“L’accés a la vall del Madriu és un problema global”

Els cortalans, diuen, tenen un “rol figuratiu” al pla de gestió. No ho van poder impedir?Els propietaris hauríem d’estar representats en l’òrgan que pren les decisions, ja que hem de poder gestionar i decidir sobre la nostra propietat. Ho contemplava el dossier de candidatura del 2002 ja que es preveia la participació dels propietaris privats al consell d’administració, però actualment estem representats al consell assessor (consultiu, no vinculant) segons estableix el pla de gestió del 2011, que és el millor que els comuns van poder consensuar en aquell moment. Quan es va elaborar el pla de gestió actual no vam ser convidats. No es va poder fer res, com durant l’elaboració de la candidatura: tampoc no hi va haver un procés participatiu amb tots els actors implicats.

Un paper similar al de Govern.La gestió de la terra és competència dels comuns i sempre ha estat així. Fins i tot a la declaració de Valor Universal Excepcional adoptada per la Unesco es fa referència al sistema de gestió comunal de la terra que subsisteix des de fa més de 700 anys. Cert que el Govern té un paper similar al nostre, però el seu representant participa en les reunions de la comissió de gestió com a invitat, cosa que no és el cas del nostre, malgrat tenir propietats a la vall com tenen els comuns.

Quines són, per a vostès, les mancances del pla de gestió?Compartim en aquest aspecte l’opinió de Pierre Galland, expert suís que ha treballat per a la Unesco, contractat pel Govern, que va visitar la vall el 2013 i que deixa palès al seu informe no vinculant que el pla només respon parcialment a les expectatives del comitè del Patrimoni Mundial. Entén que és un instrument essencial que s’ha d’elaborar en un procés que impliqui tots els interlocutors potencials. I diu també que el document titulat pla de gestió no correspon al que s’espera d’un pla per gestionar un bé que és Patrimoni Mundial.

En quin sentit?En les seves recomanacions, el doctor Galland indica que s’hauria de redactar un document de gestió a cinc o deu anys vista, un autèntic pla de gestió, perquè el que està en vigor és un marc reglamentari més que un pla de gestió, que hauria de regular usos i planificar activitats.

Aclareixi’ns la diferència.Nosaltres participem al consell assessor des de l’entrada en vigor del pla i en quatre anys no s’ha pogut aprovar cap dels documents reguladors de la vall. L’absència de personalitat jurídica del pla actual resulta en un funcionament feixuc i poc operatiu. S’ha de poder gestionar la vall com un conjunt i una unitat i hauria d’existir un pla d’acció a curt termini.

El pressupost destinat pels comuns és reduït i enguany no està prevista cap línia pressupostària per part del Govern. Com ho valoren?Fins al 2015 el pla de gestió funcionava amb 80.000 euros anuals, i més de la meitat anava a despeses de personal. El pressupost és minso. Però el pla preveu que els recursos poden provenir d’altres fonts que no siguin els comuns. El Govern té obligacions internacionals per ser part al conveni per a la protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de la Unesco. Per això seria important que Govern contemplés una línia pressupostària permanent dedicada a implementar aquest conveni i a gestionar el bé.

L’any passat Patrimoni va rebutjar donar una subvenció demanada pel comú d’Escaldes per arranjar el camí principal, argumentant que es tractava de fer un nou vial. Què n’opinen?En la seva resposta el Govern d’Andorra justificava la denegació de la subvenció pel motiu de que faltava un “informe vinculant de la Unesco”, informe que ha de demanar el propi Govern a l’organisme internacional i que no va demanar. D’això ens vam assabentar a través de la premsa. És erroni: no es tracta d’un nou vial. Es demanava l’ajut per arranjar el camí actual seguint un projecte aprovat pel mateix comú el 2004, un arranjament de petita magnitud que preveu la correcció d’uns pocs revolts del camí actual i no afecta ni de bon tros tot el traçat del camí ni dóna cobertura a tota la propietat privada.

En el tema dels accessos, els comuns van deixar la pilota al seu sostre: que presentin vostès una proposta viable. Quina és, per a vostès?De totes les opcions que coneixem, aquest projecte aprovat el 2004 pel comú escaldenc sempre que doni accés a tota la propietat privada. Amb la implementació del projecte el camí seria practicable amb vehicles elèctrics i l’accés seria d’ús restringit.

Amb això estaria resolt el problema, deslligat a aquesta mena de nus gordià?El tema de l’estratègia d’accés està mal entès, la qüestió és més global, no es tracta únicament de donar resposta als cortalans. Nosaltres tenim tant dret com qualsevol altre ciutadà d’Andor­ra a accedir a la nostra propietat amb els mitjans actuals. Però per poder oferir un producte turístic sostenible i de qualitat en una vall que representa el 9% del ter­ritori andorrà cal una estratègia global d’accés. Per exemple: què passaria si un excursionista patís un accident greu o estigués perdut, i no hi hagués una bona accessibilitat? Com podrien gaudir d’aquesta oferta turística col·lectius amb discapacitats? Què passaria si hi hagués una catàstrofe natural?