Meritxell MateuANA

Creat:

Actualitzat:

Quan neix un nen al Camerún, pel fet de ser mascle, es dóna un tracte especial a la mare. I si aquesta és una cooperant, també. És la situació amb què es va trobar la Meritxell Mateu ara fa uns quants anys.

Què li van fer?

El nen tenia uns quinze dies i érem en un poblat. Em van posar en una mena de tribuna i tothom em mirava. A més, em van donar una sèrie de plats que tenien un aspecte del tot fastigós!

A ells no els ho devia semblar.

Per ells era del tot refinat.

Què li van donar?

Un dels plats era una mena de gelatina, com un ‘blandiblú’.

Es va menjar tot el que li van oferir?

No vaig poder amb un plat que em va fer molta angúnia Hi havia un cap de mico obert pel front que tenia un cervell cuit a dins. A més, també hi havia les mans.

Quina aventura tenir un fill tant lluny de casa!

Ara ho penso i veig que vaig ser força intrèpida.

Hi ha algun plat que sí que li agradés d’allà?

Una mena d’espagueti de gelatina dura embolicat amb fulles de bananer i amb una mena de patates i salsa picant.

Que complicat!

Sí, jo aquí no ho faig. El que sí que m’ha quedat és el gust pels picants. Fins i tot a la truita francesa hi poso salsa picant.

I té alguna especialitat?

M’agrada experimentar, però una cosa ben clàssica que faig són pastissos de xocolata. Als meus quatre fills els en feia molt sovint i de vegades encara me’n demanen.

tracking