“Invertirem més ràpid amb capital privat que FEDA en solitari”
Quines millores aporta la nova llei, per què és necessària?És una evolució del model que tenim. Estem comprant pràcticament el 85% d’energia elèctrica i tota la de calefacció, i estem veient més penetració del consum elèctric, es parla del vehicle elèctric i cada vegada hi ha més coses endollades. Les línies cap a Espanya i França no es poden duplicar de manera indefinida i s’estan buscant alternatives, per una banda consolidar la xarxa, incrementar els mitjans de producció i com flexibilitzar aquesta demanda. No tindrem un problema demà ni en tres anys, però si no ho gestionem el tindrem a mitjà termini, i així el traslladem a llarg termini, i a més treure’n valor perquè les produccions locals tenen un sentit econòmic i la gestió de la demanda, també.
Crearà el marc legal perquè tot això es pugui desenvolupar.Amb la llei el cor de FEDA, la xarxa i la central d’Engolasters, es queda com està, com una parapública, una empresa amb control de Govern i del Consell, i amb la responsabilitat de desenvolupar la xarxa amb qualitat i servei. Per crear més mitjans de producció la llei dóna la potestat a FEDA de crear filials, per als projectes de Soldeu i d’altres que s’anirien afegint amb economia mixta, permetent l’entrada de capital privat.
L’oposició critica que no hi haurà suficient control.La filial tindrà un pressupost que s’haurà de trametre a Govern, ja hi ha societats així i funcionen perfectament, i el capital majoritari sempre serà públic. Al consell d’administració de FEDA?hi ha ministres i se sotmet a la Llei de pressupost i es controla l’execució amb la Llei de contractació pública. Les filials estaran sotmeses al dret de contractació privat, que vol dir només que algunes coses les podrem comprar de manera més àgil. En avaries o urgències hem de poder ser més àgils. Però tant FEDA com les filials faran concursos públics per a les contractacions.
Serà una filial única o es crearan per a cada projecte?La llei és un marc legal i després s’han de fer reglaments, però també hi haurà projectes que té sentit que es desenvolupin en concessió i amb capital totalment privat. I aquí FEDA no intervé per a res, només garantir el preu de compra, que també és una seguretat per al productor. La concessió la donaria el Govern, que ha de fer una planificació energètica i decidir els projectes a desenvolupar en concessió privada i els que es faran a través de FEDA.
Les concessionàries no facturarien directament al client?No, i crec que és la clau del model, que funciona bé perquè els costos són clars, transparents i estan ben gestionats. La diferència de preu amb d’altres països no és l’energia produïda perquè la comprem com un altre distribuïdor, és la gestió fins al comptador repercutint els costos de manera raonable. La idea base és que tota la xarxa la paguin tots els quilowatts del país perquè garantim que tothom tingui la mateixa qualitat al mateix preu.
Serà rendible per a les empreses, perquè estan obligades a vendre a un preu?Això evidentment és un límit i les concessions són així, i per una altra part té una quantitat garantida, la compra i el preu són segurs. No es pot pretendre tenir rendibilitats gaire elevades perquè no hi ha un risc gaire elevat i és el que ens interessa a tots. Els negocis elèctrics estan molt regulats a tot arreu.
Sense aquest capital FEDA no pot fer front a les inversions?Tenim en marxa el projecte de Soldeu i engegarem el de la Comella i algun altre però implicar els privats en projectes de país té molt sentit. En un any o dos farem el que estem fent però amb la nova llei serem capaços de crear una estructura més dinàmica i potser a cinc deu anys vista podrem tenir cinc o vuit projectes engegats. Anirem molt més ràpid que només FEDA sola i l’electricitat que produirem són diners que deixem de pagar a Espanya i a França, i millor pagar-los a Andorra. Té efectes de balança comercial, de valor afegit de creixement econòmic.
Les mútues comentaven que FEDA tindrà massa poder i que perden negoci?La part de distribuïdores no es toca ni en positiu ni en negatiu. El poder real de FEDA o com es vulgui dir és planificar les necessitats del país, proposar-li al Govern, executar la part que li correspongui i fixar les tarifes. I ara ja ho fem, se sotmet a Govern i no es fa tot el que FEDA?vol.
Té sentit que continuïn existint les mútues parroquials?No se sap com acabarà tot però és com el debat de comuns-Govern, hi ha una sèrie de coses que té sentit mancomunar-les. Té sentit històric que existeixin.
Quin percentatge hauria de ser capaç de produir Andorra?La voluntat a deu o quinze anys és estar al 30-35% amb una inversió de 230 milions, amb els privats. Hi ha reptes molts grans per a FEDA però també hi caben projectes petits i diferents.
Quines alternatives energètiques es poden desenvolupar?Tothom, renovables, que no deixen de ser molt més cares del que es paga ara. Una manera d’acompanyar això és el gas natural i una altra l’estalvi energètic que pot ser un 20% o 30% respecte al consum actual. La tecnologia ens pot fer canviar la manera de veure l’energia, amb bateries, estoc, coses molt petites. Al Japó molts comerços petits carreguen bateries a la nit perquè de dia no hi ha prou potència per a l’aire condicionat.
Es pot desenvolupar energia solar?Té molt potencial, a la solana estem bastant alts, l’aire és net, la radiació arriba molt neta i la temperatura tampoc és gaire calenta, per la qual cosa el rendiment de les plaques és bo.
Haurien de ser privats amb plaques o una central gran?Les dues coses tenen sentit però no sé quan. Ara és un tema econòmic i tecnològic perquè costaria dues o tres vegades més fer això que comprar electricitat però amb el temps, el canvi climàtic, el petroli i el CO2 tot això anirà canviant i evolucionarà cap a aquestes energies tant a nivell de FEDA com de projectes petits.
L’energia eòlica és viable?Hem fet algun estudi i els vents dominants, els que són constants i en certa quantitat estan a l’alta muntanya, i per anar allà són processos molt complexos, s’ha de pujar maquinària molt gran i no ho acabem de veure. A part de l’impacte mediambiental i visual que hauríem de veure si és positiu o negatiu. El potencial és realment molt petit, 1-2%, i la rendibilitat econòmica no és tan clara.
Quins projectes es poden desenvolupar amb capital privat?Centrals hidràuliques, de cogeneració, de biomassa recuperant la fusta dels boscos convertint-la en calor amb una xarxa. Són tres o quatre línies relativament fàcils de fer que es podrien veure en quatre o cinc anys.