“Volem encoratjar els joves que es formen a dedicar-se a la lírica”

I vostè fa tots els papers de l’auca, a dins i fora l’escenari...És molta feina. La majoria o dirigeix o canta, però a mi m’agrada estar a les dues bandes. Ja ho vaig fer l’any passat i em va satisfer la tasca d’estar en la concepció de l’espectacle.

Quina diferència hi ha entre aquest format i el que podríem veure en un gran teatre?La primera diferència important és que normalment es faria amb orquestra i aquí es fa amb piano. També s’han suprimit els cantants secundaris, però la resta de l’òpera és sencera.

Un gran amant de l’òpera es pot sentir decebut?És important que la gent sàpiga que és de petit format, perquè de l’orquestra al piano canvia molt, hi ha una gran diferència en l’àmbit sonor. Però l’espectacle agradarà, com va passar amb La traviata, perquè és escenificat, hi ha canvis de decorat i de vestimenta en cada acte, de manera que els papers principals dels cantants s’han conservat íntegrament, i la trama, també. És important anar amb la mentalitat que no és el mateix que anar al Liceu, però que hi ha qualitat.

Animaria que hi anessin les persones que no estan familiaritzades amb l’òpera?Precisament aquest format és la fórmula perfecta per iniciar-se en l’òpera d’espectador, ja que normalment aquesta en concret duraria unes 3 hores i nosaltres la farem en 2. A més, és una òpera preciosa de principi a fi.

Quin és l’objectiu d’Andorra Lírica?El concepte és cobrir dues necessitats: donar oferta per als entesos i iniciar els que no hi estan ficats. Alguns baixen sovint a Barcelona per anar al Liceu, i ara tindran una oferta a Andorra. I els que no tenen accés a aquest tipus d’esdeveniments, que els puguin descobrir aquí.

Creu que hi ha gaire gent a Andorra en aquest grup?Crec que sí, perquè amb La traviata ja ens hi vam trobar. Molta gent que mai havia anat a veure una òpera ens va donar les gràcies pel muntatge perquè havien pogut descobrir el gènere. El fet que hi estigui implicada gent del país és una porta oberta perquè es desperti l’interès.

Per fer més espectacles hi ha prou talent aquí?Hem d’anar a fora a buscar gent d’aquí que està a fora. Gent professional d’alt nivell que s’hi estigui dedicant n’hi ha poquets, però n’hi ha que s’està formant i que desitjaria que això pugui ser la plataforma perquè aquest jove talent tingui un lloc. A més, tenim molta afició a la música, i moltes escoles i conservatori que està formant gent. Voldríem que aquesta plataforma pogués encoratjar joves perquè es dediquin a la lírica. Hi ha cors com els Petits Cantors que potser mai s’ho plantejarien i ara ho faran.

Crear una indústria seria un objectiu gaire ambiciós?Nosaltres ja comencem produint i volem consolidar-nos. Les tres òperes que volem proposar per temporada són de producció pròpia i volem establir-nos com a temporada permanent i crear tradició d’òpera.

Volen revertir el fet que la gent hagi de marxar a fora?Crec que és possible. Igual com hi ha sectors que s’han desenvolupat i que són un referent, m’agradaria que Andorra Lírica pogués muntar temporada i arribar a ser un referent líric.

És un objectiu realment factible o massa ambiciós?Si no hi ha l’objectiu millor no començar. S’ha de mirar lluny i després fer el que es pugui, però l’objectiu és aquest, ja que si hi ha altres associacions que hi han arribat, per què nosaltres no ho hem de poder aconseguir.

En l’àmbit general, en quin moment es troba l’òpera?La crisi ha afectat el sector de l’art, però quan hi ha estancament econòmic, també hi ha una explosió creativa, de manera que tenim fe que surti bé.

Quant a seguidors, està en un bon moment?Crec que sí. Tot i que el sector de l’òpera és cert que és un món elitista, nosaltres ho plantegem de manera que sigui accessible per a tothom, ja que volem portar òpera de qualitat per a tots els públics. És per això que el preu de les entrades no és a cost sinó a preu patrocinat.

L’òpera al cinema complementa el seu projecte?I tant, i no és casualitat que les dues iniciatives s’inicïin al mateix moment, cosa que vol dir que hi ha públic desitjós d’escoltar òpera. La millor mostra és que les entrades estan volant. No som competència, ens retroalimentem. Al cinema veiem primeres figures, i en directe cantants que actuen en teatres importants amb un nivell espectacular.