Amor 'a primera cita'

El ritme de vida d’aquesta societat amb una agenda carregada de feina, un cercle d’amistats de sempre que no canvia, la fredor d’un contacte nocturn en una discoteca... són situacions que poden portar una persona a buscar una alternativa per tal de conèixer gent nova i tenir l’ocasió de trobar parella estable. “És cert que hi ha altres plataformes similars, però totes es basen en un catàleg de persones filtrades. Xateges, xerres i tota la màgia es queda en un possible mar de mentides que sol culminar en una sola nit de passió... i què passa amb la connexió i el romanticisme?”, opina en Marçal, usuari de 32 anys de Cites a Cegues, un servei online ubicat a la Seu d’Urgell. Aquest es troba a mig camí entre una agència matrimonial tradicional i una pàgina web de contactes, diferenciant-se de la resta perquè els usuaris no tenen forma de relacionar-se entre si abans de la cita i tota la màgia la crea un equip d’assessors de l’àmbit de la psicologia. La Montse, usuària de Lleida de 40 anys, també estava una mica decebuda amb les experiències que havia tingut mitjançant aplicacions, ja que sentia que “hi ha moltes persones per internet amb ganes de conèixer a tort i a dret, xerrar i xerrar (no dubto que amb vàries persones), però no sentia la connexió ni les ganes en moltes converses buides, d’evolucionar”, i afegeix que quan ha trobat algú i ha buscat quelcom més profund i de llarga durada “aleshores ho veuen com anar molt seriosament i diuen que no volen compromís”.

Els usuaris de Cites a Cegues destaquen que el fet de tenir en compte només factors de compatibilitat i afinitat en comptes de factors físics els dona tranquil·litat, sabent que no manarà el cos, sinó la seva personalitat i la connexió entre ells. Per aquest motiu, el servei online és una base de dades on només les mateixes assessores veuen els perfils i fotografies dels candidats i no saben amb qui tindran una cita fins que no la tenen davant. “Quedar amb una persona desconeguda amb la intenció de passar un moment agradable és emocionant. Tot i confiar que serà una persona compatible i amb afinitat amb tu, ja que ha estat seleccionada per un equip professional”, afirma la Laura, usuària andorrana de la plataforma de 43 anys. Comenta que el fet de saltar-se passes i conèixer espontàniament una persona i anar descobrint com és “pot semblar poc natural, però al meu parer aquesta naturalitat també existeix en el moment de la cita”.

Alba Vallejo, creadora de la pàgina web, exposa que van decidir no tenir l’opció de “físic a la carta” perquè els usuaris no perdessin oportunitats, “en el moment que apliques aquest criteri deixes de tenir l’oportunitat de conèixer altres persones que poden tenir tot el que busques, però simplement no compleixen amb el color d’ulls, per exemple”. El seu mètode, diu, es basa en una frase que va dir Oscar Wilde: “No hi ha dues oportunitats per crear una primera impressió”, perquè realment creuen que no hi ha cap fotografia que pugui transmetre el que realment som i tenim per aportar. I és que les dues persones que tenen la trobada no només no saben com són físicament, sinó que no han parlat en cap moment. Com saber, doncs, que seran compatibles? El procediment que se segueix per obtenir les afinitats entre parelles s’inicia mitjançant uns qüestionaris que responen els usuaris després de registrar-se gratuïtament, on faciliten tota la informació personal que després s’aboca a una base de dades interna i que permet tractar-la i filtrar-la amb una sèrie de criteris. La informació que se’ls demana va des de la província de residència, el nivell d’estudis, que tinguin o no fills, religió practicada, aficions i gustos, fins a un test de personalitat i un text lliure on descriure’s amb una extensió il·limitada. La base de dades arriba gairebé a les 8.000 persones, de les quals 800 són d’Andorra, i el repartiment de la gent va segons la distribució ter­ritorial de Catalunya; on hi ha més gent vivint és on hi ha més gent registrada, com l’àrea de Barcelona. Pel que fa al sexe i a l’edat, la mitjana d’edat és d’entre els 35 i els 55 anys, sent gairebé 50% dones i 50% homes, podent oscil·lar amunt o avall un 5%. La creadora del web afegeix que, un cop aplicats aquests criteris de cerca, “el sistema ofereix una colla de candidats o candidates i, a partir d’aquí, és on entra l’assessor personal, que va mirant perfil per perfil partint dels interessos del client que estan treballant”.

EL MOMENT DE LA TROBADA

Quan arriba el dia, els sentiments solen ser de moltes preguntes i nervis, tot i que no hi solen faltar les ganes. “En el moment en què Cites a Cegues et confirma que l’altra persona ha acceptat conèixer-te comencen les preguntes de com serà, quin aspecte tindrà, etcètera”, explica en Marçal, perquè abans de la cita l’única informació que tenen de la seva parella és el nom, l’edat i lloc de residència, tot i que si ho demanen, també se’ls facilita una descripció qualitativa de la persona proposada, com ara la formació que té, els trets característics de la personalitat o les seves aficions. La Mercè, lleidatana de 45 anys, només ha tingut una trobada d’aquest tipus i va viure els moments previs de la cita amb nerviosisme, “quedar amb algú que no has vist mai és una mica angoixant perquè el fet de no tenir cap referència física de la persona amb la qual t’has de trobar fa que dubtis de si seràs capaç de poder quedar-te tota la cita. Vaig sentir por de no agradar-li i que no m’agradés”. En Pep, barceloní de 45 anys, va trobar una forma més natural i tranquil·la de viure-ho: “Va ser interessant, no hi vaig pensar gaire per no imaginar-me el noi, volia estar atent en el moment de la trobada i no anar amb una idea preconcebuda. Aquí està la gràcia.” Per la seva part, la Júlia, barcelonina de 45 anys, ho va experimentar amb molta intensitat: “Per a mi va ser divertit, vaig tenir la sensació de tornar a la meva adolescència. Té el seu punt de misteri, de curiositat per sortir de la zona de confort i saber quina persona et trobaràs. Tot i que vaig sentir nervis, no vaig tenir por. Confio plenament en el servei i criteri de les assessores.”

