Mobilitat compartida

Blablacar, Cicland, Muvif o Zipcar responen a les noves formes de desplaçar-se pel país. La tinença de vehicle propi es manté però s’obren altres línies de circulació en què l’objectiu principal és l’estalvi en qüestions com la benzina o l’assegurança. Arriba la mobilitat compartida. Les plataformes multiusuari –gestionades per una empresa que posa a disposició dels abonats una flota d’automòbils, més conegudes com carsharing– han aterrat al país sota els noms de Zipcar i Muvif. Aquesta última presta servei sota el lema Una nova forma de moure’t. Ambdues s’estableixen com una resposta a les limitacions que presenta el transport públic: horaris encaixats i rutes fixes que impossibiliten l’accés a determinades zones. “Quan a certes hores de la nit veus que el transport públic no arriba o no està en funcionament és una manera còmoda d’arribar a casa”, apunta la usuària de Muvif Paula Batalla. “Trobo que és un recurs molt pràctic per a qui no vol tenir un cotxe a Andorra, soc de fora i prefereixo deixar el meu al poble, aquí em puc moure a peu, perquè les distàncies són curtes, i quan vull anar una mica més lluny sempre puc agafar un Zipcar”, explica el conductor Sean Gine. Els preus varien en funció del cotxe sol·licitat i el dia de la setmana, així com del pla contractat (Light o Star) en el cas de Zipcar.

La tecnologia juga un paper molt important, és el lligam entre usuari i transport. Una vegada s’ha descarregat l’aplicació, cal registrar-se i pujar la documentació acreditativa com a conductor, el tràmit no es demora més de 24 hores. L’app connecta el cotxe més proper a la persona sol·licitant gràcies al sistema de geolocalització que inclouen els vehicles. Una de les premisses d’aquest servei de cotxe és la facilitació de l’experiència. La persona obrirà el vehicle amb el seu telèfon i les claus les trobarà a la guantera, una manera de despreocupar l’usuari, que no ha d’arreplegar-les ni entregar-les enlloc. Dins del cotxe també es troba una targeta per fer benzina gratuïtament. “No he preocupar-me de res. Agafo el cotxe, marxo i a sobre hi ha la benzina inclosa”, explica l’administradora i clienta de Muvif Lorena Gamo. L’únic requisit per finalitzar el servei és deixar el vehicle aparcat de forma correcta i en zona blanca. És possible? Atesa l’afluència de cotxes, les empreses d’arrendament han dedicat alguns espais per poder estacionar: “A Andorra la Vella i Escaldes és complicat aparcar, per això hem establert punts on poder deixar-los.” Però què passa si un dels vehicles es queda en un lloc poc transitat? “Si un cotxe fa tres dies que és en un carrer secundari l’hem de treure perquè la idea és oferir mobilitat a tot el món”, diu Gamo. Els encarregats de la distribució de la flota, que ara per ara és bastant equitativa per les parròquies, són els mateixos clients. Els usuaris també són responsables, en certa manera, del manteniment dels vehicles. Des de Muvif preguen als clients que no deixin els automòbils elèctrics amb una càrrega inferior al 5% de la bateria i els que funcionen amb carburants, que no entrin en reserva.

El principal motiu d’utilització d’aquesta forma de transport és la feina. “Quan plego no em va de gust buscar un bus, aleshores busco un cotxe. A més, em surt més econòmic tant en temps com en diners”, manifesta Batalla, que contracta el servei una mitjana de tres vegades per setmana. Encara que la majoria dels clients ho fan per a recorreguts curts perquè “ofereix comoditat per desplaçar-se en cotxe per un temps reduït”, no hi ha una pauta establerta i, també, “l’utilitzo per a trajectes llargs, com quan he de baixar a Barcelona, ja que prefereixo aquesta via abans que el bus”, comenta Jordi Navines, a qui li surt més a compte aquesta forma de moure’s, ja que el cost se situa entre els 50 i 60 euros, sent més barat que el transport públic. Les persones que aposten per la mobilitat compartida també s’hi sumen i prefereixen plataformes com Blablacar abans que l’adquisició de bitllets per viatjar en bus o en tren. El trajecte Barcelona-Andorra oscil·la entre els 10 i 20 euros.

PARTICULARS I PIMES

Zipcar també vol ser “una opció per als petits negocis, als quals els suposa un gran cost tenir una flota pròpia”, explica la responsable de màrqueting i comunicació Julia Hartmann, encara que és una plataforma oberta per a tothom. La forma de lloguer és una mica diferent respecte a Muvif. El servei pot adquirir-se per minuts, hores i, fins i tot, dies, amb una reserva mínima d’una hora a partir de 6,70 euros. D’altra banda, el conductor haurà de tenir una previsió de quant de temps utilitzarà l’automòbil, ja que la companyia demana certa responsabilitat als clients sobre els horaris perquè tots ells puguin disposar d’un vehicle quan el necessiten. La tarifa inclou un desplaçament de fins a cinquanta quilòmetres –si se supera, l’empresa efectuarà una recàrrega de 0,25 euros per cadascun d’addicional–, també el carburant i una assegurança a tot risc. El servei està pensat per cobrir la mobilitat urbana d’aquelles persones que fan un ús determinat del cotxe, ja que el manteniment del cost d’un carsharing és més viable.

