Cap cotxe se li resisteix

Quantes avaries de vehicles es poden arreglar en més de 30 anys treballant 12 hores diàries de dilluns a diumenge? Incomptables. És impossible fer una aproximació del nombre de cotxes, motocicletes, furgonetes... que ha arreglat Celso Sánchez, el propietari des de la fundació d’Auto Electricitat Celso. La resposta incomptables també serveix per a la qüestió quants vehicles han passat pel seu taller mecànic i han sortit amb una solució? En aquest cas, però, la resposta més adient és tots. Tingués el problema que tingués, “cap se m’escapa, mai se m’ha resistit cap cotxe en 30 anys”, explica.

I això que els canvis i avenços en el món del motor són constants, fet que l’obliga a actualitzar-seperiòdicamenti a anar aprenent com solucionar avaries diferents. I és que “problemes sempre n’hi ha, i més ara amb les cotxes nous que vénen amb una història nova, però ens anem posant al dia”, indica el Celso, per a qui aparells com els testers li faciliten més la feina a l’hora de diagnosticar les avaries que té cada vehicle.

Tornant a les preguntes, quants cotxes poden arribar a un taller en 30 anys? La resposta és la mateixa d’abans, i en aquest cas implica que són incomptables els tipus de turismes que arriben. “M’han portat cotxes de tota classe.” Sánchez té especial preferència pels “més nous i els clàssics perquè fan més il·lusió”, però puntualitza que “si fa o no fa i parlant clar, acaben sent tots el mateix”.

I entre aquest incomptable nombre de clients que ha arribat a tenir, hi ha alguna personalitat coneguda de l’època dels inicis, com ara l’exjugador de l’FC Barcelona de bàsquet Chicho Sibilio, entre els setanta i vuitanta. O també membres del grup de música i espectacle català la Trinca. “Tenien un problema molt comú d’abans amb la botzina i van arribar aquí de casualitat”. El seu local a l’avinguda Tar­ragona no ha estat sempre tan cèntric com ara, segons explica el mateix Celso: “He tingut sort perquè ara estic bastant cèntric però quan vaig començar era, pràcticament, una carretera de terra. Era a l’altra punta de tot.”

I en aquells inicis, que sempre són complicats i en els quals no era a prop del centre, va tenir un contratemps important, com la majoria al Principat: els famosos aiguats del 1982. “L’aigua superava el metre d’alçada aquí, al taller, tot va quedar destrossat”, recorda. Alguns bancs el van voler ajudar com a molts, però “em demanaven interessos, baixos, però me’ls demanaven, i vaig decidir tirar endavant a poc a poc i amb el que podia”. I no va ser fàcil ja que com a empresari que és, les hores extres són a l’ordre del dia, com dormir poc i no tenir vacances. “Hores n’he fet les que vulguis i més. Vaig començar a treballar fins i tot els diumenges, i molts anys així, anant a dormir a la mitjanit o a les quatre de la matinada i l’endemà a les vuit del matí havia de ser aquí.” Tot plegat per solucionar els errors dels turismes, els quals alguns eren més enrevessats que d’altres. El resultat final, però, era sempre el mateix. “Això ho fan els que són empresaris. Amb mal de cap o sense toca estar aquí. Ni un dia de festa”, hi afegeix amb resignació.

Segurament, la mecànica és una de les professions amb més maldecaps generats, però un s’hi acostuma. “Tota la vida” s’hi ha dedicat, aprenent des de ben petit i passant per tallers a Gironella, prop del seu lloc de naixement, Berga. Tota una vida, en la qual més de 30 anys amb negoci propi al Principat, dóna per a moltes avaries, i les que queden, però tenir al currículum la paraula incomptable com a resposta a quantes avaries de vehicles ha solucionat és quelcom per estar satisfet. Però encara queden molts vehicles per reparar i allà hi serà el Celso, sense vacances, però sense res que se li resisteixi.