El final d’‘Élite’

L’estrena de la temporada final d’Élite clou un cicle a Netflix i també a la ficció espanyola. Després de sis anys i vuit temporades, el col·legi Las Encinas tanca les portes per acomiadar una sèrie que mai no ha causat indiferència i que, per sobre de les crítiques i elogis rebuts, deixa un llegat inqüestionable: el seu planter de noms propis.

Adorada i qüestionada a parts iguals des dels inicis, la creació de Carlos Montero i Darío Madrona va arribar el 2018 a Netflix amb una missió: ser la Física o Química d’una nova generació. 64 capítols després, i un cop estrenat el desenllaç, Élite diu adeu com la ficció juvenil espanyola de més èxit a l’era de les plataformes, amb un important impacte internacional, i com una factoria adolescent que ha estat alhora una fàbrica d’estrelles.

El gener del 2018, la companyia de streaming publicava per primera vegada a les xarxes socials una imatge de “les cares d’Élite”. Un grup de deu joves majoritàriament desconeguts que, pocs mesos després, a l’octubre, comptarien els seguidors en xarxes socials per milions, i la seva popularitat, per titulars i flaixos. Quelcom que semblava impensable.

En aquesta primera foto sobresortien tres cares de La casa de papel, que aleshores no havia donat encara el boom a Netflix, però sí que havia atorgat a Jaime Lorente, Miguel Herrán i María Pedraza el nom i la visibilitat suficients per ser el reclam principal d’aquest nou projecte. Els més serièfils també podien reconèixer una joveníssima Ester Expósito per aparèixer a Estoy vivo i Mina El Hammani per la seva participació a El Príncipe, encara que cap d’elles havia tingut fins ara una gran oportunitat com a protagonista.

La mexicana Danna Paola s’hi uniria poc després com a estendard internacional, si bé encara era un perfil per descobrir a Espanya com a fenomen de masses. El que va passar a continuació va marcar un abans i un després per a tots ells. Després del debut d’Élite el 5 d’octubre de 2018, aquest grup d’actors novells no va trigar a experimentar una pujada disparada de seguidors a les xarxes socials, el mesurador de popularitat més tangible en un nou panorama de ficció que aleshores no posava altres dades a l’abast del públic.

Com va passar abans amb el seu referent Física o Química, o més prèviament amb un altre fenomen com Al salir de clase, els seus protagonistes van començar a convertir-se en reclams en si mateixos i, la majoria, a engrandir un currículum professional a mesura que anaven graduant-se.