Un cop les dues persones proposades accepten la cita, s’estableix un dia, restaurant i hora, i se’n deriva el pagament, que són 50 euros per persona en concepte de gestió i, a banda, s’ha de comptar amb el preu del dinar o del sopar depenent del que demani cadascú. Per a la Montse era la primera vegada que decidia conèixer algú mitjançant una opció de pagament, “soc una persona perseverant i no conformista que, als meus 40 anys, vaig decidir que havia de fer quelcom diferent [no es poden obtenir resultats diferents si sempre es fa el mateix]. No va ser fàcil prendre la decisió, però em vaig voler interessar una mica més i finalment em vaig decidir”.

La trobada tan esperada es fa en un dels restaurants amb els quals tenen conveni, que ja estan acostumats i saben com tractar la parella, situació que facilita molt l’organització i el bon ambient de la cita a cegues. Perquè la parella es trobi tenen un mecanisme d’allò més senzill: la reserva de la taula es fa a nom dels dos, distintiu que fa que el personal del restaurant sàpiga que es tracta d’una cita a cegues. Quan arriba un d’ells, l’acompanyen a la taula i només queda esperar que arribi la parella i comenci la vetllada. En Marçal exposa com va ser aquella primera cita, on només entrar al restaurant i dir el seu nom, tot el personal estava al cor­rent de la situació, i ho va saber perquè la seva taula estava situada en una zona tranquil·la i decorada per a l’ocasió, “els nervis estaven a flor de pell, tant que sostenir una copa sense vessar el contingut era difícil. Quan ella va entrar per la porta del restaurant i vam intercanviar quatre paraules per presentar-nos els nervis es van començar a calmar, vam connectar al minut 1, tant que quasi no sopem de la xerrameca que teníem”. En Marc, urgellenc de 46 anys, indica que la cita va anar molt bé, se’ls va fer tan curta que els responsables del restaurant volien tancar el local i ells encara estaven absorts en la conversa. I fruit d’aquesta “magnífica vetllada”, com la classifica ell, han seguit quedant temps després.

Encara que no sigui el més habitual, també duen a terme trobades en grup o sopars de singles. Es tracta de trobades de grups de persones que comparteixen l’objectiu de conèixer gent nova i interessant que els sigui afí. La diferència entre la cita a cegues i la trobada en grup, a banda del nombre d’implicats, és que la compatibilitat entre la parella és excel·lent i en el segon cas només és notable. “Ja no mirem aspectes com, per exemple, l’alçada, les aficions, etcètera. L’anàlisi és més genèrica. És a dir, que et pot agradar més d’una persona alhora al sopar. És tot més obert, no hi ha una atenció exclusiva i bidireccional, com passa a les cites a cegues, sinó que hi ha diferents elements”, comenta la creadora de la plataforma. Una vegada s’ha acabat la cita, sigui en finalitzar el sopar o després de decidir lliurement anar a prendre quelcom, les assessores es posen en contacte amb la parella per saber com ha anat la trobada. Els fan arribar un qüestionari per valorar la compatibilitat amb l’altra persona, si voldria tornar-la a veure o una zona de text lliure on explicar l’experiència viscuda. Després, és l’hora de decidir què fer amb el seu perfil: que continuï obert (cosa que vol dir que la cita no ha anat gaire bé), posar-lo en pausa (que significa que es vol explorar la relació) o donar de baixa les seves dades (que sol ser el cas d’aquella gent que ha tingut una bona cita i creu que la parella podria funcionar). Vallejo assereix que prop del 60% de la gent es torna a veure una segona vegada pel seu compte i que, tot i que l’empresa existeix des de fa dos anys, tenen parelles que porten un any i mig. Si no que li ho diguin a en Marçal, a qui la jugada li va sortir tan bé que està en una relació amb la seva parella proposada: “Si la van encertar? Des d’aquell missatge de ‘Marçal, tenim una bona notícia per a tu’ comparteixo la vida amb la Mar, una persona meravellosa amb qui tinc moltíssima complicitat, confiança i en poc temps hem establert un vincle espectacular.” La Montse ja porta quatre cites des que es va obrir el perfil fa un any, de les quals ha mantingut una relació amb la primera i amb l’última, que és la seva actual parella.

RECOMANACIONS

I és que, per assegurar-se que una cita vagi bé, hi ha certes recomanacions i coses a tenir en compte. Les assessores de Cites a Cegues deixen sempre una targeta a la taula que dona la benvinguda a la parella i que els dona algunes claus: “Gaudiu de cada instant, mostreu-vos tal com sou i sigueu generosos”, amb la idea de mostrar allò que fa que cada persona sigui única (l’autenticitat que cadascú té), anar amb la idea de passar-s’ho bé (perquè les pors sovint ens limiten i fan que les coses no flueixin) i ser generós, en el sentit d’escoltar i rebre a parts iguals i propiciar aquest feedback. Moltes vegades els demanen consells per vestir bé el dia de la trobada i Vallejo explica que sempre els responen que “el millor que es poden posar és un somriure, que és un tòpic però és molt cert. No hi ha res que sedueixi més que un somriure, el positivisme o la seguretat en un mateix”.