Assaigs culinaris... fracassats

De jovenet no tenia por a posar-se a la cuina i experimentar... encara que les provatures no sempre van culminar amb èxit.

Què li va passar?

Vaig confondre les cues d’unes carrotes amb julivert i ens les vam menjar d’amanida amb els companys.

Quin va ser el resultat de l’experiment?

No ens va passar res, evidentment, a banda de riure després de menjar-les. Jo no era l’encarregat de cuinar... les meves habilitats eren parar i desparar taula i rentar la vaixella...!

Li agrada cuinar?

Si s’entén per cuinar la línia més curta i directa de preparar menjar per prendre tranquil·lament en una taula, si pot ser en companyia, millor.

Hi ha alguna especialitat Antoni Pol?

Amanida amb tots els productes verds possibles i a l’abast. I amb complement d’olives, all i seitons o anxoves. Arribo fins a les sopes tradicionals de la mare, de pollastre o rap desossat.

Recorda el primer fracàs entre els fogons?

La primera truitada de trumfes amb el meu germà Joan un dia que els pares ens van deixar sols. Naturalment vam dir que ens espavilaríem i la sabíem fer, que era molt fàcil. Al moment de la cocció vam posar al mateix temps els trossos de patata amb l’ou i evidentment vam acabar menjant sardines a la llauna! Vaig tornar a intentar cuinar algun plat...

I algun plat que recordi que li cuinessin de petit?

La bona carn de corder amb escalivada d’albergínia, tot fet a la brasa d’un foc de ter­ra a l’estiu, la crema catalana de casa, uns melons grocs, grossos i saborosos...