Quilòmetres en ruta

Poc imaginaven a final dels anys seixanta Joan Nadal i Roser Pubill que aquells quatre camions que van decidir adaptar per pujar turistes francesos a la muntanya serien el preludi d’una empresa de transport de passatgers que compta avui amb una flota 17 autocars que cobreixen tant rutes internacionals com de transport escolar i de grups de turistes arreu del país. Però després de la bona experiència de passejar els primers visitants àvids per conèixer tots els racons d’Andor­ra, el matrimoni va veure que hi havia un mercat per explotar i va decidir fer un pas endavant: el 1977 fundaven Excursions Nadal, el nom inicial d’Autocars Nadal, la companyia que avui dia mou grups enormes de gent amunt i avall dia i nit. “L’any passat vam bellugar uns 125.000 passatgers, un cinc per cent més que l’any anterior”, concreta Josep Maria Canals, director general de l’empresa, que va assumir el càrrec encara no fa dos anys després d’haver passat per diferents companyies del país i és alhora tresorer de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).

De fet, de quilòmetres en fan un grapat, els autobusos del Nadal: prop d’un milió cada any. “Per això hem de renovar els cotxes cada dues temporades”, ressalta Canals. La posada en marxa de les rutes internacionals, amb la creació l’any 1998 de la línia regular entre Andorra i Barcelona, que aviat es va fer de la mà del Grup Julià, va ser el detonant de l’expansió de la marca. Com van engegar aquells primers temps? Doncs amb moltes ganes i amb recursos discrets. “La primera taquilla de venda de bitllets per a Barcelona va ser a l’Hotel Diplomàtic, perquè encara no s’havien aixecat les oficines que tenim a l’avinguda Tar­ragona”, concreten des de l’empresa. L’experiència va començar amb quatre viatges diaris (un parell en direcció la capital catalana i un parell de pujada al Pirineu), però en detectar que hi havia negoci i camp per recór­rer, les sortides van anar augmentant fins a les setze actuals (vuit a Barcelona i vuit al Principat) ja sota la firma Direct Bus. “Aquí es funciona els 365 dies de l’any fent els 16 viatges, a excepció de Nadal i cap d’any, que es redueixen les freqüències”, concreta el directiu, que recorda que l’empresa apuja la persiana ben aviat (5.30 hores) i l’abaixa al vespre amb el darrer bus (22.30 hores).

Amb tants anys, quilòmetres recorreguts i passatgers que es mouen pel món és inevitable que succeeixin anècdotes de tots els colors. Des de transportar viatgers molt (però molt) despistats que estan convençuts que el bus des de la cotxera de Sants amb un cartell indicatiu on hi deia Andor­ra es referia a l’Andor­ra de Terol –des de l’empresa citen el cas d’una senyora estrangera que es va adonar de l’error un cop ja havia fet el viatge fins aquí–, fins a gent que, per error, es va enfilar al bus que no tocava i en lloc d’anar a Brussel·les va fer cap a Andorra la Vella. O objectes de tot tipus oblidats als seients, persones entossudides a fer el viatge des del seient del conductor o usuaris que truquen al telèfon de guàrdia a dos quarts de cinc de la matinada per preguntar si, efectivament, el bus de les 6.15 hores sortirà com ho fa cada dia.

Ara la companyia, amb vista a les demandes socials, emprèn una nova etapa i fa una aposta clara cap a la tecnologia: incorporarà el servei multimèdia batejat com On road, que permet connectar-se a un catàleg de pel·lícules, llibres i música des del mòbil o la tauleta durant l’estona que duri el viatge. Ja se sap, els nous temps demanen passes de gegant i als Nadal, això d’anar cap endavant, no els fa gens de por.