Febre saludable

Obrir el mòbil, fer clic en una aplicació i escanejar el codi de bar­res d’un producte. Dolent, mediocre, bo o excel·lent, apareix a la pantalla. O un semàfor vermell, groc o verd revela la valoració nutricional de l’aliment. Amb tots els detalls. La quantitat de greix, sucre, sal, fibra, proteïnes i additius amb el risc potencial que comporten, l’aportació calòrica i inclús l’origen ecològic. Les apps per conèixer la composició del que es menja estan de moda. Yuka, MyRealFood, MyHealthWatcher o CoCo es converteixen en imprescindibles al moment d’anar al supermercat per saber si el que omple la cistella s’ajusta a una alimentació saludable. Proporcionen molta informació que fa que siguin “una eina molt interessant que ens facilita l’elecció d’un producte en comparació amb un altre de la mateixa naturalesa i ens ajuden a conèixer millor les característiques dels aliments”, assenyala la dietista-nutricionista Marta Pons, però afirma que s’han de saber interpretar les dades. Per a la presidenta del col·legi professional, Alba Reguant, “com a eina complementària no estan malament, però cal un mínim de coneixement perquè és molt complicat fer una valoració nutricional d’una dieta tenint en compte només un producte. Ens pot dir que té massa sal, massa greix o que és molt processat, però no podem generalitzar-lo per a la dieta”, alhora que remarca que la part bona d’aquestes aplicacions és que “ens donen informació per educar el consumidor”.

LA PASTANAGA MÉS POPULAR

Yuka, nascuda a França el 2017, és la que més descàrregues acumula, amb més de 10 milions d’usuaris a Espanya des que va estar disponible, el juny passat, i 3.000 registrats a Andorra, segons les dades facilitades per la companyia. L’aplicació de la pastanaga com a icona és la més popular per analitzar la composició tant de productes alimentaris com de cosmètics, dels quals avalua els ingredients en funció de la química de l’article, i marca si són disruptors endocrins, contenen al·lèrgens, irritants i carcinògens pel risc amb què estan catalogats els components, “i no fan referència directa al producte”, aclareixen en el detall de l’anàlisi. Yuka dona una puntuació de 0 a 100, de dolent a excel·lent, i anuncia que disposa d’una base de més 600.000 productes estudiats, dels quals precisa que “analitza tots els ingredients i l’impacte potencial en la salut, però no la seva eficàcia”. MyRealFood va ser creada pel nutricionista espanyol Carlos Ríos, conegut per impulsar amb les anàlisis publicades a les xarxes socials el moviment realfooding, que aposta per eliminar els productes processats de la dieta, i és fàcil trobar articles que no han estat avaluats i algunes crítiques entre els professionals de la nutrició perquè consideren que no queden clars els criteris per qualificar els aliments.

MyHealthWatcher és per a Marta Pons “la millor d’aquestes apps perquè permet personalitzar la tria de productes segons el teu perfil, on figura si tens alguna al·lèrgia o intolerància, si vols menjar sense sucre, si has d’evitar algun nutrient en concret”, a més de valorar si es té una vida sedentària i quin tipus d’activitat física es fa o la quantitat d’aigua que s’ingereix al llarg de la jornada. I CoCo, Consumidor Conscient, sorgida a Barcelona, incideix especialment en el grau de processament dels productes.

Les aplicacions han nascut per la preocupació, dels mateixos creadors, per l’alimentació saludable i amb la premissa de resultar comprensibles per a qui no té coneixements tècnics de nutrició i de ser fàcils d’usar. Alba Reguant destaca que “vivim en una societat còmoda, d’apps, però el missatge a la població és retornar a l’alimentació no processada i, per tant, no té etiquetatge, s’ha de buscar l’aliment com a tal, ja no caldrien totes les eines i ens asseguraríem que és més saludable” si la compra és de fruita, de farines escollint les poc manipulades per fer la pasta o el pa a casa, carn o peix sense envasar, no hi ha cap codi de barres que es pugui escanejar. “Nutricionalment ens poden donar molta informació però si les estem utilitzant massa vol dir que no ho estàs fent bé i que estàs menjant alimentació poc sostenible, envasada i massa processada”, subratlla la professional. I en aquesta recerca pels aliments que no perjudiquin la salut apareix la incògnita de la fiabilitat dels criteris que es marquen per qualificar els productes. La presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes recalca que s’ha de filtrar la rellevància que s’atorga a l’anàlisi que fan aquestes apps “perquè s’ha de saber si tenen darrere algun professional que dona informació científica, s’ha d’anar amb compte amb això”, i ressalta que hi ha tanta informació relacionada amb l’alimentació disponible “que podem estar confosos”. I posa l’exemple del greix, perquè “hi ha greix saludable, no és tot dolent, també són interessants els carbohidrats”, i insisteix que “cal un coneixement mínim” per interpretar les dades. Marta Pons confia en la fiabilitat de les valoracions i manifesta que “la informació que consta a l’etiqueta en principi hauria de ser fiable”, tot i que precisa que “hi ha apps que a l’hora d’introduir nous productes ho deixen en mans dels usuaris i altres que demanen foto de l’etiquetatge i són els gestors qui ho fan, i aquesta opció sempre ofereix més garanties” perquè totes elles es promocionen informant que al darrere de les valoracions hi ha professionals especialitzats en nutrició i que són totalment independents de les marques.

