En forma des de casa

Entrenar i posar-se en forma està de moda des de fa uns anys, ja sigui al gimnàs amb classes col·lectives, a l’aire lliure per compte propi o sota la supervisió individualitzada d’un professional. Veure’s bé, sentir-se amb energia, tenir un pes ideal o ser capaç d’aguantar una marató sencera són alguns dels objectius que moltes persones es marquen cada any, però en molts casos l’activitat física sense assessorament es torna avorrida i provoca que sorgeixin dubtes sobre si els exercicis que s’estan fent són els encertats i si els resultats desitjats no s’assoleixen per aquest motiu. Per això, contractar un entrenador personal cada vegada té més èxit i una modalitat que està gua­nyant adeptes de mica en mica és el servei personalitzat a casa. “Fa quinze anys que vaig començar a domicili i crec que la gent ja no ho té com una cosa estranya”, comenta el professional de l’esport Pere Marquina.

El fet d’entrenar a casa permet que la persona tingui exclusivitat i privacitat, dues característiques que no tindria en un gimnàs ple de gent, però sobretot allò que més destaquen els clients i els formadors és la comoditat que ofereix aquest servei a l’usuari. “Vaig decidir fer-ho també per obligar-me, perquè així no tinc excusa. Si no tingués algú que vingués a casa hi ha molts dies que no ho faria”, se sincera un dels clients, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Una operació de genoll arran d’un accident d’esquí va fer que contractés un entrenador personal a domicili per poder tornar a fer la temporada. Des de fa un any i mig entrena amb sessions de 50 minuts durant quatre dies a la setmana. “Tot són avantatges. Faig mitja hora de càrdio abans que arribi l’entrenador perquè és absurd que em vegi a sobre de la cinta. Crec que és un bon mètode i que és eficaç. Ho recomanaria a tot­hom”, assegura. Quan es contracta un entrenador personal, el professional acostuma a demanar algun tipus de certificat mèdic per saber si tot està en ordre o quines possibles afectacions té el client. “Recomano una prova d’esforç cada dos anys i visitar el cardiòleg, que està cobert per la CASS, per veure si el teu sistema cardiovascular i respiratori és apte per fer esport i, si hi ha alguna cosa, saber fins on pot treballar la persona”, argumenta el personal trainer a domicili Pere Pomé.

La prevenció i recuperació de lesions i la preocupació per tenir un bon estat de salut és un dels motius pels quals es contracta un entrenador personal particular, tot i que molts dels clients desitgen fer-ho per motius estètics. “L’objectiu de la majoria són uns abdominals marcats i tenir els pectorals o els braços de tal famós. N’hi ha molts que treuen una fotografia i et diuen: ‘Vull això!’ i, és clar, és complicat”, manifesta Gustau Cortés, que va exercir a domicili fins l’any passat i que actualment regenta un centre d’entrenament personal a Encamp. El professional afirma que hi ha molta diferència entre els particulars i els que van a la sala, ja que en cinc anys que va exercir a domicili “només un particular em va dir que volia entrenar perquè no volia fer-se mal, i són pocs els que es preocupen per temes de salut com mals d’esquena, hèrnies o qualsevol tipus de lesió”. Els objectius que vol assolir el client defineixen la metodologia de treball que es farà servir. L’entrenador personal prepara una sèrie de rutines d’exercicis abans de presentar-se a casa de l’usuari on l’escalfament, el treball cardiovascular i els estiraments són essencials. “Hi ha a qui el prepares específicament per fer una competició i s’ho pren una mica més seriosament perquè té un objectiu, com una Purito”, detalla l’entrenador personal Gerard Bargalló.

GRANS ESPAIS I POC TEMPS

Tenir un entrenador personal que es desplaci fins a casa no és un fet tan aïllat al país com pot semblar d’entrada. “Hi ha molta feina pel tipus de resident que hi ha. Abans treballava en centres i quan canvies saps que existeix un mercat molt gran de gent que busca entrenament personal a domicili”, afirma Pep Pomé. L’alt nombre de persones que es poden permetre el servei fa que aquests tinguin feina sovint. “Hi ha molta demanda perquè el nivell de vida és força alt i el target és molt xulo”, afegeix Cortés.

Els clients que contracten serveis d’entrenament personal a casa acostumen a ser majors de 45 anys que tenen un poder adquisitiu alt i que viuen a les urbanitzacions i les zones més cotitzades del país. Can Diumenge, la Plana, Sant Miquel d’Engolasters, Soldeu, Anyós o la Pleta d’Ordino són algunes de les localitzacions fins on es desplacen els personal trainers diversos cops a la setmana. “A vegades faig més quilòmetres que un taxista”, diu entre rialles Pere Pomé. El desplaçament és un dels factors que regula el cost dels serveis de l’entrenador personal a domicili, que oscil·la entre els 50 i els 70 euros per hora. “Hi ha gent que pensarà que és car, però com diu un company meu car és allò que val molt i no correspon amb el que pagues. Pot ser elevat, però val la pena perquè qui ho prova nota la diferència”, afirma Marquina.

