Estrena decebedora

n els darrers mesos s’ha parlat molt del desafiament que suposava per a Netflix un projecte de la magnitud d’El problema de los tres cuerpos, l’adaptació de la primera de les novel·les de la trilogia de Liu Cixin. Els primers comentaris de la crítica anglosaxona han estat positius, si bé a la Xina, país de l’escriptor, no comparteixen el mateix entusiasme per la sèrie que, d’altra banda, tampoc sembla respondre a les expectatives globals.

El motiu del malestar a la Xina, on Netflix no està disponible però on s’hi accedir a través d’una VPN o mitjançant pirateria, té a veure directament amb el començament de la història i el context. El llibre, i la sèrie, arrenquen amb la Revolució Cultural de Mao Zedong. En la seqüència, un professor de física és agredit per agents de la Guàrdia Roja. La seqüència és crucial per a la història i està treta de la novel·la, si bé no apareixia en l’adaptació que la televisió pública xinesa havia realitzat en paral·lel.

En xarxes socials com Weibo, els usuaris xinesos s’han molestat fins al punt de despertar “fúria nacionalista” per la representació de la Guàrdia Roja, tal com recull CNN. “L’escena inicial em va deixar bocabadat. Encara que podia preveure-ho, la seqüència m’ha deixat en xoc”, deia un dels participants.

A més, el fet que la sèrie hagi adaptat la història per a adequar-la a un mercat global, amb representació multiètnica i amb Londres com a eix de la narració, tampoc ha agradat a la Xina, que veu els canvis com a “políticament correctes”. L’etiqueta “La versió xinesa guanya” ha estat tendència en aquestes xarxes socials del país asiàtic.

En contrapartida, des dels sectors conservadors dels Estats Units sí han aplaudit l’adaptació, en considerar que és representativa “del que fa l’esquerra”, tal com recull The Hollywood Reporter. Amb tot, també critiquen precisament els mateixos canvis sobre el repartiment, coincidint amb els comentaris que arriben des de la Xina.

Pel que fa a la resta del món, El problema de los tres cuerpos ha començat bé, però no tan bé com caldria esperar. D’acord amb Netflix Top 10, la web que recull les mètriques de la pròpia companyia, l’adaptació de la novel·la a càrrec de David Benioff i DB Weiss ha debutat en segona posició en el rànquing d’allò més vist de parla no anglesa.

En concret, va registrar 81,7 milions d’hores vistes i 11 milions de visualitzacions en la setmana del 18 al 24 de març. Per davant queda la sèrie The Gentlemen, amb 11.700.000 visualitzacions en la tercera setmana en el catàleg.

Si comparem aquestes dades amb les de l’anterior gran superproducció de la plataforma, Avatar: La leyenda de Aang, es pot observar millor la situació: aquesta última va debutar amb 21,2 milions de visualizacions en els primers tres dies de disponibilitat.