TELEVISIÓ
Infern a la cuina
MOVISTAR PLUS+ estrena ‘Boiling Point’, la sèrie britànica que serveix de seqüela al film homònim del 2021. Les comparacions amb ‘The Bear’ són inevitables.
Els programes de cuina en tensió han definit els darrers anys televisius, des dels desafiaments de Gordon Ramsay fins a MasterChef, i ara estan traspassant la seva influència a la ficció, tant en films com en sèries. La multipremiada The Bear (Disney+) n’és un exemple.
Però no és la primera vegada que es veu un tractament similar de l’ofici, i ara Boiling Point, sèrie que acaba d’estrenar Movistar Plus+, apareix per recordar qui va arribar abans. En aquest sentit, i tot i que aparegui tres anys després de l’estrena de The Bear, el camí d’aquesta sèrie es va començar a forjar amb un curt del 2019 que posteriorment, el 2021, es va convertir en llargmetratge. La cinta narra un infernal torn de cuina en un restaurant de luxe londinenc on tot li surt malament al xef Andy Jones (Stephen Graham). La clau del seu èxit va ser que tota l’experiència era desenvolupada en temps real a través d’un pla seqüència.
El malson de Jones torna ara en aquesta producció de BBC One amb el repartiment i l’equip originals i, tot que pot veure’s de manera independent, Boiling Point és una seqüela canònica del film. L’acció es reprèn sis mesos després, enfocant-se ara en el personatge de Carly (Vinette Robinson). El guionista James Cummings i el director, novament Philip Barantini, només repeteixen la tècnica del pla seqüència durant els 10 minuts inicials.
Les comparacions amb The Bear són inevitables, però a Barantini no li preocupen, potser perquè sap que ell va ser el primer a explotar el gènere. Segons ha relatat a Big Issue, “és inevitable que ens comparin, perquè The Bear és una de les sèries més exitoses arreu del món. Però crec que això ajudarà la nostra: hi ha lloc per a moltes ficcions de xefs. De sobte s’ha convertit en un gènere”, afegeix. La seva proximitat en el temps –la tercera temporada de la ficció americana acaba d’estrenar-se als Estats Units–, subratlla les seves semblances tant en el contingut com en la forma, ja que totes dues tenen un ritme frenètic i estan plenes de conflictes interpersonals a punt d’ebullició.
Carly s’enfronta a molts dels mateixos obstacles que Carmy: problemes econòmics, drames personals, pressions empresarials, clients maleducats i desastres a la cuina. Boiling Point, no obstant això, està més centrada en l’experiència de treball sense una meta màgica, com a vegades proposa The Bear. Barantini, que relata les seves pròpies experiències davant dels fogons, no perd el focus de la pressió laboral. “Si ho penses bé, tan sols es tracta de preparar uns àpats. Llavors, per què la gent té crisis nervioses o es fa addicta a les drogues i a l’alcohol?”