Ricard Fiter: auster com a l'escola

Que les experiències d’infantesa sempre deixen marca és un fet, però la petjada s’accentua si es traca de vivències relacionades amb la gastronomia. Aleshores té molts números que l’acompanyin tota la vida. És el que li passa a Ricard Fiter.

Què recorda de quan era petit?

Ja de ben jove em vaig acostumar a la gastronomia de subsistència.

Què vol dir?

Estava habituat als plats que ens servien a l’internat i a les pensions on vaig ser quan era estudiant. Allà l’alimentació era ben austera, i més durant aquells anys.

Què menjaven?

Sopes, mongetes, cigrons o llenties. I hi començava a haver pollastre de tant en tant.

No n’hi havia gaire?

Quan era petit el pollastre només es menjava per Nadal i el dia de la Festa Major. Per segons quines famílies, menjar-ne altres dies era complicat.

Què li ha quedat d’aquella època?

Tinc l’estómac petit. No acostumo a menjar grans quantitats.

Què li agrada més?

Sóc partidari de la cuina tradicional. M’agrada la sopa, l’escudella, la carn de qualitat que tenim aquí a Andorra, que porta moltes proteïnes. També menjo peix uns dos dies a la setmana.

Sa i equilibrat.

Sí, per això sovint ho comparo amb el menjar que es serveix als menjadors escolars, que conté una mica de tot i sense gaires salses.

Algun extra deu fer.

M’agrada la cuina japonesa i xinesa, que té molta verdura. I de tant en tant opto per una paella o un arròs caldós.