Èxits internacionals

La sèrie documental Punt de no retorn, de TV3, i la telenovel·la La Promesa, de TVE, van ser premiades dilluns passat a la nit amb dos premis Emmy Internacional, en una cerimònia a Nova York molt repartida i plena de sorpreses.

L’espai català, que aborda la transformació del món, va superar les altres tres contrincants de la seva categoria: Kweens of the Queer Underground, d’Austràlia; La vida de nosostras, de Xile, i Kenshiro ni Yoroshiku, del Japó. El seu director i productor, Raúl Gallego, va declarar que està emocionat per l’acollida de la sèrie, la filosofia de la qual és explicar aquest punt d’inflexió que afronta el món en aspectes com el medi ambient, els conflictes, la democràcia o la IA.

En una categoria molt diferent, la de telenovel·la, La Promesa, de Bambú Producciones, es va imposar a una altra producció espanyola, Salón de té La Moderna, així com a la colombiana Rigo i la turca Safir.

Els premis Emmy Internacional són lliurats cada any per l’Acadèmia Internacional de la Televisió, les Arts i les Ciències per celebrar l’excel·lència de la producció televisiva fora dels EUA, i tenen 14 categories dedicades a diferents formats i gèneres.

En els cobejats premis a millor actuació, l’actor britànic Timothy Spall (The Sixth Commandment) va superar el brasiler Julio Andrade (Betinho: No Fio da Navalha), i la tailandesa Aokbab-Chutimon Chuengcharoensukying (Hunger) va guanyar la mexicana Adriana Barraza (El último vagón).

El Regne Unit va ser el país amb més guardons de la vetllada, un total de quatre: a part del de millor actor, es va emportar el premi a millor documental, per Otto Baxter: Not a F**ing Horror Story; documental esportiu, per Brawn: The Impossible Formula 1 Story; i animació infantil, per Tabby McTat. En altres categories importants, el guardó a millor minisèrie va ser per a l’alemanya Liebes Kind, i el de millor sèrie dramàtica, per a la francesa Les Gouttes de Dieu.

A més, l’Acadèmia va lliurar dos premis dedicats a trajectòries professionals: l’Emmy dels Fundadors va ser per a David E. Kelley, guionista i productor d’Ally McBeal, i el premi del Directorat, per a Sidonie Dumes, la màxima executiva de la productora Gaumont.