“La pedagogia és el 50% de la meva activitat, m’aporta molt”

Com ha estat el procés d’incorporació?De fet ja ens coneixíem, perquè vaig tenir l’oportunitat de fer-hi una substitució durant 12 setmanes, i altres classes. Quan es va alliberar una de les places –la d’una professora que s’incorporarà a la Juilliard School de Nova York–, em consta que molts intèrprets volien formar part del departament de violoncel, que només té quatre professors. De tota manera vaig presentar la meva candidatura, i arran dels contactes que ja tenia la van acceptar. En aquest sentit, no cal seguir un procés de selecció. L’octubre passat hi vaig acudir perquè, com marca la normativa, havia d’oferir classes durant una jornada, i mantenir una reunió amb el director i el president de l’escola, així com amb la resta de professors.

Quan iniciarà l’activitat?El setembre vinent, tot i que el primer curs estaré a temps parcial perquè la professora que substitueixo també anirà marxant de mica en mica, ja que té alumnes als que encara els queda un o dos anys per obtenir el diploma. El segon any faré més hores, i el tercer ja estaré a temps complet, és a dir, 16 hores lectives a la setmana.

Això alterarà altres compromisos que pugui tenir com a professor o intèrpret?No penso abandonar les activitats a Europa, tot i que evidentment les hauré d’agrupar. Cada semestre són 14 setmanes, és a dir, 28 setmanes per curs, i d’aquestes 28 n’hauré d’oferir un mínim de 20 presencialment allà, que és el que em demanen des de l’escola. El que no puc fer en cap cas és aplegar les classes de tot l’any en un mes i després marxar. De tota manera, el mateix conservatori és el primer interessat que els professors es belluguin, i ho facilita, perquè és una forma d’atraure alumnat. Així, qui no fa concerts forma part de jurats en concursos o fa classes magistrals.

Quants alumnes tindrà?El primer curs portaré uns 8 o 9 alumnes, el segon entre 10 i 11, i el tercer uns 16. Seran majoritàriament alumnes de violoncel, i també algun grup de música de cambra.

Quin és el perfil de l’alumnat d’aquest centre?Els alumnes entren allà a fer el bàtxelor, és a dir, per obtenir la titulació superior. El nivell d’entrada d’aquest conservatori, però, és molt més alt que el nivell de sortida de molts altres del mateix rang. A més, les places per accedir-hi són limitades, perquè com que el centre té diferents formacions instrumentals –orquestres, grups de cambra...– ha de buscar una proporció dins l’alumnat. No hi pot haver superàvit de violoncel·listes, per exemple. També cal remarcar que el 70% dels alumnes són estrangers. N’hi ha de Corea, de Xina, de Rússia i alguns d’europeus, tot i que pocs.

Hi ha interès per estudiar violoncel?Sí, és un dels instruments més demanats, especialment als països asiàtics. I el nivell, comparat amb anys enrere, és avui dia especialment alt.

Què fa atractiu l’instrument?Més que l’instrument, el factor determinant són els grans intèrprets. Yo-Yo Ma, Rostropòvitx, Starker o Piatigorsky han estat un important pol d’atracció per a gent que vol fer música, de la mateixa manera que molts estudiants de violí han estat inspirats també pels grans noms de l’instrument. En el cas del violoncel això ha vingut una mica més tard, però també ha estat així.

Què pot aportar l’ensenyament a un intèrpret de renom?Des que vaig començar, la pedagogia ha representat el 50% de la meva activitat, perquè m’aporta molt. T’has de plantejar moltes coses, perquè pots trobar-te amb un alumne que no té els teus problemes però has de ser capaç de resoldre els seus. I per fluix que sigui l’alumne, sempre pots aprendre coses, perquè t’esforces a ajudar-lo, dins el seu talent i el seu nivell.

Ha parlat de problemes. N’hi ha algun de més freqüent?Em trobo amb alumnes amb un excés de tensió corporal, com a conseqüència d’un excés de tensió mental. I això té lloc perquè ens prenem les coses de forma més difícil de com són en realitat. Tocar el violoncel és complicat, però sovint ho fem més difícil encara. Per això, com a la vida, cal evitar que es calcifiquin els defectes, perquè aleshores hi haurem de lluitar sempre.