El ministeri paga per persones amb assistència social. Ens donen 500 euros i fem el servei”, explica Sandra Pinto.