De moment, Zipcar està present a les parròquies d’Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià. “Jo el faig servir només els caps de setmana quan vull sortir a la muntanya o quedo amb els amics. L’ús real del cotxe em surt a compte perquè el que gasto amb aquest servei a final de mes em suposa menys que el lloguer d’una plaça de pàrquing al meu bar­ri, i a més tinc inclosa la benzina”, afegeix Sean. Des del departament de màrqueting asseguren que una part dels conductors que utilitzen els serveis també ho fan per baixar a la Seu d’Urgell i realitzar-hi la compra.

MULTIPLICAR EXPERIÈNCIES

“Això no és un negoci, simplement t’ajuda a compartir despeses de carburant i aporta companyia durant el viatge”, diu Christian Cuevas, membre de la plataforma Blablacar des de fa cinc anys, una companyia que va iniciar-se el 2006 al territori gal i que ja s’estén per un total de 22 països. L’empresa internacional per viatjar compartint cotxe està més concebuda com una xarxa social –ja que hi ha intercanvi de missatgeria per connectar usuaris interessats a realitzar el mateix viatge– que com una plataforma, segons indica la mateixa empresa a la web. Cuevas és resident a Andorra però originari de València, ciutat que visita dos cops al mes, i aprofita per compartir trajecte amb altres usuaris que també baixen. “Aquesta aplicació m’ha salvat de fer molts viatges llargs sense ningú al costat que em doni conversa”, manifesta. Els itineraris més freqüents que es realitzen des del Principat són aquells que uneixen el país amb la capital catalana, amb una mitjana de cinc trajectes diaris, que es dupliquen quan arriba el cap de setmana. En aquest cas, és el conductor qui decideix el cost del recorregut, però serà l’usuari que s’apunti com a acompanyant qui triï el xofer. “La comoditat i com d’econòmics resultaven els viatges per anar de València a Madrid, on cursava un màster, van animar-me a incrementar els trajectes amb Blablacar, ara soc jo qui els dirigeix”, comenta el veí d’Encamp Mario Orellana. Però, com fer una bona selecció? Els viatgers poden accedir al perfil del conductor –qualificat amb un sistema d’estrelles– mirar les opinions d’altres que s’hagin desplaçat amb ell, una forma orientativa de seleccionar amb qui moure’s. “Molta gent m‘ha sorprès gratament durant el viatge amb les seves històries”, relata la passatgera Blanca Cubells.

SALUT I SOSTENIBILITAT

Cicland és la plataforma pública de bicicletes elèctriques multiusuari amb què compta Andorra. El servei està dissenyat per a trajectes curts –d’entre 5 i 15 mi­nuts– entre dos punts en què anar en cotxe és massa complicat per la manca d’aparcament i anar-hi caminant es fa llarg i lent. És la plataforma de mobilitat compartida més gran del país, amb un total de 1.600 persones registrades, però només 165 usuaris recurrents. “És una alternativa ràpida, saludable i de preu reduït”, comenta Víctor Guerrero, que utilitza l’abonament anual, com la majoria de registrats. Aquest tipus de subscripció té un cost de 68,50 euros i sempre regala els primers 15 minuts de cadascun dels trajectes. Un altre dels avantatges que presenta aquest pla és l’exempció del pagament de la fiança per la bici –que ascendeix als 300 euros per a la gent que fa un ús puntual–. “Tenim alguns clients que fins i tot han venut el cotxe per usar la bici”, assegura el responsable Eric Freixenet. “Tinc vehicle propi, però prefereixo usar la mobilitat compartida perquè contamina moltíssim menys que els cotxes i trigo menys a arribar als llocs”, indica el veí d’Andorra Àlvar Pérez. Un total de 14 estacions formen la xarxa de Cicland, que es divideixen de la següent forma: Andorra la Vella (5), Escaldes-Engordany (4) i una per a la resta de parròquies. Les centrals són les que enregistren més moviment i ho fan entre les 08.30 i 09.30 hores i les 17.00 i 19.00 hores, coincidint amb l’hora de sortida de la feina. La falta d’espai destinat a carrils bici és el punt negatiu més destacat que troba Pérez: “Se’m fa molt complicat anar en bicicleta per Andorra, d’una banda, perquè no hi ha carrils bici ben delimitats i, de l’altra, perquè els conductors no tenen cap tipus de cura amb els ciclistes.”

Tot plegat, la mobilitat compartida és sinònim d’estalvi, però també de sostenibilitat. Segons un estudi realitzat per l’Acadèmia Nacional de Ciències Transportation Research Board, cada cotxe multiusuari contribueix a la desaparició d’una quinzena de vehicles particulars. Zipcar estima l’eliminació de més de 400 vehicles particulars dels nuclis urbans a Andorra en un termini de cinc anys. En la mateixa línia, segons l’enquesta realitzada pel Grup Becier, propietari de Zipcar, el 40% d’usuaris han posposat la compra d’un cotxe i tenen més predisposició per utilitzar el transport públic.