som el que mengem
La xocolata, amagada
Ja se sap que les mares ho farien tot per un fill, però en Jacint Risco no era de la mateixa opinió quan era petit i la mare li havia d’amagar la xocolata.
En menjava massa?
La xocolata m’agradava molt però si en menjava massa em sortien granets. Aleshores la mare me l’amagava, tot i que jo la trobava igual.
Segueix sent-ne aficionat?
Sí! La xocolata és el menjar dels déus. Tot i així, ara no en menjo tanta perquè diuen que no és del tot bona per a la salut si no és cacau pur. Porta massa greix i sucre.
Així que es cuida força.
Procuro menjar bé i sa. Amb l’esclerosi múltiple que pateixo haig de vigilar, tot i que menjo de tot.
L’alimentació cura?
Sembla que ara es torna a donar més importància a la dieta. A més, tenim la dieta mediterrània, que és la millor que hi ha. La meva dona, que és americana, s’hi va acostumar ràpidament.
Li agrada tot?
Bé, la col, la coliflor i el bròquil em costen molt. I els espinacs també, tot i que quan era petit en vaig menjar molts perquè la meva mare volia que fos fort com en Popeye.
Alguna altra mania?
Massa picant em fa mal a l’estómac. Sempre ho dic, que la carn ha de tenir gust de carn, i no pas de les espècies que s’hi posen.
Li agrada cuinar?
Sí, de vegades em poso a la cuina i faig peix amb salsa i marisc.
Alguna especialitat?
Home, penso que els llagostins amb xampany em queden força bé.