Cuscús al desert amb sorpresa

Vostè, de manies, ben poques.

Cap ni una! Sempre provo el menjar autòcton quan viatjo. A Xile vaig tastar la cuina feta al curanto al hoyo, que és un mètode tradicional de fer el menjar amb pedres calentes dins d’un forat al terra; al Marroc, cap de corder bullit; a Guatemala cuina maia de fusió amb la francesa...

Quina barreja de cultures!

Sí! L’experiència de Guatemala, a més, va ser amb una antropòloga que s’havia dedicat a investigar sobre la cuina maia i ens va fer el menjar a la vista dels comensals... va ser molt interessant.

Alguna mala experiència, amb les cuines del món?

Només una: a Mauritània ens van convidar a un poblat del mig del desert a menjar arròs i cuscús que havien preparat amb tota l’estima del món... però en tastar-lo vaig comprovar que estava ple de sorra!

Glups!

Ells hi estan acostumats perquè viuen en aquell context i és molt complicat que no els entri sorra a les cassoles, però a mi em va costar acabar-me el plat.

Què és el més rar que ha tastat?

Més que per rar, pel descobriment que em va suposar, recordo el formatge vegà, que vaig conèixer durant un cap de setmana vegà i vegetarià d’un intensiu de ioga.

I de què està fet aquest formatge si no prenen llet els vegans?

Amb la llet de la nou de macadàmia premsada. És molt bo, em va encantar, com no! (riu).