DISPARITAT D’AVALUACIONS

Els referents de cada aplicació “són diferents i n’hi ha que n’utilitzen tres o quatre i d’altres només una o dues”, indica Pons. La referència més habitual és Nutriscore, “un sistema de puntuació que valora positivament o negativament l’aliment per la quantitat de greix i calories, fibra, sucre i el percentatge de fruita i verdura”, detalla. La presència d’additius és un barem generalitzat i la dietista-nutricionista especifica que “portar-ne resta punts i això seria discutible, ja que n’hi ha que són totalment innocus”. Com també fa una puntualització sobre el criteri “de l’origen ecològic o no que suma i resta punts, i cal tenir present que ni tot l’ecològic és sa ni tot l’ecològic és insà”, i respecte al mesurament dels processats “que compta negatiu” apunta que no tots són iguals, perquè “no és el mateix una galeta que un pot de llegums cuits o una llauna de tonyina”. L’experiència amb un escanejat de productes mostra que l’usuari es pot trobar amb disparitat de resultats fruit d’aquests diferents mètodes d’avaluació quan s’interessa per cuidar l’alimentació. Per exemple, un pa integral que es pugui trobar a la prestatgeria d’un supermercat pot rebre una qualificació dolenta per considerar-se un aliment processat i ser puntuat com a bo en un altre cas quan el que preval és la puntuació que s’atorga al contingut en fibra.

Les apps guarden l’històric dels productes escanejats perquè l’usuari pugui tenir un informe nutricional global del que està comprant i menjant i ofereixen, no en tots els casos, alternatives que ells consideren més saludables. Hi ha resums mensuals dels productes adquirits que poden reflectir una elecció decebedora respecte al que el consumidor està incloent a la dieta des del punt de vista d’aquestes anàlisis i hi ha compres que no resisteixen l’escanejat. Un repàs a la secció de galetes difícilment acaba amb algun qualificatiu de bo. Totes són mediocres o directament dolentes per la quantitat de greix, sucre i additius. En aquests casos, Alba Reguant tampoc no fa concessions a aquells que tenen l’objectiu de buscar una alimentació més saludable. “Les galetes les podem fer nosaltres”, recalca, i si la resposta de l’interlocutor és que aquests tipus d’elaboracions són més complicades i “no tenim temps” es mostra implacable contra les excuses, per argumentar que “el temps és prioritat i hem de prioritzar la intel·ligència a la cuina que hem perdut. Es poden fer galetes per a dos mesos perquè es conserven i a més no fa falta menjar-ne cada dia”.

EXCÉS D’INFORMACIÓ

Fins a les consultes de les professionals han arribat les preguntes dels usuaris sobre les aplicacions de valoracions nutricionals que consideren útils “perquè els ajuden a conèixer millor els aliments i a triar entre dues o més opcions similars”, comenta Marta Pons, per afegir que “també els atabala estar contínuament pendents de la composició dels aliments”. Les dues especialistes constaten que hi ha preocupació per seguir una alimentació més segura per a la salut. “Em trobo que la gent cada vegada està més interessada en la qualitat nutricional, hem de desfer mites, hi ha un neguit molt important en la societat per allò saludable i saber què hem de menjar i ja no és només per les calories”, exposa Alba Reguant, que especifica que tot i que hi hagi molta informació accessible “l’expert sempre existirà, hem de tenir coneixements i la gent té molt interès, però hi ha molta informació desvirtuada, a internet hi ha molta informació interessada i si es té un dubte s’ha d’anar al professional, que és el dietista-nutricionista”.