Quadrar l’horari amb el client és un dels moments més complicats, ja que molts treballen i volen fer els exercicis abans o després d’anar a l’oficina. “Les set del matí és l’hora estrella perquè fa la sessió, a les vuit es dutxa i esmorza i a les nou ja és a la feina”, explica Pomé. Alguns dels clients són coneguts al país, tot i que d’altres són residents passius anònims i empresaris. “Hi ha polítics, metges... però és un sector que no vol donar explicacions a ningú sobre per què està fent aquest servei, volen privacitat”, explica Pere Marquina. Els esportistes d’elit també contracten serveis d’entrenament personal a domicili, però la metodologia de treball que s’empra és molt diferent a la dels amateurs. “A les planificacions dones importància al descans perquè amb els clients que treballes tens en compte que treballen vuit o més hores. En canvi, als professionals els pots dir que facin quatre hores de bici, ja que la recuperació és molt diferent”, comenta Gerard Bargalló, que va deixar de fer serveis a domicili a particulars per dedicar-se exclusivament al treball d’un esportista de MotoGP.

Les cases dels clients acostumen a ser molt grans, amb diverses plantes, de les quals una està destinada a ser el gimnàs, que moltes vegades compta amb equipaments professionals i tot tipus de material, però si el client no té certes eines necessàries com pilotes o peses, l’entrenador personal les porta fins al domicili. “Hi ha gimnasos espectaculars. Baixes a la planta -3 de la casa i allò és una bèstia. He vist espais amb més màquines que molts centres professionals”, assegura Gustau Cortés. Normalment, les persones que tenen grans gimnasos muntats a casa són habituals del servei des de fa anys, com és el cas d’Olga C., que entrena a casa des de fa un lustre. “Ara tenim bicicletes d’spinning, una cinta de córrer, una màquina de rem i tres de musculació perquè són les que fem servir el meu marit i jo”, detalla. Així mateix, assegura que abans de residir al Principat el seu home viatjava molt i, si estava més d’una setmana fora de casa, duia amb ell l’entrenador personal perquè “si deixava de fer sessions després li costava molt tornar a agafar l’hàbit d’entrenar i la relació que estableixes amb l’entrenador és tan personal que al final és amic íntim”. En aquest sentit, els professionals corroboren el fort lligam que s’estableix amb els clients i la fidelitat d’aquests, ja que el fet que els deixin accedir a casa seva és un vot de confiança que es va fent gran després de passar tantes hores junts a la setmana. “N’hi ha alguns que fa cinc anys que els porto i quan em vaig casar van venir a la boda”, afirma Pep Pomé.

NO TOTHOM ÉS ENTRENADOR

Les recomanacions boca-orella són la principal font de difusió dels serveis dels entrenadors personals a domicili entre possibles nous clients, però les xarxes socials també potencien al màxim que un professional es doni a conèixer a més persones. Tot i així, un dels hàndicaps que té Internet és la proliferació de suposats entrenadors personals que en realitat no tenen una formació suficient per exercir. “Ara mateix hi ha cursos de 24 hores i avui en dia sembla que tothom pugui ser-ho”, comenta Cortés. Els professionals destaquen que la seva formació és contínua i que destinen part del sou a renovar els coneixements, ja que ser personal trainer no només significa dir a una persona que faci uns exercicis, sinó que es basa a adaptar-los a les necessitats del cada client i en l’ensenyament perquè entengui per què ha de treballar certes zones del cos en funció dels seus objectius. La competència també provoca que la gent contracti entrenadors personals que ofereixen un preu per hora més baix, encara que no els proporcionen els serveis adequats. “No és tan fàcil com sembla. La gent no valora la feina real d’un bon entrenador personal, simplement veu que es cansa i té agulletes, i quan treballes amb ells és quan s’adonen de la diferència”, diu Cortés.

La manca de legislació i reglamentació en aquest aspecte al país tampoc ajuda els entrenadors professionals qualificats, que compten amb la llicenciatura d’INEF i altres estudis superiors. Alguns professionals destaquen que diversos col·legis professionals vetllen perquè a les formacions només puguin anar persones titulades en aquell àmbit, mentre que en el cas dels entrenadors personals tothom hi pot accedir. “Crec que una manera de combatre l’intrusisme que patim podria ser crear una associació de professionals de l’activitat física amb una base de dades i les homologacions fetes per Govern. Tant de bo un dia es pugui controlar”, comenta Pere Marquina.

Però tot i que a la majoria d’entrenadors personals els agradaria posar-hi remei, afirmen que no tenen temps per asseure’s conjuntament i tractar el tema, ja que combinen la feina a domicili amb sessions en sales i centres d’entrenament personal o clubs esportius. “Al final intento no ficar-me amb l’altra gent. Jo faig el que he de fer i no m’hi poso perquè ja en tinc suficient. Si decideixes exercir sense estar qualificat i per desgràcia lesiones una persona i et denuncia et pot caure un pollastre molt important”, conclou Pep Pomé.