“Els advocats estem del tot homologats en l’àmbit europeu”

Tot apunta que Sophie Bellocq serà la seva successora...Sí, de moment només hi ha una candidatura, que és la seva.

Quin balanç fa dels seus mandats?En termes globals, n’estem contents. Hem fet coses importants, des del punt de vista de la professió. Tenim els estatuts nous, el que representa una continuïtat del treball encetat per la junta anterior, tenim la Llei de l’advocacia, que era molt important, hem refet els oficis i guàrdies, adaptant millor a la realitat aquest servei, perquè fos més eficient... I també hem tingut un paper important en la Llei de l’arbitratge, que hem impulsat.

Què ha representat la Llei de l’advocacia?Regular la professió, cosa que dóna sempre més seguretat jurídica. Ha estat l’eina per definir els criteris d’accés a l’ofici. D’altra banda, ha comportat uns nous estatuts del col·legi, amb una junta més adaptada a les necessitats actuals. En lloc de set membres seran nou, i es crea també la figura del vicedegà.

Durant el seu deganat també s’han potenciat els vincles internacionals.Ens hem obert cap a França, incorporant-nos a la Conférence des Bâtonniers du Grand Sud-ouest, que agafa molts col·legis d’advocats d’una part important del país veí. Paral·lelament, formem part del Cicac, el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya. Això ens permet tenir relacions amb els advocats d’un costat i de l’altre i no estar aïllats. I ens faltava aquest costat francès, perquè fins ara només havíem estat al costat català. Així mateix, al final del mandat de Rascagneres, ens vam adherir al Consell de Col·legis d’Advocats d’Europa, i aquests quatre anys han servit per consolidar la participació. En aquest sentit, ara els lletrats del país estem del tot homologats en l’àmbit europeu.

S’han resolt del tot les dificultats per exercir a Espanya, i perquè advocats espanyols puguin establir-se a Andorra?S’aplica el principi de reciprocitat. Si en un país accepten que els andorrans exercim com a advocats, nosaltres també permetem que els professionals d’aquell país puguin exercir aquí. Amb Espanya hi ha hagut més dificultats, perquè els andorrans hem de passar un expedient de dispensa de la nacionalitat: un expedient administratiu que deixa en mans del ministeri espanyol de Justícia decidir si es permet que un andorrà exerceixi. Fins ara sempre s’ha permès.

Però caldria, en tot cas, suprimir aquest expedient?El ministre Espot ha treballat molt per aconseguir que això desaparegui, i estem de fet a punt d’eliminar aquesta exigència per als andorrans. Així, existirà una reciprocitat real. I els advocats espanyols fins ara no podien exercir aquí, però el que hem fet és considerar que existia una reciprocitat, perquè els documents que es demanaven en aquest expedient de dispensa eren molt semblants als que demanem a Andorra. En aquest sentit, es podia entendre que hi havia reciprocitat efectiva. Però era bo que desaparegués aquest expedient: representa un alentiment molt gran per obtenir l’autorització.

Quan es podria formalitzar l’acord de reciprocitat total?És un tema que ha quedat una mica aturat, arran de les eleccions espanyoles. No oblidem que això són converses de govern a govern. Però ens consta que el ministre ja ha fet tota la feina, i que això és imminent.

Ha remarcat el canvi en els torns d’ofici. Quins avantatges ha comportat?Hem millorat dues coses. Fins ara, la persona que no designava un advocat tenia un lletrat d’ofici a la policia, un altre a la Batllia i un tercer al judici. Això ens semblava molt discriminatori, perquè un mateix advocat ja pot imaginar una línia de defensa des de l’assistència a la policia. Per sort, ho hem pogut superar de manera raonable. L’altra qüestió és que s’han establert uns requisits previs de formació, i uns requisits de formació continuada, per poder fer aquestes assistències i aquests oficis. L’augment de la retribució de les guàrdies és una antiga reivindicació del col·lectiu. Hi ha avenços en aquest sentit?Tenim una petita batalla amb el ministre Espot sobre aquesta qüestió. És cert que en fer que es mantingui el mateix advocat d’ofici el que fem és concentrar retribucions, de manera que al final, siguin una mica millors que les que teníem abans. Però és cert que estem molt lluny del que seria una retribució digna del treball que estan fent els advocats, amb guàrdies, assistències, oficis i treballant en afers civils i administratius... molt lluny, i això seria impensable en altres professions.

Veu possible aconseguir-ho?Entenc que les circumstàncies no són les millors per poder obtenir-ho, però és una cosa que no podem perdre de vista. Des del col·legi fem un esforç perquè el servei sigui de qualitat, estem exigint cada vegada més als advocats, i és lògic que tinguin una retribució digna. Em consta que el Govern faria aquest esforç, i hi arribarem. I sé que el ministeri el vol fer, però que potser ara no és el moment.

Després de l’aprovació de la Llei de l’arbitratge, queda pendent un marc legal sobre mediació. Podria aprovar-se ja durant el proper mandat? Ens agradaria molt que fos així, i n’estic segur que tirarà endavant, perquè Espot ens ha expressat el seu compromís. Cal tenir en compte que des del col·legi hi hem treballat molt, igual com també vam impulsar la Llei de l’arbitratge. Ara el que hem de fer és treballar en dues línies. D’una banda, crear un centre de mediació –i estem treballant per crear-lo i posar-lo a disposició del ciutadà–. I, de l’altra, sensibilitzar els actors, des dels professionals, inclosos els advocats, fins als ciutadans en general, que la mediació és el millor sistema de solució de litigis, perquè no hi ha una tercera persona que imposi aquesta solució: són els mateixos afectats qui la troben i la pacten i, per tant, és més duradora i efectiva que una resolució judicial.