Un any atípic (I)

El 2023 serà recordat al món de Hollywood com l’any en què, sis dècades després, els sindicats de guionistes i actors van protagonitzar una vaga conjunta. Unes protestes que van sacsejar els fonaments de la indústria, ocasionant un impacte econòmic negatiu d’almenys 6.500 milions de dòlars.

El curs va arrencar amb un còctel explosiu en què se sumaven una facturació en taquilla encara molt lluny de l’època de prepandèmia, la caiguda dels ingressos en publicitat, menys produccions cinematogràfiques, l’alentiment del mercat de les plataformes i una inflació pròxima al 5%.

El 2 de maig, les turbulències s’agreujaven a Hollywood amb la negativa del sindicat de guionistes dels EUA (WGA, en anglès) a prorrogar un nou conveni col·lectiu amb l’Aliança de Productors de Cinema i Televisió (AMPTP) si no plantejaven unes condicions laborals d’acord amb aquest panorama d’incertesa per al sector. Les reclamacions principalment es basaven en una pujada del salari mínim; millor cobertura en sanitat i plans de pensions; l’establiment d’una regulació concreta que els protegís enfront de les creacions per intel·ligència artificial (IA), i un augment en els anomenats drets residuals, pagaments extra que reben quan un títol es reestrena en un altre mercat o plataformes.

Una situació pràcticament calcada a la del gremi d’actors de Hollywood (SAG-Aftra), que, després d’una intensa negociació amb els grans estudis i serveis de streaming, va decidir sumar-se el 14 de juliol als piquets en la que seria la primera vaga conjunta del sector des del 1960, quan Ronald Reagan presidia el sindicat d’intèrprets.

“Els beneficis de les empreses van repuntar després de la pandèmia i els augments salarials no van arribar. Els actors no podien mantenir les seves carreres i l’amenaça de la IA va fer que la situació fos encara més precària”, explica Kevin Klowden, cap d’estratègia global de l’Institut Milken de Califòrnia, en declaracions recollides per EFE. Aquesta institució, igual que l’oficina d’Estadístiques Laborals del departament de Treball dels EUA, xifra en, almenys, 6.500 milions de dòlars el forat que han deixat aquestes vagues en l’economia de Califòrnia, on fins a 45.000 treballadors van perdre la feina a conseqüència de les aturades.

A Los Angeles, les vagues van provocar que el 17% dels professionals del món de l’entreteniment –incloent sectors com transport, càtering, vestuari o maquillatge– fossin acomiadats entre maig i setembre. A més, la concessió de permisos per rodar en llocs públics de la ciutat va caure un 28,8% durant aquest període.