Als establiments comercials també s’aprecia aquesta tendència de buscar la salut en el menjar. La gerent de vendes d’alimentació de Pyrénées, Maite Macián, assegura que han percebut l’ús de les apps entre els clients quan fan la compra i “que el client cada dia vol estar més informat”, i s’han implicat en aquesta filosofia “donant-li molta importància, primer perquè és una demanda del client, que pren consciència de l’impacte positiu en la salut d’una alimentació saludable i equilibrada, i també perquè ens apassiona allò autèntic i natural”. En resposta a la demanda dels clients, Macián remarca que el centre “ha evolucionat els darrers anys” per incorporar productes frescos i d’elaboració pròpia que “prenen rellevància, en què utilitzem les millors matèries primeres del mercat”. Espais dels quals destaca el del pa, on cada dia es fan totes les varietats de pa, brioixeria i pastisseria, i on destaca que “fem la nostra farina amb el molí de pedra importat d’Àustria, en gran part a partir de gra biològic”, a més de seguir un procés de pastar i de fermentació amb l’objectiu d’obtenir un producte més saludable. La gerent de vendes d’alimentació de Pyrénées afirma que per atendre la preocupació creixent dels compradors ofereixen “fruites, hortalisses i verdures collides en 24 hores i lliures de pesticides, el que s’anomena aliments purs, i recalca que donen molta importància als productes frescos, “i invertim molt de temps per veure com es produeix el que venem i visitem la majoria dels nostres productors” per verificar les condicions en què es fa.

MENJAR MALAMENT

I és que la febre saludable paradoxalment conviu amb xifres mundials del rècord d’obesitat, amb molta incidència en països amb dietes tradicionals basades en productes naturals, com la mediterrània, que han estat substituïts a moltes llars pels processats tot i la informació que abunda sobre els perjudicis que poden comportar per a la salut. La presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes alerta que “l’estadística d’obesitat ens diu que n’hi ha més i més entre els nens. Anem més estressats, són més sedentaris, no mengem millor, cal que l’interès que té una part de la gent passi a tota la societat perquè hi ha molta gent que no menja bé”, i reivindica que fa falta “molta més educació nutricional i més participació del nutricionista en el sistema de salut”. La companya de professió coincideix que “l’alimentació saludable està de moda, però això no vol dir que tot el que està de moda i tingui l’etiqueta healthy sigui adequat i saludable per a totes les persones”, i reitera que “cal més educació nutricional i personalitzar més segons les necessitats de cadascú”. Des de Pyrénées asseguren que es publicita aquesta oferta qualificada com a saludable “als punts de venda i als canals que connecten amb el client de la web, de les xarxes socials i amb degustacions”, i remarquen que en el comportament del comprador “es nota que es preocupa i té molta influència de totes les notícies que rep, sigui de tendències o de la repercussió de productes més processats”. La gerent de vendes d’alimentació assenyala que per això s’han preocupat pel canvi d’oferta amb la nova fleca “i els proveïdors també estan fent canvis en comercialitzar cada vegada productes més naturals, bio i amb menys conservants”.

L’ús de les aplicacions pot servir, insisteixen les especialistes, com a suport per millorar els hàbits alimentaris perquè “és un complement que ens dona la tecnologia”, recalca la presidenta del col·legi professional, fent-lo servir com a orientació, i si “ens marquen com a dolent un producte s’ha de consumir molt puntualment”. Marta Pons insisteix que s’han de tenir en compte aquestes qualificacions però recorda que per considerar que “un aliment sigui o no saludable no depèn només de la composició nutricional i alimentària per 100 grams, que és sobre el contingut que s’analitza, no per unitat de consum”, i per mesurar l’impacte que tindrà per a la salut “dependrà de la mida de la ració, de la freqüència del consum amb què en prenguem, de la ingesta i de la idoneïtat per a cada persona en concret”.

La dietista-nutricionista reflexiona que per prendre una decisió a partir de la qualificació que les apps nutricionals fan sobre un producte “cal molta educació nutricional per saber escollir i cuinar correctament tots aquells aliments que formaran part de la nostra particular cistella de la compra”. Argument al qual afegeix que no es pot oblidar que “hem de prioritzar la compra d’aliments frescos, de temporada i proximitat, i aquests sovint no surten en aquestes apps”.