Rere el taulell
L'as del bistec tàrtar
Alfonso Martín. Va viure la inauguració de Casa Teresa com a cambrer i hi va treballar nou anys. Després d’un parèntesi, ara fa tres anys va prendre les regnes del negoci i va donar continuïtat a l’essència dels primers amos.
Poca gent coneix que el restaurant Casa Teresa, al carrer Bonaventura Armengol d’Andorra la Vella, va estar a punt de tenir un altre nom. El primer matrimoni que en va ser propietari dubtava entre posar-li aquest, fent honor a la mestressa, o Restaurant el Tàrtar, perquè quedés clar quina era l’especialitat de la casa. Finalment van optar per deixar que fossin els clients els que descobrissin el bistec tàrtar d’ella, la Teresa. I així va ser. De mica en mica el plat va anar deixant petjada en diferents paladars fins al punt que hi ha comensals que viatgen expressament des de l’estranger per gaudir-ne. “N’hi ha molts que vénen de Barcelona, València o el País Basc i no se’n van sense haver passat per aquí. I són clients que ja venien al principi i que ho continuen fent.” Ho explica Alfonso Martín, l’actual propietari de l’establiment. Va prendre el relleu de la Teresa ara fa gairebé tres anys, quan el matrimoni es va jubilar. Ho va fer no tan sols com a propietari, sinó també com a especialista en bistec tàrtar. En va aprendre de la mestressa i ara també és el seu plat estrella. De fet, qui en demana no només se’l pot menjar, sinó que pot veure el procés de preparació. “És un entrecot de bou que es talla a mà a la cuina i després es prepara davant del client, amb un bol amb gel i tots els condiments, com ara el pebre”, detalla.
“Hi ha qui diu que el que preparo jo és igual de bo o més que el que feia ella”, assegura l’Alfonso. I és que la seva relació amb el restaurant ve de lluny. L’Alfonso va treballar-hi durant nou anys quan tot just es va inaugurar, el 1992. Després va fer un parèntesi i el 2013 va tornar per prendre les regnes del negoci.
A més del bistec tàrtar, la Teresa va fer famosa també la lasanya de llamàntol i el seu tracte acollidor amb els infants que visitaven el local. “Sempre els preparava el que ella anomenava la sopa de Mickey Mouse. Era una sopa normal, però els nens se la menjaven encantats”, recorda. I és que, per l’actual propietari, aquest tracte familiar és un dels trets que defineixen la personalitat de l’establiment: “N’hi ha que vénen cada dia a esmorzar i no cal ni que em diguin què volen quan entren per la porta, que ja ho sé.”
A més dels clients més assidus, n’hi ha de puntuals que no s’obliden fàcilment. Un d’aquests memorables el va servir fa unes quantes setmanes. Va ser l’actor argentí Ricardo Darín, que va ser al Principat per rodar la pel·lícula Nieve negra. “Va demanar mandonguilles amb sípia, amanida i arròs negre. I sembla que va acabar molt content. Em va dir que l’arròs era molt bo”, recorda orgullós. Altres cares conegudes que hi han passat són l’Emili Alzamora i l’Hèctor Barberà, del món de les motos. I de cares conegudes de casa també en passen. El cap de Govern i alguns ministres hi han anat de vegades. Ara, el restaurador té clar que el servei ha de ser igual per a tothom. “El tracte especial el fem a tots els clients”, subratlla.
Una altra de les essències del restaurant és una aportació exclusiva de l’Alfonso i té a veure amb el seu lloc d’origen. Va néixer a Lahuetre, a la comarca de las Hurdes, a Càceres. Fa 28 anys que és a Andorra, però l’esperit no el perd. Ni tampoc el pernil o els embotits que, sempre que pot, porta per oferir als clients. “I ja ho crec que es nota. Quan en tinc, vola!”, exclama.
Entre els famosos bistecs tàrtar i els més de 300 cafès que pot arribar a preparar al dia, per a aquest regent no hi ha horaris que valguin. Les portes estan obertes de dos quarts de vuit del matí a la mitjanit com a mínim i sempre hi ha d’haver algú al peu del canó. Tot i que l’ajuden la dona, la Noelia, i els fills, “són moltes hores i molt de sacrifici”, assegura. “No tanquem per fer vacances i el dia de Nadal és un dels serveis que tenim més ple.” Per això, per la bona clientela que té, creu que no es pot queixar.